Resultats de la cerca

Encara que per poc temps, degué residir a l’abadia de Saint-Vaast, a Arràs, d’on li ve el diminutiu moniot , que en llengua d’oïl vol dir ’monjo' Alguns dels seus poemes estan dedicats a Robert III, comte de Dreux, al seu germà Jehan de Braisne, a Gerard III, senyor de Picquigny, i a Alfons de Portugal, senyor de Boulogne Tan sols dues de les vint-i-dues composicions seves que es conserven són de tema religiós Les altres són chansons courtoises , excepte un joc partit, Moines, ne vous anuit pas , en què serveix d’interlocutor a Guillaume li Vinier, i la pastorella Ce fut en mai , l’atribució…

Es desconeix on tingué lloc la seva formació musical Organista de la catedral de Sigüenza, obtingué el càrrec d’organista de la catedral de Toledo el 16 de desembre de 1677, però en prengué possessió el 19 de juliol de l’any següent, i hi romangué fins a la seva mort Es conserven poques obres seves, escrites per a orgue, tot i que hi ha notícies que compongué també per a veus i instruments

Es desconeix gairebé tot sobre el seu origen i la seva formació Entre el 1596 i el 1598 actuà com a mestre de capella a la catedral de Sogorb, després d’haver estat succentor d’aquesta institució Se’n conserven diverses obres litúrgiques, entre les quals destaquen tres lamentacions i unes vespres de difunts, a quatre veus Totes les obres conegudes es conserven a l’arxiu musical de la catedral de Sogorb

Els himnes més antics es troben en la Ilíada En l’època alexandrina n’apareixen també en les tragèdies Els més famosos, des de l’antigor, eren els himnes partenis, cantats per cors de noies en honor de divinitats femenines, els himnes dèlfics en honor d’Apollo i, posteriorment, els himnes òrfics en honor d’Orfeu Si bé se’n desconeix la música, se sap que el vers més emprat en la seva composició era l’hexàmetre

Es desconeix la data del seu naixement, com també els detalls de la seva formació musical La seva activitat professional es desenvolupà a la catedral de Girona, on succeí Emmanuel Jubert i ocupà el càrrec d’organista de la seu des del 1715 fins al 1751 Intervingué diverses vegades en els jurats per a les places d’instrumentistes, com ara les de violí i arpa, de la capella de música de la catedral de Girona, on coincidí amb el mestre Tomàs Milans

Membre d’una família noble, probablement fou deixeble d’Andrés Llorente El 1691 fou nomenat mestre de capella de les Descalzas Reales de Madrid i posteriorment exercí aquest càrrec a Alcalá de Henares fins el 1714, que fou designat mestre de capella de la seu de Saragossa Retornà a Madrid el 1718, i hi ocupà el càrrec de mestre de música a la cort Es desconeix la data exacta de la seva mort Les seves obres, especialment les de romance , es conserven a diversos arxius espanyols

Es desconeix on començà la seva formació musical, però probablement fou a la catedral de Segòvia Obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral de Valladolid el 1718 i a la catedral d’Astorga el 1723, any a partir del qual exercí el mateix càrrec a la seu de Palència, on residí fins a la mort La seva obra conservada comprèn el repertori litúrgic en llatí i en romanç villancets i gèneres afins, i es guarda majoritàriament a la catedral de Palència

Hom desconeix la identitat d’aquest músic, del qual es conserven vuit composicions bàsicament villancets i cançons recollides en el Cancionero Musical de Palacio i en altres fonts portugueses de l’època En el Cancionero general d’Hernando del Castillo, imprès per primer cop el 1511, apareixen tres poemes i un villancet Algunes de les seves obres també figuren en fonts provinents d’Itàlia, on sembla que residí un temps La investigació més recent l’identifica amb João de Badajós, que figura com a instrumentista en una llista de músics de cambra al servei del rei Joan III de Portugal

Es desconeix el lloc del seu naixement, encara que diverses versions el situen a Alemanya, Eslavònia o Itàlia Els fonaments de la música i el coneixement de l’arpa foren les beceroles musicals de la seva formació A París perfeccionà l’educació musical i estudià composició La seva primera opéra comique fou Julie 1772, de la qual Mozart utilizà l' air "Lison dormait dans un bocage" com a base temàtica de la variació K264 Aquest no fou l’únic cas en què un air de Dezède s’utilitzà com a base d’una variació La seva producció musical està constituïda majoritàriament per òperes, tot i…

Amb la d’Horaci i Virgili, la seva obra és la culminació de la lírica llatina Destaquen les Heroides , l' Ars Amatoria i, sobretot, les recreacions mitològiques de les Metamorfosis Es desconeix si l’obra d’Ovidi fou concebuda per a ser cantada o interpretada amb acompanyament musical En canvi, des del segle XVI l’obra ovidiana ha fornit material per a un gran nombre de compositors i llibretistes Arguments i també personatges com els de Dafnis i Cloe, Dido i Enees, Ariadna, Apollo i Jacint, Orfeu i Eurídice, Narcís, Hèrcules i Pigmalió han esdevingut arquetipus en la tradició de…