Resultats de la cerca

Influït en un principi per Šostakovič i Prokof'ev, es decantà ben aviat pel serialisme amb obres com Perpetuum mobile 1963, per a orquestra, i Pro et contra 1966, per a violoncel i orquestra Posteriorment aplicà la polifonia a obres com la cantata Laul Armastatule És autor també de tres simfonies, d’un Concert de Nadal i una Passió segons Sant Joan , per a quatre veus masculines, cor i orgue, ambdues estrenades el 1980

Estudià harmonia amb Eken, contrapunt amb K Egge i piano amb E Westher a Oslo i, a Copenhaguen, composició amb NV Bentzon Fou professor de composició al Conservatori d’Oslo i a l’Institut Musical de la capital noruega En 1961-64 i 1966-67 presidí la secció noruega de la Societat Internacional per a la Música Contemporània Autor d’una important producció, en les primeres obres mostra influències del neoclassicisme, però posteriorment es decantà cap al dodecatonisme i el serialisme Entre els títols més coneguts cal destacar Evolution , opus 23 1961

Inicià estudis musicals, però aviat es decantà cap a la dansa Formada amb MCunningham i MGraham, els seus muntatges cerquen l’evocació de situacions poc definides i de caràcter oníric D’entre la seva producció, en la qual és palesa la influència de l’avantguarda americana dels anys seixanta, cal esmentar els espectacles Education of the Girlchild 1972, Recent Ruins 1979 i Turtle Dreams 1982 És autora de composicions musicals, entre les quals Songs from the Hill 1979, per a una veu, i Tablet 1977, per a veus, piano i flauta de bec

Estudià composició amb el seu oncle al Conservatori de Venècia en 1937-39 Abans, però, estudià als conservatoris de Milà i de Torí Dedicat en un primer moment a la interpretació pianística, posteriorment s’interessà per la creació musical i per la crítica Entre les activitats que dugué a terme destaca l’organització, a Milà, del primer Congrés Internacional de Música Dodecatònica Impartí classes en diferents centres dels Estats Units i de l’Argentina, i entre el 1969 i el 1984 fou director del Varese Liceo Musicale La seva música es decantà cap a l’ús de les tècniques del dodecatonisme

Estudià dret, però a partir del 1882 es decantà cap a la carrera musical Fou alumne de César Franck i Ernest Guiraud a París, ciutat on desenvolupà principalment la seva carrera compositiva Gran admirador de R Wagner, guanyà fama en part gràcies a algunes òperes, com ara La lépreuse , estrenada a la capital francesa el 1912 i on es barregen les influències wagnerianes amb elements extrets de la música popular bretona, Le sautériot 1918 i La tour de feu 1928 També compongué algunes obres orquestrals, com per exemple Rhapsodie espagnole i Impressions , de cambra i per a piano

Estudià lleis i ciències a Berlín i a Halle, però influït per Johann Wolfgang Goethe vers el 1800 es decantà per les lletres Amb el seu amic Clemens Brentano recollí una gran quantitat de llegendes i música popular alemanya destaquen el recull Des Knaben Wunderhorn 'El corn meravellós del minyó', molts poemes dels quals foren musicats per diversos compositors alemanys, i tota la mitologia centrada en el Rin, font d’inspiració per als romàntics alemanys, i de la qual l’obra de Richard Wagner és l’exponent culminant Autor també de poesia, algunes de les seves composicions foren musicades…

Començà com a pianista a les sales de cinema mut Participà en els inicis del jazz instrumental francès, es decantà pel violí i esdevingué aviat un dels músics de jazz més destacats L’any 1934, amb Django Reinhardt, creà el quintet Hot Club de France, que fou una veritable revolució mundial A la mort de Reinhardt 1953, emprengué una carrera brillant com a solista i creà un estil propi Enregistrà molts discs, alguns amb primeres figures del jazz i també amb YMenuhin Escriví les memòries Mon violon pour tout bagage 1992 Fou guardonat amb la Legió d’Honor francesa

Es formà al Conservatori de Milà, on estudià amb CA Bossi i I Pizzetti El 1928 es diplomà en piano i composició al Conservatori de Parma Inicià la seva carrera com a concertista de piano, i més tard es decantà cap al món de la composició i la docència Fou professor als conservatoris de Venècia 1933-40 i de Roma 1940-73, director artístic de l’Accademia Filharmonica Romana 1944-46 i superintendent del Teatro La Fenice del 1955 al 1959 Influït inicialment per Pizzetti, en una etapa més madura de la seva carrera s’interessà pel neoclassicisme Escriví el tractat La tecnica dell’…

Format musicalment a la capella de la seu valentina, on ingressà com a escolà de cant el 1731, hi continuà els seus estudis després del canvi de veu Exercí com a tenor a la seu d’Albarrasí Terol i, el 1757, obtingué el càrrec de mestre de capella de la seu metropolitana de València El seu llegat compositiu, conservat majoritàriament als arxius dels quatre grans centres de València -la seu metropolitana, el Collegi del Patriarca i les seus de Sogorb i Oriola-, comprèn més de 250 obres entre el repertori litúrgic i el de romanç, i estilísticament es decanta cap al llenguatge galant propi de l’…

Destacà com a clavecinista des de molt jove Cursà estudis jurídics, però aviat es decantà per la música Fou nomenat clavecinista de cambra de Frederic II de Prússia 1740, càrrec que no li resultà mai plaent En morir el seu padrí, el compositor Georg Philipp Telemann 1767, sollicità i obtingué la seva plaça de “director de música” a Hamburg, la qual li donà més independència Fou el més admirat dels Bach al seu temps És autor del Versuch über die wahre Art, das Klavier zu spielen ‘Assaig del veritable art de tocar el clavecí’, instrument per al qual té prop de dues-centes obres Té…