Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
curtain tune
Música
Locució emprada al segle XVII per a designar la música que s’interpretava amb el teló del teatre abaixat o mentre s’aixecava, al començament d’una obra teatral o una òpera o també després del pròleg.
Ja a la fi del mateix segle, amb la creixent influència de la música que arribava del continent, aquest gènere fou substituït per l’obertura francesa, fet que comportà que els termes curtain tune i ouverture fossin considerats sinònims Alguns dramaturgs anglesos, com J Dryden, donaven instruccions del caràcter que havia de tenir la curtain tune una tempesta, un lament, etc
Salvador Bofill
Música
Luthier català.
L’estil que donà als seus instruments s’inspirava en l’escola napolitana de luthieria El perfecte domini de la talla i la pulcritud dels acabats donaven un brillant resultat final a les peces, totes elles d’una gran qualitat Per a la construcció dels violoncels emprà fusta de noguera per als fons, els riscles i el mànec La utilització de la fusta d’avet per a les tapes feia que, de vegades, aquestes s’haguessin de construir fins i tot en tres peces A més de violoncels construí altres instruments de corda i de teclat
freqüència
Música
Nombre d’oscil·lacions idèntiques o cicles per segon que realitza un cos vibrant.
En el context musical es mesura habitualment en hertz Les vibracions musicals solen ser complexes i es distingeix entre freqüència fonamental, que és la més baixa i la que dona el to emès, i freqüències parcials, que són tota la resta El conjunt de totes elles constitueix l’espectre de la vibració La freqüència d’un so musical fou determinada per primera vegada per M Mersenne, que, al segle XVII, experimentà amb cordes de gran longitud, de manera que la vibració fos lenta i es pogués avaluar a simple vista, i, per extrapolació, deduí les freqüències dels moviments més ràpids que …
mutació
Música
En el sistema de solmització hexacòrdica de Guido d’Arezzo, canvi d’hexacord que implicava donar uns altres noms sil·làbics (ut, re, mi, fa, sol, la) a les notes.
Exemple 1 © Fototecacat/ Jesús Alises Quan en una melodia apareixien notes que no es podien cantar amb l’hexacord que s’estava utilitzant, calia adoptar l’hexacord que contingués els intervals generats per les noves notes Com que no coincidia l’àmbit de l’hexacord una 6a M que implicava sis elements contigus de la sèrie de quintes amb l’àmbit dels modes una 8a J que implicava set elements contigus de la sèrie de quintes, podia haver-hi dos tipus de mutació la generada simplement per la no-coincidència entre l’àmbit de la melodia amb l’àmbit de l’hexacord ex 1 o bé la generada per la…
Festival de Jazz de Terrassa
Música
Festival que, des del 1982, se celebra a Terrassa durant el mes de març organitzat pel Club de Jazz d’Amics de les Arts i les Joventuts Musicals de Terrassa.
El certamen nasqué amb l’objectiu d’apropar el jazz a un públic majoritari i programar concerts que, per la seva audiència potencial, no podien celebrar-se dins la programació de la temporada de jazz Durant els primers anys les actuacions tenien lloc a la Jazz Cava, les dimensions de la qual obligaven a celebrar els concerts de més envergadura al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa o a les actuals installacions del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, que donaven cabuda fins a 3 000 espectadors Des del 1994 les sessions tenen lloc a la Nova Jazz …
ensenyament
Música
Comunicació dels coneixements i de la tècnica musicals.
A l’edat antiga, els grecs donaren una gran importància a l’ensenyament musical L’ús de la música en la litúrgia el feu necessari en la vida religiosa medieval, i els monestirs esdevingueren centres de formació musical Les universitats medievals incloïen la música en les arts liberals del quadrivium Des de mitjan segle XV, l’ensenyament musical es difongué sobretot a partir dels conservatoris A partir de l’edat mitjana, l’ensenyament musical anava vinculat a l'escola de cant de les catedrals i a les escolanies de les principals esglésies i monestirs La part musical teòrica era una de les…
Maur Ametller
Música
Compositor català.
Del 1758 al 1765 estudià música amb Josep Anton Martí i Benet Julià, a l’Escolania de Montserrat Acabats els estudis, volgué quedar-se al monestir, però els seus pares no li ho permeteren Realitzà estudis eclesiàstics, fou ordenat de sacerdot i el 1786, després de la mort dels seus pares, prengué l’hàbit benedictí Tenia una magnífica veu de baríton i fou nomenat cantor major, càrrec que exercí durant vint anys Després es retirà a Sant Benet de Bages Introduí modificacions en la tècnica del cant que donaven més sumptuositat a les funcions litúrgiques Compongué la Salve solemne , que es cantava…
Jean-Claude Gillier
Música
Compositor francès.
Vida El 1674 fou nen de cor a Notre-Dame, sota el mestratge de Jean Mignon A partir del 1693, i durant trenta anys, fou contrabaixista a l’orquestra de la Comédie Française Realitzà diversos viatges a Londres, on publicà algunes colleccions de cançons i àries i collaborà amb els dramaturgs JF Regnard i FC Dancourt en diverses produccions destinades a l’entreteniment de l’aristocràcia Des del 1713 treballà assíduament en les representacions dels teatres parisencs, posant música a les obres d’autors teatrals com AR Lesage, L Fuzelier o CS Favart La seva primera collaboració amb Regnard, La…
contrapàs
Música
Dansa popular catalana d’origen, pel que sembla, molt antic.
Són diverses, però, les danses que a Catalunya s’havien conegut amb el terme contrapàs, la més important de les quals és, sens dubte, l’anomenat contrapàs llarg, considerat també com a antecedent de la sardana Se li atribueix un origen religiós i el seu nom vol dir pas fet en direcció contrària al pas anterior Es ballava en rengle o en semicercle i els dansaires, molt sovint homes, donaven la volta a la plaça repartint els passos de tal manera que, en acabar la melodia, havien tornat al punt d’inici Es requeria que un dels dansaires fes de cap, el qual, ajudat en ocasions també…
tiorba

Tiorba
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada de la família dels (arxillaüts) format per una caixa de contorn piriforme, fons bombat i mànec molt llarg amb doble claviller.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany a la família dels llaüts de mànec Es desenvolupà a Itàlia al final del segle XVI per a realitzar l’acompanyament de les peces en estil recitatiu, i s’adoptà ràpidament a tot Europa com un important instrument de baix continu Fou molt usat durant el segle XVII per a interpretar la part del continu de la melodia acompanyada Nasqué de la necessitat de reforçar el registre greu del llaüt, molt utilitzat i apreciat com a instrument d’acompanyament durant tot el cinc-cents A aquest se li van afegir cordes greus o bordons, allargant…