Resultats de la cerca

Exemple 1 Exemple 2 / La pastoreta © Fototecacat/ Jesús Alises En el context de la tonalitat clàssica es distingeix entre el parallelisme de consonàncies perfectes 5es i 8es i el de consonàncies imperfectes 6es i 3es Les 5es i les 8es paralleles es prohibeixen entre parts reals aquesta prohibició no afecta el doblatge d’una de les parts reals per més d’un instrument La interdicció d’aquest tipus d’enllaç s’ha justificat, en el cas de la 8a, per la desaparició a efectes melòdics d’una de les parts, mentre que, en el cas de la 5a, s’ha adduït la buidor que produeix i…

Es considera el moviment parallel com el que menys divergència entre les veus presenta i, per tant, el que menys afavoreix la independència entre les veus En principi, la presència del moviment parallel pot originar 5es o 8es paralleles que en l’àmbit de la teoria harmònica estan subjectes a restriccions consonàncies paralleles Tanmateix, la presència d’un moviment parallel format per consonàncies imperfectes 3es o 6es que poden ser majors o menors alternativament sense que aquest fet afecti a la consideració del moviment com a parallel és molt freqüent en la…

Així, un acord perfecte major és aquell que té la 3a M i la 5a J, i un acord perfecte menor, el que té la 3a m i la 5a J Si la 5a és augmentada o disminuïda, l’acord s’anomena, respectivament, acord augmentat i acord disminuït La utilització d’aquest adjectiu podria venir del fet que, antigament, s’anomenaven consonàncies perfectes les de 5a i 4a J a més de les d’8a

El terme ha estat utilitzat al llarg de la història per a designar diversos conceptes teòrics i diversos instruments En l’Edat Mitjana les symphoniae eren les consonàncies perfectes de la quarta, quinta i octava Una symphonia podia ser també alguna agrupació de dos o més instruments o de determinats instruments que podien emetre dos o més sons alhora La paraula xifonia, sinònim de viola de roda o organistrum , és una corrupció de symphonia

Es tracta d’un concepte relatiu que ha canviat al llarg dels segles Per als pitagòrics, la consonància era avaluada segons les relacions numèriques entre les longituds de les cordes que produïen els sons Segons l’harmonia tradicional, l’ordre de perfecció decreixent de les consonàncies és l’octava, única consonància absoluta, la quinta i la seva inversió la quarta justa, la tercera major, la tercera menor, la sexta major, la sexta menor, etc

Molts aspectes de la seva vida i obra resten desconeguts i han estat objecte de controvèrsies i especulacions Escriví diversos tractats sobre cadascuna de les disciplines del quadrivium El referit a la música, Summa de speculatione musice , és un dels tractats anglesos de l’Edat Mitjana més complets i sistemàtics És molt interessant per la seva definició dels gèneres de la música polifònica, per les indicacions sobre la notació modal i per l’acceptació de les terceres i les sisenes com a consonàncies

Exemple 2 - Benedicamus Domino Clàusula © Fototecacat/ Jesús Alises El concepte de consonància comporta les idees de distensió, equilibri, autonomia, repòs i eufonia, mentre que la dissonància indica els valors antagònics S’han assajat explicacions del fenomen de consonància/dissonància tant des de la psicologia com des de l’acústica o la teoria musical Ara bé, són les mateixes relacions internes que s’estableixen entre les alçades de les notes les que determinen què és i què no és una consonància o una dissonància el típic acord final farcit de dissonàncies de les peces de jazz sona tan…

En el cas de les trompes naturals, l’anomenada quinta de trompa es produeix quan la veu superior arriba a l’harmònic 9 des d’un harmònic contigu i, alhora, la veu inferior arriba a l’harmònic 6 des d’un harmònic contigu descomptant l’harmònic 7 i en la mateixa direcció que la veu superior vegeu exemple Qualsevol 5a directa que es produeixi de manera anàloga es denomina quinta de trompa, tot i que no estigui realitzada per aquest instrument

Vida Segons sembla, estigué vinculat a la Universitat de París com a magister Les seves grans aportacions són en el camp de la teoria de l' ars antiqua Fou l’autor de dos importants tractats teòrics De musica plana i De mensurabili musica , sobre cant pla i polifonia respectivament Alguns investigadors han postulat l’existència de dos autors amb el mateix nom, Joan de Garlàndia el Vell i el Jove, que haurien escrit un tractat cadascun Tot i que en cap de les tres còpies conservades del primer tractat no apareix el nom de Joan de Garlàndia, la seva autoria sembla demostrada per les…

Vida Les minses informacions biogràfiques sobre la seva persona el situen a la capella papal i com a preceptor de l’orde dels hospitalers de Sant Joan de Jerusalem a Colònia, encara que moltes de les dades referents a la seva vida són confuses i han estat qüestionades Probablement també estigué vinculat a la Universitat de París, i de fet la seva presència a la ciutat francesa sembla fora de qualsevol dubte Cap a mitjan segle XIII escriví el tractat musical Ars cantus mensurabilis , que revolucionà el sistema de la notació musical medieval Les seves principals aportacions fan referència al…