Resultats de la cerca

Vida Realitzà estudis de medicina a Barcelona i es doctorà en medicina i cirurgia el 1880 Després se n’anà a l’Havana, però al cap d’uns quants anys abandonà Cuba i s’establí a Madrid, on exercí la docència a la universitat Gran amant de la música, compongué una òpera, Cristóbal Colón , que s’estrenà al Teatre del Circ de Barcelona el 1892, i redactà un curiós tractat titulat La música en sus relaciones con la medicina Bibliografia Complement bibliogràfic Vidal i Careta, Francesc La música en sus relaciones con la medicina , Est tip de los sucesores de NRamírez, Barcelona 1882

Estudià al Conservatori de Praga amb Kaan 1904-06, i després es perfeccionà a Viena, Leipzig 1908-10 i Colònia 1911-14 També rebé lliçons de M Reger i consells de C Debussy Acabada la Primera Guerra Mundial, residí alguns anys a Alemanya 1919-23, durant els quals establí contacte amb els grups dadaistes A Dresden inicià una sèrie de concerts de piano que serviren per a donar a conèixer les obres de la Segona Escola de Viena Quan tornà a Praga, impartí classes de piano i continuà els recitals, presentant la música més moderna El jazz fou un altre pol important en la seva vida de pianista i…

Rellotger d’ofici i representant de comerç en diferents poblacions catalanes, fou també compositor de sardanes Dolors del cor , 1936, que a la primeria de segle eren profusament interpretades per les cobles gironines, i de cançons basades en textos de Verdaguer i de Guimerà, entre d’altres Dirigí les publicacions El Bisbalense , L’Olotí i El Menestral , a més del curiós La Voz del Género de Punto Versificador hàbil i amb facilitat per a la descripció, donà una visió idealitzada dels territoris empordanesos fou anomenat El cantor de l’Empordà en obres com ara Notes del cor 1900, La vida al…

A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes òperes…

Estudià al Conservatori de Tbilisi, amb II Tuskija, fins el 1963, any en què obtingué el premi de joves compositors de l’URSS amb el Concert per a orquestra , d’estil influït per Bartók El 1971 esdevingué director musical del Teatre Rustaveli i collaborà amb el seu director, Robert Sturua, component diverses músiques d’escena Tot i seguir la línia simfonista soviètica, hi introduí elements del folklore georgià El 1976 obtingué el reconeixement oficial per la Simfonia núm 4 , “a la memòria de Miquel Àngel”, i ocupà un càrrec a la Unió de Compositors de Geòrgia 1984-88 Aquest càrrec i la…

La població és majoritàriament francòfona Valònia no està separada de França, Alemanya i Flandes per cap frontera natural, de manera que presenta trets de les tres cultures i la seva música popular no és sinó una barreja de diverses influències El repertori melòdic való, que no ha estat encara investigat de manera exhaustiva, té com a característiques principals la tendència al mode major, l’àmbit reduït i el gust pel grau conjunt Els melismes són molt poc corrents i, en canvi, és freqüent la regularitat sillàbica La majoria de les melodies comencen de forma anacrústica La polifonia popular…

Autodidacte, el 1863 començà a treballar com a operador telegràfic a la Western Union Telegraph Company, estudiant i experimentant durant els seus lleures El 1868 enregistrà la seva primera patent, un aparell enregistrador per a les votacions Els anys immediatament subsegüents dissenyà un teletip i perfeccionà el sistema del telègraf automàtic Collaborà amb Christopher L Sholes en la construcció de la primera màquina d’escriure , i aconseguí que el telèfon de Bell adquirís una aplicació pràctica generalitzada en incorporar-hi el micròfon de carbó 1877-78 El 1876 installà a Menlo Park Nova…

Les nombroses variants de la música negra tenen com a únic denominador comú el fet de pertànyer a la categoria de música no escrita, de tradició oral Des del punt de vista estilístic, hom pot subdividir l’Àfrica negra en dues grans àrees musicals delimitades per una línia parallela a l’equador situada entre aquest i el tròpic de Càncer La zona del nord s’estén per tot el país senegalès i el Sudan hi és conreada la música pròpia de sabana, molt influïda per l’islam Aquesta cultura musical desconeix la polifonia i excelleix en l’art dels solistes anomenats griots , que constitueixen una casta…

Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…

Vida Últim membre d’una important nissaga nobiliària, fou príncep de Venosa i comte de Conza La seva formació musical es desenvolupà en el marc de l’acadèmia musical fundada pel seu pare a Nàpols amb la participació de músics com Giovanni de Macque o Pomponio Nenna Es casà dues vegades, primer amb la seva cosina Maria d’Avalos, a qui feu matar juntament amb el seu amant el 1590 L’escàndol que provocà aquest fet obligà el compositor a deixar la ciutat de Nàpols i s’installà a les seves terres de Gesualdo Amb tot, a partir de llavors es prestà una major atenció a la seva música, per la qual…