Resultats de la cerca
Es mostren 109 resultats
surbàhara

Surbahara
© Toth Szabi
Música
Instrument cordòfon pinçat, d’origen indi, constituït per una caixa de ressonància de forma d’esfera aplanada, feta tradicionalment amb una carabassa, i un mànec llarg a l’extrem del qual també hi pot haver una altra caixa de ressonància més petita, amb trasts i claviller.
Té quatre cordes principals, quatre bordons i entre quinze i disset cordes harmòniques i es toca amb un plectre metàllic fixat al dit índex de la mà dreta
Pedro Escobar
Música
Compositor hispànic.
Actuà a la catedral de Sevilla, probablement com a mestre de capella, des del 1507 Deixà disset villancets i també alguns motets, himnes, una missa i altres obres religioses polifòniques
Antoni Mercadal i Pons
Música
Compositor menorquí.
Es formà com a músic sota el mestratge de Benet Andreu i del director d’orquestra B Briones Inicià precoçment la seva activitat de compositor, a disset anys A la seva prematura mort llegà una producció compositiva en què destaca una Missa de rèquiem 1867 i l’òpera Romeo e Giulietta 1872
Martí Sunyer
Música
Violinista i cantor català.
A partir del 1786 es formà musicalment al monestir de Montserrat, on tingué com a mestre Anselm Viola El 17 de setembre de 1793, a l’edat de disset anys, prengué l’hàbit de monjo benedictí a l’esmentat monestir, on també fou mestre de l’Escolania, violinista i cantor de la capella Gaudí de molt prestigi com a intèrpret de violí
Daudé de Prada
Música
Trobador català probablement nascut a Prada, canonge de Rodés.
El 1266 fou nomenat vicari general pel papa Climent IV Fou autor de disset composicions, entre les quals hi ha dotze cançons d’amor, tres de satíriques i un planh Només s’ha conservat la part musical de la cançó Bele m’es la veis altana Escriví també un Romanz de quatre vertutz cardenals i un tractat de falconeria, Dels ausèls caçadors
Manuel Just
Música
Compositor.
Deixeble de Pere Rabassa, fou mestre de capella a Albarassí, a l’església parroquial dels Sants Joans Fou nomenat mestre de capella del Collegi del Corpus Christi cap al 1750 Algunes de les seves obres conservades són Salve Regina, a vuit veus, Magnificat , a dotze veus, Laudate Dominum , a disset veus, Dixit Dominus , a dotze veus, Nunc dimittis, a onze veus, Beatus vir, a deu veus, i Domine ad adjuvandum , a set veus
Nikolaj Jakovlevic Afanas’ev
Música
Compositor i violinista rus.
Fou educat musicalment pel seu pare, també violinista Debutà a quinze anys a disset s’incorporà a l’Orquestra del Teatre Bolšoj de Moscou Durant molts anys actuà com a violí solista per tot Europa, i en tornar al seu país s’inicià en la composició Va escriure música per a orquestra, algunes òperes, entre les quals Ammalet-bek , Taras Bul’ba i Sten’ka Razin , i també cançons inspirades en el folklore rus, que constitueixen la part més atractiva de la seva obra
Fats Navarro
Música
Trompetista nord-americà.
Aprengué piano i saxòfon, i a disset anys començà a treballar professionalment com a trompetista El 1943 entrà en l’orquestra d’Andy Kirk, i el 1945 reemplaçà Dizzy Gillespie en l’orquestra de Billy Eckstine Al final del 1946 deixà Eckstine, i durant els quatre últims anys de la seva vida feu una sèrie d’enregistraments amb els millors músics de bop , i fou un dels músics més importants de la primera època d’aquest gènere musical Originalment influenciat per Dizzy Gillespie, Navarro desenvolupà el seu propi estil, proper al del saxofonista Charlie Parker
Myung-Whun Chung
Música
Pianista i director d’orquestra sud-coreà.
Fou un nen prodigi que debutà a set anys com a pianista, a Seül, i a disset dirigí l’Orquestra Nacional de Corea El 1968 es traslladà a Nova York per estudiar piano i direcció d’orquestra El 1974 inicià la seva carrera com a pianista solista i el 1978 fou assistent de Carlo Maria Giulini a l’Orquestra Filharmònica de Los Angeles Obtingué la fama el 1989 en ser nomenat director musical de l’Òpera de la Bastilla, càrrec que abandonà el 1995 Com a director invitat, ha treballat amb les millors orquestres i teatres lírics d’Europa i Amèrica
Feodor Čaljapin
Música
Baix rus.
Ingressà al teatre Panajev a disset anys El 1895 debutà al teatre Marjinskij de Sant Petersburg amb Faust , de Gounod La seva elevada estatura, la seva presència a l’escenari i la seva impressionant veu admiraren el públic La interpretació que féu de Borís Godunov Musorgskij marcà el seu temps, així com les creacions d' El príncep Igor Borodin, Una vida pel Tsar Glinka i Don Quichotte Massenet, que estrenà el 1910 El 1922 fixà la residència a França Cantà amb regularitat al Metropolitan Opera House de Nova York fins el 1929 Fou un dels pioners de la indústria discogràfica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina