Resultats de la cerca

Inicià la seva carrera el 1870 com a cantant als cabarets parisencs Al final del 1873 fou contractat al Teatre Bouffes-Parisiens, on participà en l’estrena de Madame l’archiduc i d’altres operetes d’Offenbach El 1877 actuà al Teatre de l’Òpera Còmica amb Les noces de Jeannette de Massé, actuació que inaugurà una carrera de més de trenta anys en aquest escenari Encara que també interpretà papers seriosos, com el de pare a Louise de G Charpentier, durant la seva llarguíssima trajectòria artística s’especialitzà en personatges còmics com Papageno, Fígaro, Sancho i Falstaff, i fins i tot…

Inicià la seva formació musical a l’Acadèmia de Música de Budapest amb Arnold Székely i Zoltán Kodály Fou professor del Conservatori Fodor 1927-43 i de l’Acadèmia de Música de Budapest a partir del 1945 El 1928 participà en la fundació de la Societat de Músics Hongaresos Moderns Per la seva tasca com a compositor fou condecorat amb l’orde de la Llibertat d’Hongria 1946 i el 1967 fou nomenat membre honorari de la Royal Academy of Music de Londres El seu catàleg inclou obres orquestrals, vocals, de cambra i per a piano, que mostren influències d’allò més variades B Bartók, P…

Es formà com a cantant amb el seu pare i estudià música a la Universitat de Toronto El 1978 debutà en una retransmissió televisiva de The Medium GC Menotti i poc temps després fou contractat en diversos teatres d’òpera canadencs i dels Estats Units El 1982 es presentà al Festival d’Edimburg i el 1991 debutà al Covent Garden de Londres com a Escamillo Carmen El 1987 actuà al Metropolitan de Nova York en Manon Lescaut J Massenet i el 1991 participà, al mateix teatre, en l’estrena de The ghosts of Versailles , de J Corigliano El 1992, a Mont-real, interpretà per primera vegada el paper d'…

Estudià a Londres amb E Gerhardt i D Freer i posteriorment amplià la seva formació als Estats Units De retorn a Europa, el 1942 debutà a Londres com a Hoffmann Les contes d’Hoffmann L’any següent fou contractat per la companyia del Sadler’s Wells Theatre, on destacà en òperes de WA Mozart, G Verdi i G Puccini i on el 1945 interpretà el paper titular de Peter Grimes , de B Britten, de qui fou company sentimental fins a la mort del compositor 1976 Se centrà en l’obra d’aquest compositor i estrenà les seves òperes a Anglaterra, a la resta d’Europa i als Estats Units Entre els seus èxits més…

Format al conservatori de Leningrad, del 1964 al 1972, que emigrà a Israel, fou director de l’orquestra de la radiotelevisió de Moscou Posteriorment fou director principal de la Filharmònica de Colònia 1975-86 i de la Filharmònica d’Estocolm 1982-87, i dirigí també l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica d’Israel, la Simfònica de Viena i la l’Orquestra Simfònica Yomiuri Nippon de Tòquio En el camp de l’òpera, estigué al capdavant de les orquestres del Teatro alla Scala, el Covent Garden, la Lyric Opera de Chicago, l’Òpera Reial d’Estocolm i l’orquestra de l’Òpera Estatal de Baviera…

Estudià cant amb M Singher i M Lorenz i inicià la seva carrera com a baríton, però després passà a la tessitura de tenor, amb la qual guanyà diversos premis El 1961 debutà a Florència com a Cavaradossi Tosca , i un any després fou contractat com a membre de la Deutsche Oper de Berlín i debutà al Festival de Salzburg Posteriorment es presentà a l’Òpera de Viena 1963, al Festival de Bayreuth 1965 i a la Scala de Milà 1968 El 1966 debutà com a Florestan Fidelio al Metropolitan de Nova York, escenari on ha desenvolupat gran part de la seva carrera, tot alternant amb actuacions en teatres…

S’inicià en la música com a membre del cor de l’abadia de Westminster 1929-34, i prosseguí la seva formació musical al Clifton College de Bristol 1934-38 i al King’s College de Cambridge, on estudià orgue en 1939-40 Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou capità en una divisió que participà en el desembarcament de Normandia 1944, acció per la qual fou condecorat Després de cinc anys de servei militar, retornà al King’s College durant dos anys El 1947 obtingué el lloc d’organista de la catedral de Salisbury, d’on passà a ocupar el mateix càrrec a la de Worcester 1950-57 En el mateix període…

Fill d’un conegut autor de cançons de musicals, fou soldat durant la Segona Guerra Mundial, i fou condecorat pels seus serveis Posteriorment es graduà en literatura i pintura al Bard College de Nova York 1949 A l’inici de la dècada dels cinquanta, juntament amb el seu germà Richard Morton Sherman Nova York, 12 de juny de 1928 - Los Angeles, 25 de maig de 2024 començà a escriure cançons per a produccions de teatre musical L’any 1958 fundà la productora i editora Music World Corporation, i des de mitjan anys seixanta ambdós treballaren de manera estable per a Walt Disney, i foren…

Vida Estudià música a Moscou amb R Glière, i posteriorment entrà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué com a professors I Kryžanovskij teoria, A L’adov composició i N Rimskij-Korsakov instrumentació En tornar del front, el 1917 s’establí a Moscou i, des del 1921, hi impartí classes al conservatori, on era catedràtic de composició Fou un dels organitzadors del Collectiu de Compositors 1919-23 Del 1940 al 1947 treballà de redactor en la revista Sovetskaja muzyka  i també exercí la crítica musical en diverses publicacions Fou un gran amic de S Prokof’ev, l’opinió del qual tenia molt en…

Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…