Resultats de la cerca

Normalment es representa amb el símbol % o ñ , i s’expressa amb formes com dal segno al % , dal % al ñ , dal % al fine , etc

Inicià estudis de cant amb B Marchisio, que després continuà al Conservatori de Venècia Debutà a la Scala de Milà el 1916 i dos anys més tard ho feu a l’Òpera de Torí amb Rigoletto , moment en què decidí decantar-se per la corda de soprano lleugera Arturo Toscanini la contractà per a cantar diverses temporades a la Scala i a partir d’aleshores es convertí en una de les sopranos més rellevants de la seva generació, amb actuacions arreu d’Europa i dels EUA -excepte al Metropolitan de Nova York-, totes amb un gran èxit El 1931 cantà al Gran Teatre del Liceu A partir de la seva retirada, l’any…

El 1916 debutà a la Scala de Milà L’èxit assolit a Torí 1918 amb Rigoletto li valgué la protecció de Toscanini i una carrera brillantíssima a tot el món Cantà al Liceu de Barcelona en 1930-31 i en 1941-42 Des del 1943 es dedicà al teatre i a l’ensenyament del cant

El 1535 era instrumentista a la Signoria de Venècia Aquest càrrec suposava probablement l’execució tant de música a la cort com de música litúrgica i paralitúrgica a la catedral de Sant Marc Publicà dos tractats sobre pràctica instrumental El primer, Opera intitulata Fontegara Venècia, 1535, s’ocupa dels instruments de vent, especialment la flauta, com també d’aspectes relacionats amb l’ornamentació i la improvisació L’altre volum és integrat per dues parts, Regola rubertina Venècia, 1542 i Lettione seconda Venècia, 1543, i s’endinsa en l’estudi de la viola de gamba Ambdós tractats són…

Estudià música i filosofia a la Universitat de Torí, de la qual és catedràtic d’estètica musical Estudia la tradició musical occidental en un context ampli, influït per l’historicisme L’estetica musicale dal Settecento ad oggi 1964, Empirismo e classicismo 1965 i Gli enciclopedisti e la musica 1971 i L’estetica musicale dall’antichità al settecento 1976, Musica e pubblico dal Rinascimento al Barocco 1984 La musica nella tradizione ebraica 1994 i Estetica della musica 1995 Membre del consell editorial 1992 i editor 1998 de la Rivista Italiana di Musicologia

Estudià composició amb G Legrenzi a Venècia i fou un dels alumnes destacats del violoncellista Petronio Franceschini a Bolonya El 1676 ingressà en l’Acadèmia Filharmònica de la ciutat i el 1683 arribà a ser-ne president A partir del 1680 aconseguí notable popularitat com a virtuós del violoncel i compositor de música vocal Al cap de set anys arribà a escriure dotze òperes, que estrenà en diverses ciutats, com Venècia, Mòdena, Torí i Bolonya La importància històrica de Gabrielli es deu principalment al seu virtuosisme amb el violoncel, cada cop més usual a l’època, i en el fet d’haver escrit…

Format a Milà amb B Carulli, E Cavallini i R Orsi, el 1873 ja era primer clarinet del Teatro dal Verme de Milà i el 1875 ho era també de la Società dei Concerti Popolari di Milano Després del 1880 s’establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu Actuà com a concertista per l’Amèrica del Sud, a València 1892, etc Deixà concerts per a clarinet, danses i romances, com Povero fiore , dedicada a Evarist Arnús

Format a Milà amb BCarulli, Ernesto Cavallini i ROrsi, el 1873 ja era primer clarinet del Teatro dal Verme de Milà i el 1875 ho era també de la Società dei Concerti Popolari di Milano Després del 1880 s’establí a Barcelona, on fou primer clarinet del Liceu i professor d’aquest instrument al Conservatori del Liceu Actuà com a concertista per l’Amèrica del Sud, a València 1892, etc Deixà concerts per a clarinet, danses i romances, com Povero fiore , dedicada a Evarist Arnús

Format a l’Escolania de Montserrat, probablement amb Joan Cererols, ingressà en l’orde benedictí i hi professà el 7 de novembre de 1674 Havent exercit el càrrec de mestre de capella del monestir, passà a ocupar la funció dal convent de San Martín de Madrid a la darrera dècada del segle JB Rocaverd era hàbil en diversos instruments entre els quals el violó i, com molts organistes de l’època, també era un virtuós de l’arpa A la Biblioteca Nacional de Madrid es conserven algunes obres manuscrites d’aquest compositor

Estudià composició amb G Sallustio i direcció amb B Molinari Dirigí el Liceo Musicale de Varese i fou professor al conservatori de Pesaro Membre 1956 de l’Accademia di Santa Cecilia, fou crític musical d' Il Messaggero de Roma Home de teatre, la part principal de la seva producció comprèn ballet Canti del golfo di Napoli , 1954 Poemetti pagani , 1960, òpera La Guerra , 1956 Il vortice, Uno sguardo dal ponte —sobre l’obra d’A Miller—, 1961 La reine morte , 1973 i música orquestral Stornelli de la Roma bassa , 1946 Canzone del ritorno , 1956 Compongué la banda sonora de molts…