Resultats de la cerca

El fenomen polimètric, característic de la polifonia medieval i de gran part de la música del segle XX, pot donar lloc a passatges rítmicament intensos i fins i tot inestables ex 1 La polimetria pot situar-se en diferents nivells mètrics metre compàs afectant la relació entre compàs i temps, temps de compàs afectant la relació entre temps i divisió, divisió del temps, etc Amb tot, l’ús imprecís del llenguatge ha fet que la polimetria situada en el temps de compàs escrit per exemple, dues corxeres contra treset de corxeres en un compàs de 2/4 acostumi a considerar-se com una…

La polirítmia -la divergència de valors rítmics entre les diferents parts d’una obra- constitueix una de les característiques més importants de tota polifonia, tot i predominar particularment en els contextos imitatius Malgrat que el concepte engloba qualsevol combinació simultània de ritmes s’oposa, doncs, al d’ homorítmia , el seu ús sol reservar-se per a aquelles combinacions rítmiques que presenten un cert grau de contrast o conflicte En aquest sentit, cal assenyalar la tendència a atribuir l’adjectiu polirítmic a fenòmens que pròpiament constitueixen polimetria , és a dir,…

Ja durant el regnat de Felip el Bo, Dijon tingué una de les millors capelles musicals del món occidental, en la qual es destacà Gilles Binchois, que conreà la cançó polifònica, de tema amorós En el camp de la música sagrada s’inicià a Borgonya un nou estil polifònic Guillaume Dufay, Johannes Ockeghem Carles el Temerari 1467-77 donà una gran importància a la música i contractà Antoine Busnois, que compongué gairebé exclusivament cançons polifòniques profanes amb text francès, forma musical que del 1450 al 1490 adquirí una gran categoria artística Compositors de diferents països es…

Des del punt de vista físic, el timbre d’un so musical es pot caracteritzar de manera objectiva mitjançant l’espectre corresponent En efecte, qualsevol so musical és un cas particular de vibració complexa que pot ser descomposta en vibracions simples o elementals El conjunt de freqüències i intensitats d’aquestes vibracions simples constitueix l’espectre del so Per a una nota concreta i un instrument concret, el timbre no és una qualitat fixa No tan sols depèn de la forma en què s’inicia el so, sinó que a més evoluciona durant la seva emissió Per a tots els instruments en general, el punt d’…

També s’aplica a la disposició relativa entre el cordam i els martinets d’alguns instruments cordòfons amb teclat Els objectius de l’harmonització són diversos i de gran compromís, perquè la qualitat sonora de l’instrument en dependrà molt directament El procés afecta l’equilibri sonor dels tubs de l’orgue dins del seu propi joc, i de cada joc respecte als altres, així com l’adaptació acústica de l’instrument al lloc on restarà installat En els instruments de corda, les variables que intervenen en l’harmonització són el punt de percussió o pinçament de la corda i la proporció entre el pes de…

Mitjançant tècniques especials d’emissió, alguns instruments aeròfons poden deixar sentir sons diferents superposats Es tracta d’un recurs que aprofita la diferenciació auditiva dels sons parcials no harmònics, els quals tendeixen a sentir-se separats de l’espectre tímbric d’una nota en concret Amb embocadures i digitacions especials, es reforcen aquests sons a fi que se sentin com a acords més o menys dissonants Emprats com a efectes expressius, els multifònics han estat utilitzats per molts compositors i intèrprets del segle XX

Taula de les regions d’una tonalitat major © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura El concepte de regió deriva del concepte de monotonalitat que Schönberg exposa en el seu Structural Function of Harmony 1948 Funciones estructurales de la armonía , Barcelona, 1990 Schönberg postula la presència d’una única tonalitat al llarg de tot un moviment, que implica que els processos modulants que puguin esdevenir siguin considerats com a incursions a diferents territoris o àrees regions d’aquesta única tonalitat, que en el decurs de tota la peça manté la seva preeminència com a punt de…

Així, en un instrument de teclat -el cas més freqüent- serveix per a accionar diferents registres, però també tenen pedals l’arpa i les timbales per a modificar ló, l’harmònium per a accionar les manxes, i certs instruments de la bateria per a realitzar-hi la percussió La incorporació de pedals de registració als instruments de teclat és relativament tardana i està relacionada amb l’evolució dels gustos musicals respecte als canvis de dinàmica i de timbre en el clavicèmbal hi apareixen molt excepcionalment en alguns exemplars històrics de la darreria del segle XVIII, i en alguns…

Esquema 1 - forma ritornello barroca © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta forma fou característica del primer moviment -i sovint del tercer- del concert barroc El contrast instrumental derivat de l’oposició entre l’orquestra i el solista està subratllat per les diferents funcions formals que assumeixen el ritornello i l’episodi En efecte, el ritornello és la part temàtica i harmònicament estable tot i que en ocasions també pot modular, com en el cas del concert op 8, núm 8, RV 332, de Vivaldi, mentre que l’ episodi , també anomenat simplement ’solo’, té un caràcter…

Els elements principals de què consta són els generadors de so, que poden ésser electrònics purs circuits oscilladors, primitivament amb tríodes, després amb transistors i actualment amb circuits integrats o bé electromecànics electromagnètics —com en l’orgue Hammond—, fotoelèctrics, electroestàtics, etc Els diferents sons, produïts pels generadors, són mesclats i combinats mitjançant circuits adequats accionats pel teclat, i encara hi ha una sèrie de filtres amb els quals hom intenta d’imitar amb més o menys èxit els diferents registres de l’orgue clàssic Finalment…