Resultats de la cerca

Si bé les pràctiques de còpia iŀlegal de formats d’enregistrament d’àudio ja existien amb anterioritat, s’adoptà el concepte de pirateria discogràfica arran de la comercialització d’aparells que possibiliten la còpia digital d’àudio i de la proliferació a internet de sistemes d’intercanvi d’arxiu d’àudio a través de sistemes de transmissió de dades peer to peer P2P d’igual a igual La pirateria discogràfica ha provocat una crisi sense precedents en la indústria discogràfica tradicional, amb un descens de les vendes que ha obligat a reestructurar el sector Si el 1996 el nombre de còpies…

S’inicià en la música de molt jove, i a quinze anys enregistrà el seu primer disc, a Madrid Més tard formà el grup Harlem, amb Tomeu Penya, i junts feren versions dels Beatles Fou, però, en el grup Zebra i després a la Kevin Ayers Band 1981 on demostrà ser un gran guitarrista El 1982 creà la casa discogràfica Blau i enregistrà el seu primer disc en solitari, titulat Joana Lluna Del rock passà a ritmes més calents als quals incorporà elements del jazz i s’aficionà a la guitarra acústica El 1989 abandonà Blau, muntà un estudi de gravació i la discogràfica Swingmedia i se centrà en la producció…

Fou un dels cantants de soul més influents dels anys seixanta Redding esdevingué el músic més representatiu de l’anomenat so Stax o soul del sud Es tracta d’un tipus de soul enèrgic, característic dels anys seixanta, impulsat des de la discogràfica Stax, amb arranjaments senzills i temes sentimentals, que contrastava amb el soul associat a la discogràfica Motown de Detroit, molt més orquestrat Redding tenia una veu potent i rogallosa i, estava molt influït per Little Richard i Sam Cooke Entre el 1964 i el 1967 compongué temes que es convertirien en autèntics clàssics del soul , com Mr Pitiful…

Considerat un dels grups més influents de l’escena del rock dur, restà inactiu entre el 1976 i el 1984 i la seva última referència discogràfica data del 1990 Cal destacar els discs Made in Japan 1972, When we rock we rock 1978 i Nobody's perfect 1988

Estudià violoncel i trombó, però aviat s’inicià en el contrabaix De molt jove compongué alguns temes, com ara What Love 1939, que no gravà fins els anys seixanta Passà de manera breu per les formacions de Barney Bigard, Lionel Hampton i Louis Armstrong Començà a ser conegut quan formà part del trio de Red Norvo els anys 1950-51 Després es traslladà a Nova York, on treballà amb Bud Powell, Duke Ellington i Charlie Parker Alhora fundà la discogràfica Debut Més tard organitzà el Jazz Workshop, concebut com a laboratori d’experimentació collectiva, on, amb diverses formacions i fent…

Estudià a París i, als 26 anys, guanyà el concurs Pavarotti de Filadèlfia El 1989 debutà a la Scala de Milà amb La Traviata , de Verdi, dirigit per Ricardo Muti, i al Liceu, amb La bohème , de Puccini Considerat el millor tenor líric de la seva generació, el 1994 inicià una espectacular carrera discogràfica amb la seva muller, la soprano romanesa Angela Gheorghiu

Un dels intèrprets de més èxit d’aquest gènere, la seva aportació innovadora rebé alhora una acollida entusiasta i severes crítiques del sector més purista dels afeccionats Acompanyat gairebé sempre pel guitarrista Tomatito i, més esporàdicament, per Paco de Lucía, enregistrà el seu primer disc als divuit anys D’entre la seva abundant obra discogràfica destaca Camarón de la Isla 1975, Como el agua 1981, Soy gitano 1990, en la qual és acompanyat per l’Orquestra Filharmònica de Londres, i l’antologia Autorretrato 1970-1990 1990

Filla d’una compositora i d’un violinista coreans que emigraren als EUA el 1979, començà a estudiar violí a quatre anys, i als sis ingressà a la cèlebre Juilliard School de Nova York Zubin Mehta, meravellat pel talent de la nena prodigi, la invità a debutar, el 1988, amb la Filharmònica de Nova York Inicià la seva carrera discogràfica als deu anys, enregistrant el Concert per a violí de Čajkovskij A catorze anys ja havia debutat a les principals sales de tot el món, admirant tothom amb la seva tècnica

Després d’un període inicial, en foren directors principals, successivament, Hans von Bülow  1887-95, Arthur Nikisch 1895-1905 i Wilhelm Furtwängler  1905-1954, que aconseguiren de l’orquestra l’homogeneïtat i la precisa coordinació entre els músics que l’havien de fer famosa Del 1885 al 1911, a banda de la temporada normal, interpretà anualment un cicle de concerts d’estiu a la localitat de Scheveningen Països Baixos A la postguerra,  Herbert von Karajan  1954-1989 intensificà la projecció mundial de la formació gràcies a l’ambició de les interpretacions, una certa teatralitat i una acusada…

Ingressà al teatre Panajev a disset anys El 1895 debutà al teatre Marjinskij de Sant Petersburg amb Faust , de Gounod La seva elevada estatura, la seva presència a l’escenari i la seva impressionant veu admiraren el públic La interpretació que féu de Borís Godunov Musorgskij marcà el seu temps, així com les creacions d' El príncep Igor Borodin, Una vida pel Tsar Glinka i Don Quichotte Massenet, que estrenà el 1910 El 1922 fixà la residència a França Cantà amb regularitat al Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1929 Fou un dels pioners de la indústria discogràfica