Resultats de la cerca

És un instrument molt arcaic, originari de l’Àsia Menor i difós entre els grecs i a l’edat mitjana No obstant això, amb algunes modificacions, continuen formant part de l’orquestra simfònica moderna

Consisteix en una estructura de sosteniment que aguanta una o dues fileres de làmines de fusta de mida decreixent que hom percudeix amb unes baquetes o martellets per tal de produir el so És especialment difós a l’Amèrica Central Entre altres autors, Paul Creston 1940 i DMilhaud 1949 n'han escrit concerts

Serveix per a indicar els temps d’una composició musical a la velocitat adequada Inventat per DNWinkel, fou difós per JNMälzel, que se n'atribuí la invenció Els metrònoms electrònics consisteixen en un oscillador de quars que genera els impulsos que defineixen el ritme, un amplificador del senyal amb la sortida acoblada a un altaveu i un indicador lluminós simultani a l’acústic

El 1933 inventà un instrument de doble teclat basat en un generador elèctric El so era produït per una sèrie de rodes que giraven en un camp magnètic, i, posteriorment, amplificat per mitjà d’altaveus Patentat el 1934 amb el nom dHammond, el primer model, finançat per Henry Ford, fou fabricat el 1935 Els anys quaranta assolí una gran popularitat, i a partir d’aleshores anà incorporant els successius avenços de la tecnologia electrònica el 1970, el primer orgue amb transistors i ampliant les possibilitats de generació del so Actualment, amb la guitarra elèctrica, és l’instrument…

Originari de l’Extrem Orient, és molt difós des de la Melanèsia fins a l’Àfrica, les Antilles i l’Amèrica Central i del Sud En les formes més arcaiques Madagascar, Nova Bretanya les fustes són sostingudes entre les cames del sonador en les altres van fixades a suports de fusta Àfrica, Extrem Orient o lligades a dues cordes Indonèsia Les formes modernes, incorporades a l’orquestra ~1875, són constituïdes per una sèrie de cilindres de fusta de diversa entonació, enfilats en els seus extrems amb un cordó i separats per nusos, o bé alineats sobre un suport fix, que hom colpeix amb…

Es graduà en filosofia 1923 i estudià musicologia a la Universitat de Harvard 1929-39 i, gràcies a una beca, a França, Alemanya i Àustria 1933-35 Entre els seus mestres cal destacar R Haas i O Kinkeldey Posteriorment fou professor de nombroses universitats, entre les quals les de Harvard, Texas i Cornell En aquesta darrera fou nomenat catedràtic de musicologia 1962-70 A partir de la tesi sobre els orígens de l’òpera, amb la qual obtingué el doctorat, s’especialitzà en la història de l’òpera i es convertí en una autoritat en el tema És autor del llibre A History of Western Music…

Fou iniciat en la música pel seu pare, Martí Saló i Parals, i del 1913 al 1922 es formà a l’Escolania de Montserrat, on realitzà estudis de piano, harmonia, violí, viola i orgue Posteriorment complementà la seva formació amb Blai Net i Enric Casals L’any 1923 s’integrà com a fiscorn en La Principal de la Bisbal, i del 1935 al 1977 en fou director artístic i representant A partir del 1977, fins a la seva mort, en fou director honorari Realitzà múltiples arranjaments per a l’orquestra de ball, i com a creador llegà unes setanta sardanes de plaça de notòria qualitat, amb importants efectes d’…

Vida Estudià amb Gracià Tarragó, i posteriorment formà duet amb Josep Maria Mangado, amb qui enregistrà l’obra completa per a dues guitarres de Ferran Sor Ha estat membre del Quartet Tarragó 1971-88, amb el qual ha realitzat diverses gires arreu d’Europa, Àsia i Amèrica Ha compaginat la seva tasca com a concertista -en grup i en solitari- amb la docència al Conservatori de Barcelona, on exerceix des del 1972 Ha estat president de la Societat Guitarrística de Catalunya 1985-88 Exercí la crítica musical en el diari "ABC" i ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Música de la Generalitat de…

El seu nom deriva del terme Landl , amb el qual es designava el nord de l’Enns, o Alta Àustria Fou també popular al sud d’Alemanya i a la Suïssa germànica Difós per diverses regions, adoptà característiques locals i diversos noms Interpretat per parelles en cercle, gaudí de fama durant els segles XVII i XVIII, essent habitual als salons de ball, on progressivament fou substituït pel vals Tot i no existir testimonis documentals anteriors al segle XVII, probablement és d’origen medieval Musicalment es caracteritza per períodes de vuit o setze compassos gairebé sempre en mode major…

Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu ,…