Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
haute danse
Música
Forma francesa emprada per a designar genèricament, en contraposició a basse danse, aquell tipus de dansa saltada que, al segle XV, la seguia, usualment com a reelaboració improvisada i en un temps més ràpid.
El terme alta danza , o simplement alta , fou utilitzat tant a Itàlia com a les corts castellanes de l’època per a denominar una dansa equivalent al saltarello , coneguda a França com a pas de brabant En el Cancionero Musical de Palacio ~1500 es pot trobar una alta de Francisco de la Torre sobre el tenor de la basse danse La Spagna
tempus
Música
En la notació mensural medieval, nom donat a la relació entre la brevis i la semibrevis.
Quan aquesta relació era ternària, és a dir, quan el valor d’una brevis era el mateix que el de tres semibrevis , el tempus s’anomenava perfectum quan era binària rebia el nom d' imperfectum Als segles XIII i XIV, el terme tempus s’emprà també per a denominar pràcticament el mateix que, als segles XV i XVI, designà el terme tactus la unitat de temps o pulsació bàsica d’una obra, representada primer per una brevis i després per una semibrevis
ministrer
Música
Nom que hom donà als músics que estaven al servei dels trobadors.
Al s XIV servia per a denominar els instruments de les corts A partir del s XV apareixen a les catedrals interpretant obres religioses juntament amb les veus de la capella Més tard aquest mot designà només els sonadors d’instruments de vent i de fusta, flautes, gralles, cromorns, baixons, etc Al s XVI apareixen petites agrupacions o cobles de ministrers que intervenien en els actes oficials populars i que pertanyien a les corporacions ciutadanes En els documents hom troba també les formes ministril o menistrel
estil epigramàtic
Música
A l’Antiguitat, un epigrama era text que s’inscrivia en un monument.
Amb el temps la paraula passà a denominar un vers o petit grup de versos escrits amb la intenció d’expressar un pensament satíric o moral de manera enginyosa i concisa En música, l’estil epigramàtic no correspon a un estil en concret, però s’aplica a composicions o fragments de composicions breus i de contingut molt intens Determinades obres d’A Schönberg o A Webern, però també de compositors estèticament molt llunyans d’aquests, com ara F Mompou, poden ser considerades epigramàtiques La paraula epigrama ha estat utilitzada per diversos compositors com a títol d’una obra
stile moderno
Música
Expressió aplicada a la composició d’estil antitètic al de l'stile antico.
Servia per a denominar els nous estils de música sorgits a la Itàlia de la primeria del segle XVII, especialment els relacionats amb la música dramàtica De fet, l' stile moderno era assimilat a la seconda prattica prima prattica/seconda prattica , de manera que és possible que tingués els seus orígens en els cercles de Ferrara que C Monteverdi freqüentà La seva característica essencial era el tractament més flexible i lliure de la música, la qual seguia el significat de les paraules El seu ús incidí en gèneres llavors naixents, com la cantata, l’òpera i l’oratori
missa brevis
Música
Missa breu.
Si bé originalment l’expressió pot haver designat misses completes però menys elaborades musicalment i, per tant, més curtes que d’altres, al llarg del segle XVII passà a denominar les misses polifòniques només formades per kírie i glòria Això es correspon amb les necessitats del culte luterà, en el qual només es conservaven aquestes seccions de l’ordinari De vegades, missa brevis indica una missa en la qual algunes parts del text han estat suprimides El significat literal de l’expressió, és a dir, el de missa completa però de menor durada, ha continuat essent sempre possible
Frederick Stock
Música
Director d’orquestra alemany.
Estudià al Conservatori de Colònia amb E Humperdinck i F Wüllner El 1891 començà a actuar com a violinista, però quatre anys més tard entrà en l’Orquestra de Chicago com a director assistent El 1905, arran de la mort del director de la formació, T Thomas, Wüllner esdevingué titular de l’Orquestra de Chicago, que passà a denominar-se Orquestra Theodore Thomas l’any següent i Simfònica de Chicago a partir del 1912 Stock en fou el director principal fins a la mort La seva tasca al capdavant d’aquesta formació es destacà per la presentació a Amèrica d’obres de C Debussy, M Ravel, G…
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…
Joan Cross
Música
Soprano anglesa.
Estudià amb Gustav Holst i amb Dawson Freer i debutà a l’Old Vic Theater amb papers mozartians Del 1931 al 1946 fou la primera soprano de la companyia del Sadler’s Wells i combinà les seves actuacions amb les que realitzà al Covent Garden, on debutà el 1931 amb La bohème El 1945 participà en l’estrena de Peter Grimes de B Britten, de qui també estrenà The rape of Lucretia i Albert Herring , al Festival de Glyndebourne el 1946 i el 1947, respectivament, i The turn of the shrew , a Venècia 1954 El 1946 fou cofundadora de l’English National Opera, amb la qual actuà fins el 1955, any en què es…
Centre d’Art i Natura de Farrera
Música
Residència de treball per a artistes i investigadors situada a Farrera (Pallars Sobirà).
De titularitat municipal, és gestionada per l’associació sense ànim de lucre Amics del CAN Ofereix condicions d’estada i de treball que afavoreixen la realització de projectes d’artistes, creadors i investigadors en general Inicià les activitats el 1994 amb la rehabilitació de l’antiga escola de la població, que passà a denominar-se l’Estudi, i d’un altre espai Casa Ramon L’any 1996 inicià les activitats de manera estable, i el 2005 amplià les installacions amb l’annex de La Bastida de Manresà, espai de nova planta edificat sobre les ruïnes d’un antic paller Programa cursos,…