Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Collegium Vocale de Gant
Música
Conjunt coral flamenc fundat el 1970 per Philippe Herreweghe, i en el qual també col·laboraren a l’inici G. Leonhardt, T. Koopman i N. Harnoncourt, que actuaren en concerts i també realitzaren enregistraments discogràfics (com la integral de les cantates de J.S. Bach).
El seu repertori comprèn autors d’èpoques distants, des d’Orlando da Lassus fins a L van Beethoven Novena simfonia i F Mendelssohn Elies , passant per Bach o les grans obres del repertori coral francès del segle XVIII Es presentà al Palau de la Música Catalana el 1998 juntament amb La Chapelle Royale, amb la qual ha actuat sovint Els seus membres foren anomenats Ambaixadors Culturals de Flandes el 1993
mirlitó
Música
Instrument que consta d’un tub, sovint de canya, en un extrem del qual es fixa -lligat amb un fil gruixut o una goma elàstica- un paper de fumar o una fina membrana (l’altre extrem és tapat).
En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon de membranes sonores o cantadores, amb tub En tarallejar una cançó per un forat lateral que s’ha obert a la canya, es posa en vibració la membrana tot produint un so nasal Amb diversos materials cartó o metall i amb lleugeres variants de construcció, és un instrument present en cultures molt distants Als Països Catalans és conegut com a joguina infantil i d’entreteniment
blue note
Música
Cadascuna de les notes obtingudes en rebaixar mig to els graus III, VII i, menys sovint, el V, de l’escala major.
És un recurs comú al blues , al jazz i a les músiques que hi estan relacionades Les blue notes són, en realitat, inflexions de la nota i, si bé en la notació i en l’anàlisi harmònica es consideren distants una 3a m, una 7a m i una 5a dis ascendents de la tònica, respectivament, la seva entonació defuig l’exactitud de l’afinació temprada L’escala hexatònica del blues es forma amb els graus següents I, III m, IV, V dis, V, VII m per exemple la, do, re, mi♭, mi, sol L’escala pentatònica resulta de restar-li la 5a dis
regió
Música
Terme emprat per A. Schönberg per a designar les diferents àrees tonals que pot incloure una única tonalitat.
Taula de les regions d’una tonalitat major © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura El concepte de regió deriva del concepte de monotonalitat que Schönberg exposa en el seu Structural Function of Harmony 1948 Funciones estructurales de la armonía , Barcelona, 1990 Schönberg postula la presència d’una única tonalitat al llarg de tot un moviment, que implica que els processos modulants que puguin esdevenir siguin considerats com a incursions a diferents territoris o àrees regions d’aquesta única tonalitat, que en el decurs de tota la peça manté la seva preeminència com a punt de referència…
Llorenç Balsach i Peig
Música
Compositor català.
Vida Es formà musicalment amb Josep Poch, Carles Guinovart i Josep Soler, i també realitzà estudis de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Interessat per la música electroacústica i les seves tècniques, fou deixeble de Gabriel Brncic al laboratori Phonos de Barcelona L’exposició Espais sonors 1975 a la Sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou el punt de partida d’una carrera que no es vol limitar al fet musical, sinó que vol englobar també les arts plàstiques i la literatura Així, el mateix any realitzà els 14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de J Sala…
Maria del Mar Bonet i Verdaguer
Música
Cantautora.
Trajectòria i obra Entrà a formar part d’ Els Setze Jutges l’any 1967, poc després d’haver-se traslladat a Barcelona, i es convertí en un dels integrants de la Nova Cançó de trajectòria més sòlida i més dilatada Posseïdora d’una veu de registre mitjà, plena i de gran expressivitat, i que perfeccionà fins a aconseguir-ne un gran domini i una gran expressivitat, la seva música mostra un profund arrelament a la cultura de les Balears, especialment de Mallorca Tot i que el seu primer èxit fou la reivindicativa Què volen aquesta gent 1968, amb lletra de Lluís Serrahima, en general ha defugit la…
,
Napoleó I
Napoleó Bonaparte a Pont d’Arcole, d’Antoine-Jean Gros (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Història
Música
General, primer Cònsul (1799-1804) i emperador dels francesos (1804-15), de nom Napoleó Bonaparte.
Fill d’un notable cors collaboracionista amb els francesos, estudià a França des del 1779 L’enyorança de la seva terra el feu decantar cap a posicions ideològiques independentistes i antifranceses El 1785 fou designat lloctinent segon d’un regiment d’artilleria i, de guarnició en guarnició, madurà el seu pensament i les seves ambicions Amb la Revolució, fou lloctinent coronel de la guàrdia nacional a Còrsega, i el 1793, després que l’illa hagué trencat les relacions amb la Convenció, passà a França amb tota la seva família Es declarà jacobí i començà una brillant carrera militar Toló 1793,…
,
sarsuela

Representació de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra, de Rafael Martínez i Valls
© Teatre Condal
Música
Gènere de teatre musical hispànic que combina parts recitades i parts cantades en un acte o més d’un, de manera similar a l’òpera còmica francesa o al singspiel alemany.
D’origen confús, cal situar-ne el precedent al segle XV ensalades, villancicos , etc El nom prové del palauet de la Zarzuela, situat als afores de Madrid, on al segle XVII es feren les primeres representacions d’aquest gènere La rodalia del palau acollia les nombroses partides de caça que tant agradaven al rei Felip IV Al capvespre era habitual la representació d’espectacles teatrals amb música, que tenien, però, una durada inferior a la de les comèdies tradicionals És difícil establir amb precisió els orígens de la sarsuela, gènere estretament relacionat amb la presència de la música en…
,