Resultats de la cerca

Cec des de la infantesa, es formà com a organista amb Pablo Bruna Ingressà a l’orde franciscà i serví com a organista al convent de San Francisco de Saragossa La seva faceta més important és la de teòric Els seus tractats més importants són Fragmentos músicos Saragossa, 1683 i els dos toms d' Escuela música, según la práctica moderna Saragossa, 1723-24 Ambdues són obres fonamentals de la teoria musical ibèrica de l’època Les seves idees conservadores, poc favorables a la influència italiana, exerciren un gran influx en els compositors i teòrics contemporanis També s’han conservat…

Fou mestre de capella del monestir de Las Descalzas Reales de Madrid i monjo trinitari El 1681 obtingué la plaça de mestre de capella de la catedral de Santiago de Compostella, on romangué fins el 1710, en què deixà el càrrec per malaltia La majoria de les seves composicions són policorals, per a un nombre superior a cinc veus, i una part important estan dedicades a l’apòstol sant Jaume La utilització d’instruments poc habituals a l’època feu que fos considerat un compositor avançat al seu temps, encara que les harmonies fossin conservadores Els instruments substitueixen de…

Alumne de JN Fuchs, fou encoratjat per Brahms i, sobretot, per Mahler, de qui fou amic Director de nombroses orquestres, com ara les de la Volksoper de Viena 1906, del Deutsches Theater de Praga 1911-27 i de Berlín 1927-33, el 1939 s’establí als EUA Pròxim a ASchönberg, tingué un paper molt actiu en la difusió de les obres de l’escola de Viena Tanmateix, en les seves composicions mostrà unes concepcions més conservadores, inspirades en Mahler i en el primer Schönberg Cal esmentar la Lyrische Symphonie 1922, les òperes Kleider machen Leute 1910, Eine florentinische Tragödie 1916 i…

Estudià violí i orgue i, entre el 1739 i el 1741, composició amb Johann Sebastian Bach a Leipzig Ocupà diversos llocs com a instrumentista i professor fins el 1751, any en què ingressà a la capella reial de Berlín com a violinista L’any 1754 passà a la del príncep Heinrich de Prússia, i del 1758 fins a la seva mort serví com a mestre de capella de la princesa Anna Amàlia Gaudí de molta fama com a ensenyant Entre els seus deixebles destacaren CPE Bach i JAP Schulz La seva gran contribució a la teoria musical foren els quatre volums del tractat Die Kunst des reinen Satzes in der Musik 'L’art de…

Començà la seva carrera com a cantor de la catedral d’Oristany, a Sardenya Des de l’any 1592 treballà sobretot a la Península Ibèrica, a les capelles musicals de Felip III i Felip IV de Castella A partir del 1603 fixà la seva residència a Nàpols, on serví primer a l’església de Santa Annunziata i, des del 1610, a la capella espanyola del virrei Pedro Fernando Castrola La seva principal aportació teòrica fou el monumental El Melopeo y Maestro Nàpols, 1613, començat a redactar en castellà durant la seva estada a Espanya Si bé és cert que Cerone defensà unes posicions força conservadores…

Vida Si bé ha estat identificat amb el capellà del mateix nom que estigué a Santa Caterina d’Alzira entre el 1479 i el 1488, també podria tractar-se d’un Guillem Molins de Podio, beneficiat de la catedral de Barcelona, que l’any 1474 era membre de la capella de Joan II d’Aragó Escriví dos tractats de teoria musical, Ars musicorum València 1495, dividit en cinc llibres, i In enchiridion de principiis musicae , que es conserva manuscrit Se suposa que aquest últim serví de llibre de text als estudiants hispànics de la Universitat de Bolonya, per la qual cosa es creu que l’autor pogué visitar…

Es formà amb els jesuïtes de Fulda i Paderborn, d’on hagué de marxar cap a Colònia el 1622 amb motiu de la guerra dels Trenta Anys Poc després començà a ensenyar a Heiligenstatt, prop de Göttingen Fou ordenat de sacerdot l’any 1628, després d’estudiar teologia a Mainz Ensenyà a Würzburg, i novament empès per la guerra marxà a França, on s’establí a Avinyó vers el 1631 L’any 1633 fou nomenat matemàtic de l’emperador Ferran II Durant una visita a Roma, ciutat on s’establí i residí la resta de la seva vida, fou nomenat professor de matemàtiques, física i estudis orientals al Collegio Romano…

Vida Iniciat en el món de la música gràcies al seu pare, Odoardo, professor de piano i harmonia, el 1895 ingressà al Conservatori de Parma, on fou deixeble de T Righi i G Tebaldini Fou aquest darrer qui despertà el seu interès pel cant gregorià i la polifonia italiana dels segles XV i XVI Es diplomà en composició el 1901, i el 1905 conegué G D’Annunzio, amb qui establí una estreta amistat i també una collaboració professional que donà com a resultat diferents obres artístiques, com ara l’òpera Fedra 1909-12 Pizzetti, que fins llavors havia viscut fent de professor i treballant…

Amb Èsquil i Sòfocles, del qual fou contemporani i competidor, és considerat un dels tres grans poetes tràgics de l’era clàssica Eurípides participà activament en la renovació dels gèneres i les tècniques musicals que tingué lloc a la Grècia del segle V aC i que formava part de l’evolució general de totes les arts, bé que en el cas de la música anava molt lligada a la poesia i a les arts escèniques És lògic, doncs, que Eurípides difongués el nou estil a través de les seves tragèdies En els textos de les divuit obres conservades, sobre un total d’unes vuitanta, les referències musicals són…

Utilitzà el pseudònim de Serafí Pitarra , i esporàdicament, entre molts d’altres, els d’ Enric Carreras i de Marcial Pérez de Soto,   Miguel Fernández de Soto, Jaume Giralt  i Simon Oller De família humil, orfe de pare i mare, fou posat a l’empara del seu oncle matern, Carles Hubert, rellotger, de qui heretà l’ofici, i completà el seu ensenyament primari amb lectures molt diverses A quinze anys actuà en agrupacions d’aficionats en teatres de sala i alcova de les cases particulars, en els tallers dels pisos de jovent barrilaire i en la Societat Melpòmene, entre altres societats privades, que…