Resultats de la cerca

Formà part de l’orquestra de Benny Goodman vers el 1939 i féu nombrosos enregistraments, en els quals es destaquen els efectuats juntament amb Benny Goodman, Lionel Hampton i Edmund Hall D’una extraordinària imaginació melòdica i rítmica, la seva música posseïa un swing molt intens Innovà en el camp harmònic, utilitzant els acords alterats i fou un dels capdavanters del moviment be-bop A partir del 1937 adoptà la guitarra elèctrica, que posà al mateix nivell que els saxofons i les trompetes

Estudià al Conservatori de París, on es formà com a pianista abans de fer-ho com a cantant El 1928 debutà a Mulhouse amb Lakmé , de Léo Delibes, i poc després dugué a terme els seus primers enregistraments Destacada intèrpret lírica lleugera, abordà el repertori mozartià Fou descoberta per Maria Pichot i Gironès i el seu marit, Giovanni Zenatello, que la recomanaren al Metropolitan de Nova York, on debutà 1931 amb el paper titular de Lucia di Lammermoor , teatre on es presentà successivament al llarg de les vint-i-vuit temporades següents amb òperes italianes Donizetti, Rossini i franceses…

Tocà amb JJ Johnson i The Jazztet i gravà amb John Coltrane abans de formar part de The Jazz Messengers 1961-64 Més tard participà en moltes sessions d’enregistrament de les discogràfiques Blue Note i Prestige, amb els millors músics de l’època Tornà a The Jazz Messengers al principi dels setanta i després formà un quartet amb el nom d’Eastern Rebellion Parallelament, continuà desenvolupant una gran activitat com a acompanyant i actuà en les gires de Timeless All Stars Fou un pianista d’una gran qualitat, que participà en algunes de les millors creacions jazzístiques des dels anys seixanta…

Una de les millors representants blanques del gènere, fou al mateix temps un mite del moviment hippy El 1966 formà part, com a solista, del grup Big Brother & the Holding Company, el qual abandonà després de la publicació del seu primer àlbum, Cheap Thrills 1967 Posteriorment, en la seva carrera en solitari, enregistrà tan sols dos discs Kozmic Blues 1969 i Pearl 1970 A banda de la qualitat de les seves interpretacions i de la seva gran capacitat comunicativa en directe, contribuïren també a la llegenda que es formà a la seva mort els continus escàndols i provocacions que protagonitzà

Inicià estudis al Conservatori de Kíev i, en esclatar la Revolució Russa, abandonà el seu país i els continuà a la capital francesa, a la classe de Lazare Lévy L’any 1923 oferí tres concerts que el donaren a conèixer en l’ambient parisenc i el 1925 inicià la seva carrera internacional com a concertista, que el portà a diversos països d’Europa i Àsia i als Estats Units L’any 1932 guanyà el Concurs Internacional de Piano F Chopin a Varsòvia Al principi de la Segona Guerra Mundial s’allistà a l’exèrcit francès, però el 1941 se n’anà a l’Amèrica del Sud, on aconseguí èxits importants fent…

Nebot de Lluís Millet i Pagès Estudià amb el violinista Francesc Costa i amb el violoncellista Gaspar Cassadó, i es perfeccionà a l’École Normale de Musique de París 1929 El 1927 fou guardonat amb el premi Parramon Actuà com a solista en diverses ciutats espanyoles Fou un dels solistes convidats en els Concerts Simfònics Populars, organitzats des del 1929 per la Banda Municipal de Barcelona Formà part de l’Orquestra Simfònica de Dallas com a primer violoncel 1935-36 L’esclat de la Guerra Civil, quan es trobava a Barcelona, impedí el seu retorn a Dallas i l’obligà a…

A l’edat de 13 anys féu la seva primera actuació en públic i, el 1959, inicià una brillant carrera que l’ha portat a actuar en més de cinquanta països En el seu ampli repertori destaca la seva dedicació a la música espanyola i als grans autors romàntics, com Chopin, Schumann i Brahms El 1992 li fou concedit el Premio Nacional de Música i el 1995 rebé la Medalla d’Or del mèrit de les belles arts El 1996 estrenà a València la seva revisió del Concert per a piano i orquestra de Joaquim Rodrigo, i l’any següent l’enregistrà, amb Manuel Galduf, al capdavant de l’Orquestra de València El 1998 rebé…

Amplià estudis a la Juilliard School de Nova York amb Ivan Galamian El 1969 començà la carrera de concertista internacional tocant amb la Filharmònica de Nova York El 1971 inicià una carrera com a director d’orquestra Ha dirigit l’English Chamber Orchestra i, des del 1993, és director de l’Orquestra Simfònica de Dallas Ha estat també molt activa la seva participació en conjunts de cambra

Estudià a Mèxic amb Carlos Chávez i Rodolfo Halffter i a Tanglewood amb Erich Leinsdorf La seva carrera es desenvolupà primer a Mèxic, com a director musical dels Ballets Mexicanos i de l’Orquesta Filarmónica de la UNAM 1966-72 El 1977 fou nomenat director de l’Orquestra Simfònica de Dallas, amb la qual assolí una gran projecció internacional i realitzà nombrosos enregistraments, amb especial atenció als compositors americans i espanyols

Fou deixeble de Béla Bartók i Zoltan Kodály Fou director de l’Orquestra Simfònica de Dallas 1945-49, de l’Orquestra Simfònica de Minneapolis 1949-60 de la Filharmònica d’Estocolm 1966, de la Nacional de Washington 1970-77 i de l’Orquestra Simfònica de Detroit 1977-78 Com a compositor escrigué Concerto for Cello and Orchestra, The Way cantata dramàtica, Missa Brevis, Madrigal Suit, The Voices, Chamber Music , etc Entre els seus enregistraments destaca la integral de les simfonies de Haydn