Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
gradual
Música
Llibre litúrgic de l’Església d’Occident que conté els cants del propi i de l’ordinari de la missa.
La utilització d’aquest terme és recent En un principi els cants destinats al solista estaven recollits en el cantatorium , i els destinats al cor, en l' antiphonarium missae Quan tots ells foren agrupats en un sol volum, aquest començà a ser conegut com a liber gradualis Pren el seu nom d’un dels cants sollístics del propi de la missa Amb el temps, el gradual o antiphonale missarum inclogué tots els cants del propi i, més tard, també els de l’ordinari L’edició oficial vaticana del gradual romà data del 1908 El 1974 es publicà a Solesmes el Graduale Triplex , que…
afinador electrònic
Música
Aparell que ajuda a afinar els instruments musicals, utilitzat per instrumentistes, afinadors professionals o constructors d’instruments.
Consta generalment d’un micròfon que capta el so de l’element sonor corda, tub, etc, un oscillador patró, un element visualitzador, un selector de la nota que cal afinar i un altaveu que pot emetre la nota seleccionada L’oscillador patró es basa en un cristall de quars, i per divisió de la freqüència patró són obtingudes les freqüències de les notes L’element visualitzador, que pot ser una agulla, una pantalla numèrica o un visualitzador de batements, indica la freqüència o la diferència de freqüències respecte a la nota patró i, per tant, permet saber en quin sentit s’ha de variar la tensió…
Emil von Sauer
Música
Pianista i compositor alemany.
Hereu de la doble escola de NRubinstein i de FLiszt, fou un dels grans pianistes del seu temps Autor de dues sonates, d’un concert i de vint-i-quatre estudis destinats al piano Actuà sovint a Barcelona 1910, 1921, etc
Gaietà Estadella i Solé
Construcció i obres públiques
Música
Constructor d’orgues.
Deixeble d’Aquilino Amezúa, fundà a Barcelona la casa que portà el seu nom Fabricà, entre d’altres, els orgues de Sant Cugat del Vallès, de Sant Pere de les Puelles i del santuari del Cor de Maria, de Barcelona, de Santa Maria de Mataró i de Sant Andreu de Llavaneres Construí també instruments destinats a Andalusia, Extremadura i Navarra
Juan Romero
Música
Mestre de capella i compositor, de la biografia del qual manquen les dades bàsiques.
Vers el 1670, segons H Anglès, i entre el 1675 i el 1679, segons Robert Stevenson, està documentada la seva activitat com a mestre de capella de l’església i convent dels mercedaris de Madrid La seva fama com a compositor és palesa per l’encàrrec que li feu el municipi de Madrid per a la música d’alguns actes sacramentals de Calderón, destinats a la festa de Corpus dels anys 1676, 1677 i 1679 A la Biblioteca de Munic es conserven sis composicions seves de música de romanç, per a diverses formacions vocals i instrumentals
Francisco Millán
Música
Compositor espanyol.
Durant els anys 1501 i 1502 fou membre de la capella musical d’Isabel la Catòlica No es coneix cap altra dada sobre la seva biografia Amb tot, és un dels compositors més ben representats en el Cancionero Musical de Palacio Tan sols Juan del Encina el supera en el nombre total d’obres atribuïdes en aquesta font Les seves obres foren afegides al manuscrit després de la seva compilació En total hi apareixen vint-i-quatre composicions, totes elles villancicos castellans Del seu estil es dedueix que molts dels quals eren destinats, amb tota…
ornament
Música
Genèricament, paraula referida a cadascun dels diferents elements que intervenen en l'ornamentació, sigui quina sigui la seva naturalesa, melòdica, harmònica, rítmica, tímbrica, etc.
D’una manera més concreta, s’aplica normalment al conjunt de recursos destinats a enriquir una melodia mordent, appoggiatura , trinat, grupetto El Barroc fou l’època de màxima esplendor d’aquests ornaments, i podien ser introduïts lliurement per l’intèrpret, o bé indicats pel compositor mitjançant petites notes i signes Aquestes indicacions no tenen un valor mètric assignat i la seva interpretació, tot i seguir unes pautes, depèn en gran manera del criteri de l’intèrpret S’anomena nota principal aquella sobre la qual es realitza l’ornament, i notes auxiliars les altres que hi…
caccia
Música
Composició vocal, originàriament a tres veus, que es començà a practicar a l'ars nova italiana.
A les dues veus superiors -escrites en forma de cànon i cantades sempre amb text- s’hi afegia un tenor amb valors més llargs i, gairebé sempre, instrumental La temàtica del text, sempre profana, versava principalment sobre la caça, però també podia descriure batalles o escenes de carrer S’hi imitaven sons com el lladruc dels gossos, els tocs de trompeta o el soroll de botzines La versificació era lliure i combinava les escriptures sillàbica i melismàtica Certs passatges eren destinats a la coloratura , i la part final solia ser un ritornello en forma de…
còdex
Música
Llibre manuscrit de certa antiguitat i importància històrica, literària, científica o musical format per fulls d’un material flexible com ara papir, pergamí o paper.
El seu nom deriva del llatí caudex Generalment es tracta d’un volum anterior a la invenció de la impremta Es diferenciava del rotulus , o rotlle de papir o de pergamí, per estar format de fulls o làmines units entre si pel marge intern i, sovint, protegit per unes cobertes Aquestes solien ser de fusta recoberta de cuir, amb tanques i reforços als cantells Quan es tractava de llibres luxosos era usual que estiguessin profusament decorats amb caplletres i miniatures A mitjan segle XV, amb l’important desenvolupament de la fabricació del paper per tot Europa, aquest material substituí amb…
estudi
Música
Composició breu, de caràcter didàctic, destinada a millorar la tècnica d’un intèrpret.
Normalment es basa en un únic aspecte tècnic en el qual es fa insistència durant tota la peça a fi que l’atenció i el treball de perfeccionament tècnic de l’intèrpret recaiguin sobre aquest Abans del segle XIX, les obres escrites amb voluntat didàctica eren essencialment per a teclat i eren designades més aviat per termes com exercicis , lliçons , etc Al principi del segle XIX, la creixent popularitat del piano, lligada a l’afició de la burgesia per la pràctica d’aquest instrument, va fer que autors com JB Cramer, M Clementi o C Czerny publiquessin nombrosos volums d’estudis per a piano Ja en…