Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Auditori de Barcelona
© Fototeca.cat
Música
Auditori projectat per Rafael Moneo, inaugurat a Barcelona el 1999.
Disposa d’una sala simfònica de 2319 seients, una sala polivalent 350 i una per a concerts de cambra 700 És la seu de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, i hom hi preveu que aculli les installacions de l’Escola Superior de Música de Catalunya i del Museu de la Música de Barcelona El 2000 començaren les activitats del Servei Educatiu de l’Auditori, basades en un projecte d’abast pedagògic elaborat per representants de l’Auditori, de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya La titularitat i la…
sousàfon
Música
Instrument de vent-metall de tessitura greu, molt semblant a l’helicó
.
És format per un tub de perforació cònica i forma circular acabat en un gran pavelló orientat cap endavant És de llautó i disposa d’un joc de pistons Fou dissenyat pel compositor i director de banda nord-americà John Philip Sousa 1854-1932 per a poder ser còmodament transportat mentre l’instrumentista marxa en desfilada El primer model fou construït el 1892 per JW Pepper
sousàfon
Música
Instrument de vent-metall de tessitura greu —molt semblant a la de l’helicó— amb tub de perforació cònica i forma circular acabat en un gran pavelló orientat cap endavant.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna instrument de vent pròpiament dit del tipus trompeta Especialment dissenyat pel compositor i director de banda nord-americà John Philip Sousa per a poder ser còmodament transportat mentre l’instrumentista marxa en desfilada, el primer model fou construït per JW Pepper l’any 1892 Com la majoria d’instruments de vent-metall, sol estar fet de llautó i disposa d’un joc de pistons Normalment està afinat en mi♭ o en si♭
instruments electromecànics
Música
Subclasse dels instruments electròfons (electròfon) que inclou els que generen oscil·lacions als circuits elèctrics per mitjà de procediments mecànics, òptics o electroestàtics.
Aquestes vibracions, convenientment amplificades amb sistemes electrònics, produeixen sons audibles mitjançant altaveus Els instruments que millor representen aquesta família són els generalment coneguts com a orgues electrònics El 1931, R Ranger presentà a Nova York un orgue electrònic capaç de generar sons a partir dels impulsos òptics captats per una cèllula fotoelèctrica Al llarg dels anys trenta foren experimentats diversos models basats en procediments mecànics de llengüetes o amb tubs electroestàtics de buit Entre tots ells, l’instrument que reeixí i s’establí com a model fou el…
chalumeau
Música
Instrument de la família del vent-fusta, antecessor del clarinet, emprat sobretot al segle XVIII.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub de forma bàsicament cilíndrica, proveït de vuit forats i dues claus, diametralment oposades, situades a la part superior del tub El seu nom deriva del llatí calamus , que vol dir ’canya', i aparegué cap a la fi del segle XVII Té la mateixa forma que la flauta de bec d’aquesta època, però amb una llengüeta senzilla lligada a l’embocadura o bec amb un cordill fi en lloc de bisell L’extensió és pràcticament de dues octaves i es presentava en quatre mides, la més petita de les quals tenia uns 25 cm…
Teatro San Carlo
Música
Teatre de Nàpols, el més antic dels teatres d’òpera que es mantenen actius avui dia.
Fou construït el 1737 al costat del Palau Reial per iniciativa de Carles de Borbó, el futur Carles III d’Espanya, dins la política de renovament urbanístic de la nova capital d’un regne autònom Dissenyat per Giovanni Antonio Medrano, amb 184 llotges i una gran llotja reial, era el més gran i bell d’Europa Es bastí en vuit mesos i s’inaugurà amb Achille in Scirro , de DN Sarro amb llibret de P Metastasio El 1812, durant el govern del mariscal J Murat, Antonio Niccolini hi feu una nova façana, i el mateix arquitecte, ja sota la restauració borbònica, el refeu després de l’incendi…
Festival Internacional de Música Castell de Peralada
Música
Festival de música creat el 1987 per l’Associació Cultural Castell de Peralada.
De caràcter privat, l’Associació es fa càrrec de l’organització, la gestió i el finançament del festival Celebrat anualment els mesos de juliol i agost, començà proposant un tema monogràfic cada estiu “Mozart i Saglieri”, “El bel-canto italià”, etc, però el 1989 abandonà aquesta línia El programa dedica una atenció especial a recitals lírics, concerts simfònics-corals i òperes, bé que també inclou espectacles interdisciplinaris de música i teatre, dansa, jazz, concerts de música pop , concerts de cambra i espectacles familiars A més de l’escenari principal, situat als jardins del, celebra…
Cité de la Musique
Música
Conjunt arquitectònic dissenyat per Christian de Portzamparc i inaugurat al gener del 1995 al parc de La Villette de París.
Amb més de 40 000 m 2 , és la installació europea més gran dedicada a l’estudi, la creació, la difusió i l’ensenyament de la música i la dansa Té una sala modulable, creada segons els desigs del compositor Pierre Boulez, on hom pot adaptar l’emplaçament dels músics i del públic, que pot ocupar 500 o 1 200 butaques, i modificar les condicions acústiques segons les necessitats de cada obra
faristol
Música
Moble especialment dissenyat per a sostenir les partitures, de manera que puguin ser llegides i manejades amb facilitat pels intèrprets i directors.
Sol estar format per una peça en forma de lleixa plana, a la qual s’afegeix un marc de fusta o metall, on es posen els papers Aquest marc pot tenir accessoris plegables per a augmentar-ne la superfície La part superior, d’inclinació regulable, està fixada a una columna d’alçada variable, acabada amb un peu o tres potes, que permet recolzar l’aparell a terra Solen ser plegables, i també se’n fan sense peu, de sobretaula o fixats directament als instruments musicals
musiquer
Música
Tecnologia
Moble, generalment amb adornaments al·lusius a la música, dissenyat per a contenir partitures de música (que solen ésser de dimensions superiors a les d’un llibre normal).