Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
notació
Notació musical moderna: A, claus; B, alteracions; C, valors de les notes i de les pauses; D, divisions proporcionals d’una nota; E, allargaments i lligadures
© Fototeca.cat
Música
Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis.
La notació musical és una modalitat molt complexa de l’escriptura, i un gran nombre de les notacions són basades en signes gramaticals, com les lletres, els accents i els signes de puntuació, als quals hom ha atribuït una funció musical Són moltes les civilitzacions orientals que han conegut una notació musical, com les de la Xina, l’Índia, etc A l’Occident, la primera notació és la de la Grècia antiga, que mitjançant quinze lletres servia indistintament per a la música vocal i instrumental Aquesta notació fou adoptada pels romans, que a partir del segle V substituïren l’alfabet grec pel…
tacte
Música
Antiga unitat de durada, basada en el ritme cardíac, per a regular el temps de l’execució musical.
Independent de l’accentuació mètrica, comporta divisions, les més habituals de les quals eren el temps binari i el ternari Característic de la polifonia clàssica i del Renaixement, fou substituït al segle XVII pel compàs
subdivisió
Música
Unitat mètrica que resulta de dividir la divisió del temps de compàs (o simplement divisió).
De vegades, però, els termes subdivisió i divisió són emprats indistintament Les subdivisions es poden agrupar en unitats mètriques de nivell superior en divisions, precisament o dividir en unitats mètriques de nivell inferior, que no reben cap nom concret
cinquet
Música
Grup irregular que es forma en dividir en cinc una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -sigui perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 2, 3, etc.
La figura que representa cada una de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 5, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
treset
Música
Grup irregular que resulta de dividir en tres una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en dos.
La figura que representa cada una de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 3, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
doset
Música
Grup irregular que es forma en dividir en dos una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en 3, 5, etc.
La figura que representa cada una de les noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell S’indica amb la xifra 2, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
siset
Música
Grup irregular que resulta de dividir en sis una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -sigui perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en quatre (com és el cas, per exemple, d’un temps de compàs en metre simple).
La figura que representa cada una de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell sis semicorxeres en lloc de quatre en compàs de 2/4, per exemple S’indica amb la xifra 6, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
disminució
Música
Tipus d'ornamentació melòdica basada en la substitució dels valors llargs per passatges amb figures més breus.
Fou un procediment molt utilitzat durant el Renaixement i el Barroc per a realitzar variacions melòdiques, que tant podien ser escrites com improvisades Els exemples més clars d’aquest tipus d’escriptura es poden trobar a Espanya, en les gloses i diferencias segle XVI, i a Anglaterra, en les divisions segles XVII i XVIII
amalgama
Música
Tipus de metre irregular consistent en la barreja d’unitats heterogènies.
Aquestes unitats, que resulten d’agrupar-ne altres de nivell inferior en un nombre variable generalment 2, 3 o 4, poden ser tant compassos com temps, divisions de temps, etc Tradicionalment i en sentit més restrictiu, però, el terme sol aplicar-se només al compàs compassos d’amalgama Així, el compàs de 5/4, per exemple, es pot entendre com un compàs simple format per la suma amalgama de dos semicompassos semicompàs de diferent composició un de tres temps i un altre de dos l’ordre pot ser 3+2 o 2+3 Entès com a compàs compost, en canvi, estaria format per l’amalgama de dos temps…
setet
Música
Grup irregular que resulta de dividir en set una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment -perquè ho prescriu l’indicador mètric de la peça, o bé per la divisió normal de les figures- s’hauria de dividir en 6 (com és el cas d’un temps en metre compost, per exemple) o en 4 (com ara un temps en metre simple).
La figura que representa cadascuna de les noves divisions és, normalment, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell 7 semicorxeres en lloc de 4, en compàs 2/4 -exemple en compàs simple- o 7 semicorxeres en lloc de 6 en compàs 6/8 -exemple en compàs compost- S’indica amb la xifra 7, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup