Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
caldera
Música
Cavitat semiesfèrica, generalment de coure, utilitzada com a ressonador de les timbales.
Està coronada per una anella, voltada d’unes petites claus, que serveix per a tensar la membrana i ajustar-ne l’afinació
tabla
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió propi de la música tradicional culta de l’Índia.
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular d’una sola membrana Consta d’un parell de tambors, independents i complementaris, anomenats tabla i bāhyā , diferents en la forma, sonoritat i manera de ser tocats El tabla és cilíndric o lleugerament cònic, de fusta, amb la membrana tensada amb una tira de cuir en ziga-zaga amb l’ajut d’uns petits cilindres de fusta massissa situats entre el cuir i el cos de l’instrument Es toca amb la mà dreta El bāhyā , de cos de forma hemisfèrica, és de coure o, en algun cas, de terra cuita i es toca amb la mà esquerra
esquella
Música
Campana feta amb planxa de metall.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa a una cavitat També és conegut pels noms de picarda, picarola, truc, cabronera, tringola, borromba i borrombí Les esquelles estan construïdes amb una planxa de metall plegada en forma tubular o cilíndrica recoberta amb una part de coure -algunes vegades, tan sols fragments-, que és el que dona la qualitat sonora al material després de la fosa L’ansa és del mateix material i prou ampla perquè pugui ser subjectada al collar de l’animal El batall de les esquelles pot ser fet de fusta, banya, os, cuir o ferro, i sovint és obra del…
címbals
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió de so indeterminat consistent en dos plats metàl·lics bombats que hom fa xocar l’un contra l’altre, anomenat també platerets.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc directe entre dues parts simètriques Fets generalment d’un aliatge de coure i estany, els plats tenen un diàmetre que oscilla entre els 20 i els 65 cm A més d’entrexocant-los manualment, agafats un amb cada mà mitjançant una nansa central, es poden fer sonar amb l’ajut d’un mecanisme accionat per un pedal xarleston o percudint-ne o fregant-ne un de sol Les seves possibilitats tímbriques i dinàmiques varien segons el procediment i l’indret de percussió o de frec entrexoc mutu de tot el cos, entrexoc de les vores, percussió simple a les…
John Walsh
Música
Editor i constructor d’instruments d’origen probablement irlandès.
S’establí a Londres pels volts del 1690, i l’any 1692 ocupà el càrrec de fabricant d’instruments del monarca Guillem III Les seves primeres edicions daten del 1695 i aviat es convertí en un dels editors més importants de la ciutat Publicà obres de compositors contemporanis, tant anglesos com continentals Astut home de negocis, aconseguí reduir costos tot substituint les plaques de coure per les més econòmiques de peltre, mentre s’adaptava ràpidament als canvis i adoptava les innovacions tècniques introduïdes per altres Mantingué relacions cordials amb GF Händel, de qui edità l’òpera Rinaldo…
anafil
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent de l’època medieval.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon d’embocadura aeròfon tipus trompeta Documentat des de la dominació islàmica de la península Ibèrica, es tracta d’una trompeta recta natural de tub, d’un metre i mig de llargada aproximadament Anomenat també nafil moresc , conservà aquest nom àrab a causa de l’ús generalitzat que en feren els moros andalusins per a executar les parts agudes de les fanfares i els tocs militars Fou introduït a Europa pels exèrcits sarraïns i els exèrcits cristians de les croades En un document del 1381 conservat a l’arxiu de la Corona d’Aragó, Pere IV demana que li…
nacra
© Fototeca.cat
Música
Timbal medieval de petites dimensions, fet de coure, fusta o terrissa, amb membrana de pell i un ressonador.
flauta
Música
Instrument aeròfon, amb embocadura de bisell, que té forma de tub cilíndric.
És un dels instruments d’origen més antic Les modalitats occidentals més importants són la flauta dolça i la flauta travessera La flauta dolça , anomenada també flauta de bec o d’Anglaterra , és un instrument de fusta, de perforació cònica, amb un orifici a la part posterior i vuit a la part del davant El tub, parcialment tapat per un fragment de fusta, només deixa passar un fil d’aire, dirigit contra la vora tallada obliquament de biaix Al segle XV hom descriu tres membres de la família soprano, contralt i tenor , més tard ampliats a cinc sopranino en fa extensió del fa 4 al sol 6 , soprano…
timbala
© Fototeca.cat
Música
Instrument membranòfon de percussió format per una caixa semiesfèrica, generalment de coure o de bronze, amb una membrana de pergamí fixada en un marc de metall.
L’instrumentista pot variar la seva afinació tesant uns cargols que hi ha al marc, o bé mitjançant un pedal que permet els glissandi en les timbales mecàniques El so es produeix percudint la membrana amb unes maces o macetes de mànec de fusta amb la part extrema folrada de feltre Normalment són emprades dues timbales o més Cada parella consta d’una timbala petita, per als sons aguts, i d’una de grossa, per als sons greus
música del Tadjikistan
Música
Música desenvolupada al Tadjikistan.
L’actual estat del Tadjikistan és en una zona on s’han trobat restes arqueològiques que demostren l’existència d’instruments molt variats ja al segle II aC Molt aviat aquests territoris foren conquerits per l’islam, que hi portà la seva religió i també la seva tradició de música culta La música popular fou evidentment influïda per la música àrab, però ha conservat un estil i uns instruments propis Els modes de la música tradicional tadjik es basen en tetracords, pentacords, de vegades fins i tot en hexacords, però mai no superen l’octava Les escales són heptatòniques Són típics els modes…