Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Robert Bernard Sherman
Música
Compositor nord-americà.
Fill d’un conegut autor de cançons de musicals, fou soldat durant la Segona Guerra Mundial, i fou condecorat pels seus serveis Posteriorment es graduà en literatura i pintura al Bard College de Nova York 1949 A l’inici de la dècada dels cinquanta, juntament amb el seu germà Richard Morton Sherman Nova York, 12 de juny de 1928 - Los Angeles, 25 de maig de 2024 començà a escriure cançons per a produccions de teatre musical L’any 1958 fundà la productora i editora Music World Corporation, i des de mitjan anys seixanta ambdós treballaren de manera estable per a Walt Disney, i foren…
Jordi Doncos
Música
Compositor català.
Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i aconseguí certa notorietat com a compositor de bandes sonores i director musical de sèries de televisió I ara què, Xènia Els Bobobobs , ràdio Una història de Catalunya , amb textos de M Aurèlia Capmany i sintonies, com ara la utilitzada a TV3 del 1983 al 1993 Treballà també en bandes sonores per al cinema, i fou el responsable de les adaptacions de les cançons dels films de Walt Disney al català i el castellà En el món del teatre, fou director musical del Teatre Arnau de Barcelona 1982-92 i també compongué, dirigí i…
Jaime Mendoza-Nava
Música
Compositor i director d’orquestra bolivià.
Es formà a la Juilliard School of Music de Nova York i al Conservatori de Música de Madrid Més tard estudià a París amb Nadia Boulanger i Arthur Honegger L’any 1952 fou designat director de l’Orquestra Simfònica Nacional de Bolívia, a La Paz, i l’any següent s’establí a Los Angeles Califòrnia Escriví obres per a orquestra, com Don Álvaro i Preludio Sinfónico , per a trio de vent Suite andina i per a conjunt de violoncels Estampas y Estampillas , i música per al cinema A California es fa membre del departament de música dels estudis Walt Disney, orquestra moltes de les…
Salvador Escamilla i Gómez
Salvador Escamilla i Gómez
© AVUI
Ràdio i televisió
Música
Teatre
Radiofonista, actor i cantant.
Actuà en teatre català i fou un dels impulsors de la Nova Cançó, que contribuí decisivament a difondre Com a cantant començà la seva carrera en castellà, al final dels anys cinquanta, però de seguida es passà al català, llengua que usà fins que deixà el món de la cançó, cap a la darreria dels seixanta El seu repertori se centrà en versions de temes cèlebres d’autors com Charles Aznavour, George Gershwin, Josep Maria Espinàs o Bob Dylan, i també en temes de pellícules de Walt Disney, entre d’altres Enregistrà una quinzena de discs Fou pioner dels programes radiofònics en català a…
Leopold Anthony Stokowski
Música
Director d’orquestra britànic.
Es formà al Royal College of Music de Londres i amplià els seus coneixements a París, Berlín i Munic Després d’una estada a Nova York l’any 1905, on exercí d’organista i director de cor a l’església de Saint Bartholomew, el 1908 debutà com a director d’orquestra a Londres El 1909 tornà als Estats Units i es feu càrrec de l’Orquestra Simfònica de Cincinnati, que dirigí fins el 1912 Aquest any es posà al capdavant de l’Orquestra de Filadèlfia, i es mantingué en el càrrec durant trenta anys Del 1941 al 1949 fou cotitular, juntament amb A Toscanini, de l’Orquestra Simfònica de l’NBC, i el 1953…
Phil Collins
Música
Nom amb el qual és conegut el músic de rock anglès Philip David Charles Collins.
Totalment autodidacte, d’infant actuà en diverses pellícules com a secundari Abans dels vint anys fou bateria d’una banda que es dissolgué el 1970 Després de collaborar en un disc de George Harrison , el mateix any s’incorporà com a bateria al grup Genesis Després de la sortida de Peter Gabriel com a líder del grup 1975, el substituí com a vocalista, i continuà de manera intermitent com a bateria Sota el seu lideratge, enregistrà alguns discs de gran èxit amb un estil més pop que en l’etapa anterior Al mateix temps, fou bateria del grup de rock experimental Brand-X 1975-79 El 1981 enregistrà…
Jesús Guridi Bidaola
Música
Compositor basc.
Vida Format en el si d’una família de músics, rebé la primera formació musical de la seva mare, Trinidad Bidaola solfeig i piano Estudià harmonia a Madrid amb Valentín Arín, i posteriorment a Bilbao amb José Sáinz Basabé El 1904 es traslladà a la Schola Cantorum de París, on estudià orgue amb A Decaux i composició amb A Sérieyx El 1906 fou deixeble de Joseph Jongen a Lieja, i el 1910 anà a Colònia per a estudiar instrumentació amb O Neitzel De retorn al País Basc, fou organista de diferents esglésies de Bilbao, i el 1911 assumí la direcció de la Sociedad Coral de Bilbao, amb la qual estrenà…
Paul Dessau
Música
Compositor i director alemany.
Vida Rebé la seva primera formació musical del seu avi Moses B Dessau, cantor de la sinagoga d’Hamburg, que li ensenyà a tocar el violí A onze anys fou presentat com a solista d’aquest instrument Més tard, prosseguí els seus estudis de violí al Conservatori Klindworth-Scharwenka de Berlín entre el 1910 i el 1912 No obstant això, acabà orientant la seva carrera cap a la direcció i la composició Estudià a Hamburg amb E Behm i M Loewengard, que l’instruïren en piano i composició El 1912 aconseguí un lloc com a director substitut al Stadt-theater d’Hamburg i més tard, a partir del 1914, dirigí…
cinema i música
Música
El fet que cinema i música siguin mitjans d’expressió humana basats en les vibracions -de la llum o del so- que operen per una combinatòria selectiva de temps i espai, els emparenta de tal manera que, des del seu inici, les imatges cinematogràfiques han anat unides a l’ús habitual de la música.
Les sessions de presentació del cinematògraf dels germans Lumière al Grand Café de París anaven acompanyades pels comentaris musicals d’un pianista, i als Estats Units, els aparells de Th Edison eren mostrats conjuntament amb peces gravades per gramòfons de la mateixa marca Aquest costum es generalitzà de tal manera que fins a la implantació del cinema sonor, amb so imprès directament sobre la pellícula, s’utilitzaren modalitats i sistemes diversos El més corrent fou el dels acompanyaments en viu, amb un piano, un harmònium o un orgue, o fins i tot amb duos, trios i quartets instrumentals Si…
comèdia musical
Música
Fórmula popular de teatre musical apareguda a la Gran Bretanya i els Estats Units cap a l’any 1890 a partir de l’òpera còmica i l’opereta de Londres.
Als EUA, el mot comèdia musical s’utilitzava per a diferenciar-la de les operetes francesa, vienesa i anglesa A més, era freqüent distingir entre comèdia musical i opereta americana, atenent a les característiques de la música i l’argument Des del 1945, però, s’imposà el mot "musical" com a denominació genèrica, coincidint amb la proliferació d’obres amb arguments més seriosos i cada cop més allunyats del concepte estricte de comèdia Són molts els països que al llarg del segle XX han desenvolupat fórmules populars de teatre musical a partir d’antecedents diversos és habitual referir-s’hi amb…