Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
transpositor | transpositora
Música
Dit dels instruments de vent (clarinet, trompa, corn anglès, trompeta, etc) que transporten automàticament.
Són construïts de tal manera, que les digitacions usuals donen sons diferents als corresponents a les notes escrites
cistre
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts, sense cordal, i en el qual hom obté el so pinçant amb el plectre les cordes, generalment dobles i metàl·liques.
El mànec és força allargat i té la caixa en forma de pera i el fons pla Era conegut a l’edat mitjana i fou utilitzat sobretot als s XVI i XVII Al s XVIII foren construïts cistres-tiorba amb dos clavillers
cap
Música
Part superior de l’extrem del tub dels instruments aeròfons, anomenada també capçal, on generalment s’allotgen els mecanismes productors del so, com l’embocadura, el bisell, les canyes i els broquets.
En els instruments construïts en diverses seccions, aquesta part -encaixada amb una junta extensible que permet variar l’afinació absoluta de l’instrument, tot allargant o escurçant el tub- es pot separar fàcilment del cos La seva forma sol estar condicionada pel tipus de generador de so acoblat
cavioliflûte
Música
Orgue mecànic de maneta patentat a París per la firma Cavioli & Cie.
al final del segle XIX En fer voltar la maneta, s’accionen alhora un cilindre amb pues corró i les manxes que subministren l’aire a l’orguenet, que consta de vint-i-un tubs construïts totalment de fusta La lectura de les obres programades als corrons és possible mitjançant un joc de lleves que es desplacen en fregar amb les pues i obren les ventoles del secret El desplaçament horitzontal del corró, efectuat gràcies a una palanca, permet d’interpretar fins a nou peces diferents
orgueneria
Música
Art o indústria de construir orgues.
Aquesta activitat es desenvolupà notablement al s XVI a Alemanya i als Països Baixos, on foren construïts els primers orgues amb més d’un teclat manual i enriquits amb registres nous El fabricant més important fou l’alemany Arp Schnitger A la fi del s XVII es destacà Gottfried Silbermann al sud d’Alemanya, mentre el seu germà Andreas s’establia a França, on competí amb François-Henri Clicquot al s XIX es destacà, a França, Aristide Cavaillé-Coll, que n'installà també a la península Ibèrica, i, a Anglaterra, William Hill
harmònium mecànic

Harmònium mecànic
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument mecànic de so programat (instrument programat), del final del segle XIX i principi del XX, que consisteix en un harmònium convencional amb l’afegit d’un sistema de programació de l’execució musical.
Quasi tots els exemplars construïts són, de fet, instruments mixtos, ja que es poden tocar de la forma manual convencional o bé com a instruments mecànics semiautomàtics, en què la intervenció humana es redueix a manxar per a posar en funcionament l’instrument En un primer moment, els harmòniums mecànics utilitzaven com a sistema de programació un corró de fusta amb grapes Més endavant, s’aplicà el sistema pneumàtic de lectura característic de la pianola, amb un rotlle de paper perforat associat a un lector d’aspiració d’aire
eolina
Música
Joc de l’orgue i de l’harmònium.
En l’orgue és tant un joc de llengüeta lliure 8' com un joc labial obert i de talla estreta pedal de 16', o manual de 8’ o 4' La versió anglesa, que porta el nom d’eolina celeste, té els tubs construïts en fusta El timbre de l’eolina és dolç i suau, com és propi de l’orgue romàntic Fruit de l’orgueneria germànica del principi del segle XIX, més tard s’estengué al centre d’Europa i a Amèrica En l’harmònium, conegut també amb el nom d’arpa eòlica, apareix com a joc complementari 8', 4’ o 2'
José Contreras
Música
Luthier espanyol, conegut amb el sobrenom d’El Granadino.
Començà la seva carrera artística construint guitarres a la seva ciutat natal i el 1740 es traslladà a Madrid, on es consagrà com a lutier i romangué fins a la seva mort Fou nomenat violer reial de la cort de Felip V, fet que li permeté conèixer i reparar violins construïts per grans mestres italians com A Stradivari, A Guarneri i N Amati Utilitzant fustes de qualitat i vernís vermell fosc o groc transparent d’excepcional textura, fabricava uns violins molt ben acabats, a l’estil cremonès i amb una sonoritat potent i avellutada El Museu de la Música de Barcelona en conserva un exemplar del…
Bonaventura Petit
Música
Compositor i organista.
Possiblement era descendent d’una família de violinistes, l’activitat dels quals està documentada entre els segles XVII i XVIII Aprengué a tocar el violí amb el seu pare i després, a París, estudià composició amb F Halévy i orgue amb LAJ Léfebure-Wély Acabats els estudis retornà a Perpinyà, on obtingué la plaça d’organista de la catedral de Sant Joan, que ocupà entre el 1839 i el 1901, i on fou instrumentista d’un dels orgues més importants construïts per D Cavaillé-Coll Així mateix, fou professor de música al Conservatori de Perpinyà Compongué música religiosa, l’himne Retour à Banyuls i les…
instruments de fusta
Música
En la classificació convencional, grup d’instruments de vent de l’orquestra que comprèn la família de les flautes (flauta, flautí, etc.), la dels instruments de doble llengüeta (oboè, corn anglès, fagot, contrafagot, etc.) i la dels intruments de llengüeta senzilla (clarinet, saxòfon, etc.).
Amb els instruments de metall formen els dos grups amb els quals convencionalment es classifiquen els instruments de vent Aquesta classificació convencional dels instruments -anterior a classificacions més sistemàtiques com la de Hornbostel-Sachs classificació dels instruments , emprada de forma majoritària- agrupa els instruments segons les seves característiques tímbriques, d’agilitat o bé d’expressivitat i segons la seva funció habitual a l’orquestra És, doncs, una classificació útil en els estudis d’orquestració o de composició, però data d’una època en què els instruments eren …