Resultats de la cerca

En l’alta edat mitjana es trobava ja en moltes seus i monestirs d’Europa Metz, Sankt Gallen, Ripoll, etc, on era conreat el cant eclesiàstic o gregorià En aparèixer les capelles de música polifònica disminuí la importància de la schola cantorum Modernament, hom en donà el nom als grups dedicats al gregorià per a la litúrgia A Catalunya en fou iniciat el moviment entre els laics a Terrassa, el 1905, sota l’impuls de mossèn CSabater A la institució terrassenca se n'afegiren de noves per tot el país fins a tenir milers de cantaires Els dirigents més importants de les scholae…

Tocà a Nova York a partir del 1921, i el 1926 entrà en l’orquestra de Fletcher Henderson El seu període més creatiu s’inicià el 1934, any en què ingressà en l’orquestra de Duke Ellington Durant més d’una dècada, Stewart hi aportà la seva marcada personalitat musical, amb un toc molt expressiu, i la incorporació del recurs half-valve D’aquest període destaquen les interpretacions de Boy Meets Horn 1938, Morning Glory 1940 i Take the ’A’ Train 1941 A partir del 1945 tocà amb Jazz at the Philharmonic i feu una llarga gira per Europa 1947-51 Els anys cinquanta disminuí la seva…

Estudià piano, saxòfon alt i diversos instruments de metall Tocà en bandes locals i el 1950 entrà a l’orquestra de Lionel Hampton Després estigué en una banda militar i el 1956 es donà a conèixer a Nova York Realitzà diversos enregistraments, entre els quals destaquen Fabulous Phineas 1958 i Piano Portraits 1959 Més tard s’installà a Los Angeles, on el 1961 enregistrà A World of Piano Al cap de poc, per problemes de salut i a causa d’una lesió en una mà, disminuí la seva activitat, tot i que actuà esporàdicament i realitzà alguns enregistraments, essent remarcables els àlbums…

Es formà al Conservatori de Brusselles amb M Lunssens harmonia, H Scherchen direcció d’orquestra i L Du Bois contrapunt, centre on també cursà violí i història de la música Posteriorment amplià els seus estudis amb P Gilson A partir del 1925 formà part del moviment surrealista belga Ocupà el càrrec de director de l’Orquestra de la Ràdio Belga a Brusselles del 1937 al 1946 Fou professor de música en diferents centres de Bèlgica i França, com ara el Conservatori de Brusselles 1949-64 Durant els anys de joventut, el seu llenguatge fou hereu del de C Debussy, però posteriorment es decantà pels…

Fou una figura clau en el desenvolupament de la música simfònica nord-americana i un autor de gran renom Ingressà a la Universitat de Berkeley, on decidí dedicar-se a la música, cap al 1919 Durant el període 1926-29 estudià amb N Boulanger a París Assolí un reconeixement a tots els EUA amb l’estrena de la Symphony 1933 , però la Tercera Simfonia 1939 fou més popular, i és considerada la seva obra mestra Sobretot a partir dels anys quaranta del segle XX, i fins a la seva mort, s’associà amb nombrosos centres universitaris El seu deixeble més cèlebre és William Schuman La popularitat de Harris…

La primera referència documentada de l’activitat musical de la família Fugger data del segle XV Sota la seva protecció, l’antiga ciutat impe-rial d’Augsburg es convertí, durant el Renaixement, en un important centre d’activitat artística, literària i musical En el període comprès entre el final del segle XVI i el principi del XVII, importants músics visqueren a Augsburg i desenvoluparen la seva activitat gràcies a aquesta família El testimoni del seu mecenatge artístic consta en les dedicatòries dirigides a alguns dels seus membres que apareixen en moltes colleccions de música impresa Dos…

Encara que atractives, algunes de les dades sobre Cambini, com ara que fou deixeble del pare Martini, que interpretà quartets amb F Manfredi, P Nardini i L Boccherini, o que contactà amb J Haydn, són dubtoses i no prou contrastades El primer fet cert que es coneix de la seva vida és que el 1770 s’establí a París El 20 de maig de 1773 tocà al Concert Spirituel, i pel desembre del mateix any l’editor Vernier li publicà els 6 Quartets , opus 1 Les seves obres foren editades amb una notable rapidesa, i cap al 1800 ja en tenia publicades unes 600 per a instrument Cambini s’adaptà bé a la Revolució…

Vida Inicià la formació musical amb el seu pare, i ràpidament aprengué a tocar diferents instruments, entre els quals la guitarra Formà part de la banda de música del seu poble natal, on tocà el clarinet i la bandúrria Mentre feia el servei militar conegué el guitarrista Francesc Tàrrega, de qui fou alumne alguns anys més tard En el cercle de deixebles de Tàrrega, entrà en contacte amb Emili Pujol, Miquel Llobet i Josefina Robledo, entre d’altres El 1911 es traslladà a Madrid, on obrí una acadèmia de guitarra i, a partir del 1935, començà a editar la Biblioteca Fortea El 1921 publicà Método…

Admesa als nou anys a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, que el 1946 es convertí en Conservatori Municipal de Música de Barcelona, hi completa la formació i tingué com a mestres Lluís Millet, Margarida Orfila, Joaquim Canals, Joaquim Zamacois i Joan Massià Després de guanyar el premi Maria Barrientos en acabar la carrera 1935, anà a París, on amplià estudis amb Santiago Riera, Jules Gentil, Franz Josef Hirt i, especialment, Alfred Cortot Inicià molt aviat la carrera de concertista 1934, tant a l’Estat espanyol com a les grans capitals europees Casada 1948 amb l’empresari…

D’adolescent aprengué tot sol a tocar el piano, bé que sense saber solfeig Començà estudis de veterinària que aviat canvià pels musicals, i el 1942 es graduà al College of the Pacific de Stockton, Califòrnia Mobilitzat a Europa durant la Segona Guerra Mundial, hi dirigí una orquestra que tocava per als soldats El 1943 conegué a l’exèrcit Paul Desmond, un saxofonista contralt que tindria una gran influència en la seva trajectòria musical Després de la guerra amplià estudis amb Darius Milhaud, el qual el familiaritzà amb les fórmules musicals de la música clàssica, com ara el contrapunt i la…