Resultats de la cerca

És el novè mode afegit als vuit modes eclesiàstics o gregorians i és considerat el precursor del mode menor

El jònic és l’onzè mode del sistema de 12 modes, fruit de l’ampliació del de 8 modes eclesiàstics o gregorians

Inicià estudis eclesiàstics, però s’inclinà pel cant i estudià a Barcelona, on debutà Liceu, 1864 Destacà especialment en el paper de Mefistòfil, del Faust de Gounod Cantà per tot Europa fou professor honorari del conservatori de Milà i obrí una escola de cant a Barcelona

No forma part del sistema de modes eclesiàstics o gregorians perquè l’interval entre els graus més importants, finalis i tenor graus 1 i 5, és de 5a dis en lloc de l’habitual 5a J de la resta de modes També rep el nom de mode de si, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions

És el mode comú al setè autèntic i vuitè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tetrardus 'quart' perquè és el mode basat en la quarta de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de sol, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions

És el mode comú al tercer autèntic i quart plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també deuterus 'segon' perquè és el mode basat en la segona de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de mi, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions

Formà part de l’Escolania de Montserrat, on possiblement tingué com a mestres Joan Garcia 1651-1707 i Miguel López 1669-1723, i professà el 1699 Un cop rebuts els hàbits, realitzats els estudis eclesiàstics i ordenat de sacerdot, succeí a Vicens Presiac 1673-1726 en la direcció de l’Escolania De la seva producció musical, que tant l’acredità entre els seus contemporanis, tan sols s’han conservat unes Vespres a set veus

Estudià orgue amb JP Sweelinck a Amsterdam del 1601 al 1603 Des d’aquest any fins a la seva mort ocupà el càrrec d’organista a l’església de Sant Pere d’Hamburg A partir del 1526 també es responsabilitzà de l’orgue de l’església de Santa Gertrudis Ocupà els càrrecs eclesiàstics de vicari i degà de la catedral d’Hamburg Escriví sobretot música per a orgue, sovint a partir de melodies de corals També compongué algunes obres vocals molt influïdes pel seu estil instrumental Tingué molta fama com a mestre d’orgue

Format com a escolà de cant a la catedral de Lleó, fou mestre de capella de la catedral d’Osca el 1611, de la d’El Burgo de Osma el 1614 i de la seu de Palència el 1616 En aquesta ciutat romangué fins a la seva mort Membre destacat de l’escola policoralista castellana, gaudí de molta fama en els àmbits musicals eclesiàstics de la Castella de l’època Malauradament s’han conservat molt poques obres seves, i la major part són incompletes Un dels seus deixebles més importants, Tomás Micieces, fou mestre de capella de la catedral de Lleó

És el mode comú al cinquè autèntic i sisè plagal dels vuit modes eclesiàstics o gregorians, i s’anomena també tritus 'tercer', perquè és el mode basat en la tercera de les quatre finales re, mi, fa, sol del mateix sistema Així mateix rep el nom de mode de fa, perquè aquesta és la seva tònica en una escala diatònica sense alteracions La característica principal del mode lidi és l’interval de 4a aug format entre els seus primer i quart graus S’anomena nota vienesa l' appoggiatura de 4a aug en un acord de subdominant