Resultats de la cerca

Vida No es tenen dades sobre la seva formació musical Probablement anà a Itàlia, on podria haver estudiat amb A Willaert a Venècia Durant els seus primers anys d’activitat professional, fou actiu com a cantor de la catedral d’Anvers cap al 1544 o 1545, on també es dedicà a l’ensenyament A partir del 1554 treballà com a editor musical al servei de l’impressor Jean de Laet Conjuntament produïren setze volums de música, la major part de caràcter sacre Un d’aquells llibres, publicat amb el títol Sacrarum cantionum vers el 1556, era dedicat íntegrament als motets de Waelrant Elaboraren unes…

Estudià a la Royal Academy of Music i debutà com a pianista a dotze anys Un cop acabats els estudis, trobà diverses feines com a director d’orquestra i pianista Sempre se sentí fascinat per Edgar Allan Poe, com es palesa en el poema simfònic The Raven , opus 25 1900, un dels seus primers èxits Les seves obres foren molt interpretades a la primeria del segle XX, però posteriorment caigueren en l’oblit La seva producció, molt nombrosa, és qualitativament molt desigual S’hi detecta la influència de R Wagner, especialment de L’anell del Nibelung , i de les obres primerenques de R Strauss…

Al llarg de la seva vida gaudí de diversos beneficis eclasiàstics L’any 1547 era actiu a la capella reial francesa com a compositor, si bé probablement ja formava part d’aquesta institució alguns anys abans En data desconeguda viatjà a Itàlia acompanyant l’ambaixador de França a Roma, el cardenal Hipòlit d’Este A Roma treballà com a mestre de capella L’any 1560 retornà a França És conegut sobretot com a compositor de chansons , en l’estil de les quals es detecta la influència italiana Les primeres conegudes foren impreses per P Attaignant a París el 1538, i després, per altres editors…

Fou alumne d’A Cifra, GB Nanino i P Agostini Al principi de la seva carrera treballà a les corts de Colònia i Munic i més tard fou mestre de capella a la cort de l’arxiduc d’Àustria Leopold I Altra vegada a Itàlia, fou mestre de capella a diverses esglésies de Roma, entre les quals Santa Maria de Trastevere, Sant Joan del Laterà i Santa Maria Major Compositor de gran prestigi a la seva època, Foggia fou força prolífic i escriví sobretot música religiosa Estilísticament fou un dels darrers seguidors de l’estil palestrinià, tot i que certes estructures rítmiques i harmòniques, així com l’ús del…

Entrà d’escolà vermell a Santa Maria de Mataró, on rebé la primera formació del mestre de capella Jaume Roura, que li donà lliçons de violí En veure les seves bones condicions, Jaume Isern l’instruí en piano i composició El 1842 fou admès a Santa Maria com a xantre supernumerari, i succeí Roura en el mestratge de la parròquia L’any 1851 rebé l’orde presbiteral, i el 1853 fou nomenat mestre de capella, càrrec que exercí fins a la seva mort El renom de Blanch es deu a la composició de la Missa de Glòria de les Santes Juliana i Semproniana , estrenada l’any 1848 Escrita per a dos cors i…

Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que condueixen la vibració,…

Vida Fou instruït en l’art de la música des dels primers anys de la seva formació escolar i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on estudià direcció orquestral En aquest centre, però, decidí de reconduir la seva carrera cap a la composició i l’orgue També a Leipzig, conegué un grup de músics pertanyents al moviment de l’Orgelbewegung, que li transmeteren el seu interès per la recuperació del so de l’orgue dels segles XVI i XVII Distler es convertí així en un estudiós del contrapunt, del coral luterà i de les grans figures de la música alemanya, com ara H Schütz, D Buxtehude…

Vida El 1580 marxà a París per servir l’ambaixador anglès davant la casa reial francesa Durant la seva estada a França, que es prolongà fins el 1584, es convertí al catolicisme El 1588 obtingué un títol de batxiller en música al Christ Church College d’Oxford i el 1592 tocà davant la reina Elisabet, tot i que les seves composicions eren conegudes a la cort des del 1590 A partir del 1594 intentà en diverses ocasions, sense èxit, obtenir un lloc de llaütista a la cort Viatjà per Alemanya i Itàlia i retornà a Anglaterra el 1597 A Alemanya gaudí del patronatge del duc de Braunschweig i del…

Vida Ingressà al Royal College of Music de Londres, i durant l’època d’estudiant assistí a nombrosos concerts, representacions teatrals i operístiques, fet que l’ajudà posteriorment en la seva activitat compositiva Des de molt jove s’implicà en qüestions socials i polítiques i es preocupà per les classes menys afavorides, inquietuds que reflectí en l’oratori A Child of Our Time 1939-41, on denuncia la repressió, la tirania i la violència Del 1940 al 1951 ocupà el càrrec de director de música del Morley College, període durant el qual el centre tingué una gran vitalitat Pacifista convençut, el…

Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…