Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
pandora
Música
Instrument de corda pinçada de registre greu, amb cordes de metall i una caixa acústica de perfils ondulats.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost del tipus llaüt amb mànec Fou inventat a Londres l’any 1562, destinat tant al repertori solista com a l’acompanyament del cant Formà part dels consorts consort en combinació amb les violes de gamba, flautes dolces, llaüts i cítares, i cap al final del segle XVII s’usà també per a reforçar el baix continu Consta de sis o set ordres de cordes dobles, afinades do1, re1, sol1, do2, mi2, la2 T Morley i J Dowland l’inclogueren en els seus consorts , i A Ferrabosco el Jove publicà un llibre d' Ayres amb acompanyament de llaüt o…
Pere Masats i Vilalta
Música
Compositor català.
Fill d’un fuster, des de molt jove mostrà inclinació cap a la música i els seus pares l’enviaren a Besiers perquè seguís els estudis acadèmics i musicals Altra vegada al seu poble natal, aprengué l’ofici patern, tasca que compaginà amb la de pianista durant les festes locals El 1923 formà el que fou el primer conjunt de jazz de les comarques gironines, l’AS d’Anglès Amb el temps, el nombre de músics del conjunt anà augmentant fins a convertir-se en una cobla orquestra Acabada la Guerra Civil Espanyola, Masats s’establí a Barcelona Allí entrà en contacte amb el món sardanista i començà a…
clau

Clau musical: claus de sol, fa i de do
© Fototeca.cat
Música
Signe escrit al començament, i a voltes entremig, de les línies horitzontals que serveixen de guia en la notació musical, el qual determina el nom i l’altura corresponents a les notes que hi són col·locades.
Actualment hom utilitza sobretot les claus de sol en segona línia, de do en tercera i en quarta, i de fa en quarta, que indiquen on són situats el sol 3, el do 3 i el fa 2 Originàriament servien de signe les lletres que, segons la notació alfabètica, designaven els graus que són a un semitò del grau immediat inferior, primerament segle X les equivalents a do c i a fa f, i més tard segle XV l’equivalent a sol g per a la transposició a la quinta superior dels tons eclesiàstics Darrerament foren fixades com a claus les transformacions d’aquestes mateixes lletres Per tal d’evitar les línies…
aeròfon
Música
Dit de qualsevol instrument en què el so es genera mitjançant la pertorbació de l’aire circumdant o de l’aire contingut a l’interior de l’instrument.
Versió abreujada de la part corresponent als aeròfons, segons la classificació Hornbostel-Sachs © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta pertorbació és el resultat del desplaçament relatiu de l’aire respecte al generador de so part de l’instrument que interfereix amb l’aire tot imprimint-li la vibració inicial L’impuls de l’aire pot ser provocat pel desplaçament del mateix instrument, pel buf de l’instrumentista o per mitjans mecànics El so inicial és amplificat i modulat instantàniament d’acord amb les característiques acústiques del tub, fins a produir la nota musical definitiva El…
saxòfon
Saxòfon soprano
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica -construït normalment de llautó-, que fou inventat cap al 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla i tub cònic La família dels saxòfons comprèn instruments de diverses mides, que van del sopranino al contrabaix, concebuts per a ser usats en bandes militars i en l’orquestra i que actualment s’empren en estils de música molt variats música clàssica, jazz , rock , etc La patent original d’A Sax incloïa catorze instruments dividits en dos grups orquestrals i de banda Els instruments d’orquestra s’afinaven en fa i do alternativament, mentre que els de banda ho feien en mi♭ i si♭ El grup orquestral tingué una…
instrument
Música
Objecte de què hom se serveix, mitjançant una manipulació especial, per a produir sons musicals.
Tot i que en la cultura occidental és un terme sense gaires dificultats d’interpretació, és obvi que el seu significat depèn del que es doni a la paraula música Aquesta flexibilitat semàntica possibilita que, en certs contextos, pugui incloure’s en aquesta categoria qualsevol objecte sonor En un sentit més restrictiu, s’entén per instrument musical l’objecte capaç de produir sons mitjançant un generador sonor, proveït d’un amplificador per a projectar els sons en freqüències audibles per l’individu receptor i dotat de sistemes o mecanismes que possibilitin la modulació dels sons, qualitat…
orquestra
Música
Grup instrumental, format a l’entorn de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un líder clar i un conjunt de normes a seguir; la incorporació més o menys progressiva dels instruments de vent-fusta, i la participació d’instruments de metall i percussió.
Disposició estàndard dels instruments en una orquestra simfònica actual © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Des de la seva creació durant el Barroc, l’orquestra ha constituït una de les institucions bàsiques de la música occidental per la quantitat i qualitat d’obres que li han estat dedicades D’entre les seves múltiples funcions destaquen la interpretació del repertori simfònic i la participació -fonamental- en l’òpera El segle XVII El naixement de l’orquestra Jean-Baptiste Lully 1632-1687 fou el primer que presentà una orquestra que es pot considerar de trets actuals, partint de…