Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Huguette Dreyfus
Música
Clavecinista francesa.
Inicià els estudis de solfeig i violí a cinc anys i el 1939 ingressà al Conservatori de Clermont Ferrand, on obtingué un primer premi de piano Es perfeccionà a París i el 1950 descobrí el clavicèmbal gràcies al seu professor, J Masson Amplià la seva formació a Siena amb Ruggero Gerlin, i el 1958 guanyà un primer premi a Ginebra Arran del seu debut a París, el 1960, inicià una carrera centrada en la interpretació de música del segle XVIII El 1963 emprengué una gira pels Estats Units que li reportà grans èxits Quatre anys més tard es dedicà a la docència a París i Viena Com a clavecinista s’…
Blandine Verlet
Música
Clavicembalista francesa.
Es formà al Conservatori de París, on fou alumna de Marcelle Delacour i finalitzà els seus estudis amb l’obtenció d’un primer premi Més tard es perfeccionà amb Huguette Dreyfus, a Saint-Maximin-la-SainteBaume, i Ruggero Gerlin, a l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena Parallelament, desenvolupà una important carrera de solista i enregistrà l’obra completa per a clavicèmbal de F Couperin i Ph Rameau i les sonates per a violí i piano de WA Mozart amb el violinista Gérard Poulet Enregistrà també un disc amb obres de la compositora barroca Élisabeth-Claude Jacquet de la Guerre Fou professora en els…
Louis Charles Bonaventure Alfred Bruneau
Música
Compositor i crític francès.
Estudià al Conservatori de París, on tingué A Franchomme com a mestre de violoncel i J Massenet com a mestre de composició, el qual deixà una petja important en el seu estil Durant un temps fou violoncellista a l’orquestra Pasdeloup i, des del 1887, es dedicà a la composició d’obres escèniques Mantingué una estreta amistat amb É Zola, llibretista de bona part de les seves obres, entre les quals destacà Le rêve 1891 El suport que donà a Zola en l’afer Dreyfus, en el qual es veié involucrat l’escriptor francès, comportà que les seves obres fossin acollides enmig de polèmiques…
invenció
Música
Nom donat a una peça instrumental generalment de curta durada i de caràcter contrapuntístic.
Tot i que es poden esmentar precedents com el Premier Livre des inventions musicales 1555, de C Janequin, o les Invenzioni da camera , opus 10 1712, de FA Bonporti, el terme invenció està fortament vinculat a les 15 peces a dues veus BWV 772-86 que JS Bach inclogué en el seu Klavierbüchlein 'Petit llibre per a clavicèmbal', recull escrit amb finalitats pedagògiques per al seu fill Wilhelm Friedemann Aquestes peces, que el compositor intitulà inicialment Praembulum , i les 15 peces a tres veus BWV 787-801 incloses en el mateix recull i intitulades inicialment simfonies, juntament amb altres…
forma ritornello
Música
Forma basada en l’alternança entre el tutti, que presenta en diferents tonalitats un tema recurrent o ritornello, i el solo, que efectua els episodis o enllaços harmònics entre les diferents aparicions del ritornello (vegeu esquema 1).
Esquema 1 - forma ritornello barroca © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura Aquesta forma fou característica del primer moviment -i sovint del tercer- del concert barroc El contrast instrumental derivat de l’oposició entre l’orquestra i el solista està subratllat per les diferents funcions formals que assumeixen el ritornello i l’episodi En efecte, el ritornello és la part temàtica i harmònicament estable tot i que en ocasions també pot modular, com en el cas del concert op 8, núm 8, RV 332, de Vivaldi, mentre que l’ episodi , també anomenat simplement ’solo’, té un caràcter modulant i és…