Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
bis
Música
Exclamació amb la qual el públic d’un concert, als països llatins, demana la repetició d’una peça acabada de sentir -especialment a l’òpera- o la interpretació d’una de nova, no prevista en el programa.
Per extensió, pren aquesta denominació cadascuna de les peces interpretades en aquestes condicions Als països anglosaxons s’usa el terme francès equivalent encore En una partitura, serveix també per a indicar la repetició d’un passatge
happening
Música
Paraula anglesa utilitzada per a accions artístiques vinculades a les avantguardes dels anys cinquanta i seixanta del segle XX, especialment als Estats Units d’Amèrica, que literalment es pot traduir per ’esdeveniment’ o ’succés'.
En un happening es pretenia crear les condicions perquè els assistents poguessin participar en una experiència única de resultats imprevisibles Un happening pot ser un espectacle musical, però una de les seves característiques més freqüents és la integració de mitjans i recursos pertanyents a diferents arts
Simon and Garfunkel
Música
Duet de cantants nord-americans, format l’any 1965 per Paul Simon i Arthur Garfunkel (Nova York 1941).
Les primeres cançons The Sound of Silence Scarborough Fair Canticle Wednes-Day morning, 3 AM etc produïren gran impacte per les seves condicions insòlites de frescor i originalitat Distanciats més tard, prosseguiren individualment les seves carreres fins l’any 1981 en un concert multitudinari al Central Park de Nova York
oscil·lògraf
Música
Instrument utilitzat per al registre, en forma de representació gràfica (oscil·lograma), d’un fenomen oscil·latori o periòdic.
Entre moltes altres aplicacions, aquest instrument mesura i reconeix els sons a partir de les seves vibracions Els primers oscillògrafs eren mecànics però actualment són electrònics, cosa que els proporciona una major fidelitat Mitjançant l’oscillograma s’aconsegueix una imatge visual de les característiques de la pressió sonora emesa en determinades condicions per un instrument, tot permetent una representació exacta de paràmetres sonors com l’acuïtat o la intensitat
F’odor Ivanovič Šal’apin
Música
Baix rus.
A partir del 1896 obtingué grans èxits a Peterburg i a Moscou El 1901 es presentà al Teatro alla Scala de Milà i inicià una carrera triomfal per tot el món Debutà al Liceu de Barcelona la temporada 1927-28 Excellí en les interpretacions del Faust , de Boris Godunov i del repertori rus en general Dotat d’unes condicions excepcionals, hom el considerà l’equivalent de Caruso en el registre baix
Cité de la Musique
Música
Conjunt arquitectònic dissenyat per Christian de Portzamparc i inaugurat al gener del 1995 al parc de La Villette de París.
Amb més de 40 000 m 2 , és la installació europea més gran dedicada a l’estudi, la creació, la difusió i l’ensenyament de la música i la dansa Té una sala modulable, creada segons els desigs del compositor Pierre Boulez, on hom pot adaptar l’emplaçament dels músics i del públic, que pot ocupar 500 o 1 200 butaques, i modificar les condicions acústiques segons les necessitats de cada obra
Josep Marraco i Xauxas
Música
Compositor i organista.
S’inicià en la música a Reus, i aviat fou nomenat mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, on romangué fins l’any 1863 Escriví música religiosa i nombroses composicions de saló per a piano La musicologia ha estat molt severa amb la seva obra, que, de fet, era concebuda segons l’estètica italianitzant pròpia del seu temps, i subjecta, almenys la de la catedral, a unes condicions molt restrictives pel que fa al nombre d’intèrprets i mitjans
José Pomar
Música
Compositor i pianista mexicà.
Format inicialment amb el seu pare, L Pomar, prosseguí els seus estudis musicals al Conservatori Nacional de Música, on fou alumne de T Alarcón, FM Alcérreca, G Velázquez i GE Campa Fou catedràtic de solfeig i cant coral a l’Escola Normal de Mèxic i impulsà diferents iniciatives orquestrals i corals arreu del país Creador de diferents obres corals i orquestrals, destacà per la seva militància política a favor de les classes més desfavorides, que es reflecteix en obres com el ballet Ocho horas , el qual tracta sobre les dures condicions de treball entre els obrers
Max Weber
Música
Sociòleg alemany.
La qüestió central dels escrits musicals de Weber, recollits principalment en Els fonaments racionals i so ciològics de la música 1921 -text inacabat i publicat pòstumament-, és la següent quines són les condicions socials i tècniques que expliquen la racionalització del material musical, base de l’emergència de la singular teoria i pràctica musical que caracteritza la tradició musical occidental Weber proposa quatre àmbits d’investigació la mesura dels modes, el desenvolupament de principis de composició com la polifonia, la fixació d’una notació musical i la confecció de nous…
Erwin Stein
Música
Editor i teòric austríac.
Entre el 1906 i el 1910 fou alumne d’A Schönberg, el qual, malgrat que n’apreciava molt el talent, no hi veié les condicions perquè esdevingués compositor En acabar els estudis, Stein treballà com a corepetidor en teatres d’òpera, i entre el 1920 i el 1923 fou responsable de les interpretacions de la Verein für musikalische Privataufführungen 'Societat Privada de Concerts' Del 1924 al 1930 fou l’editor de la revista musical "Pult und Takstock" 'Faristol i batuta', i també treballà a la Universal Edition, a Viena, fins a l’annexió d’Àustria per Alemanya Emigrat a Anglaterra el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina