Resultats de la cerca

Considerada una de les grans formacions de la segona meitat de la dècada dels setanta, la seva música conserva influències de rock amb protagonisme de melodies pop i piano Després d’editar el primer disc, Supertramp 1970, i de canvis en la formació, el 1974 publicà Crime of the Century El 1975 enregistrà el que fou el seu primer gran èxit, Crisis What Crisis Breakfast in America 1979 ocupà el número u de les llistes nord-americanes The Autobiography Of Supertramp 1988 marcà un llarg silenci que es trencà el 1997 amb el disc Some Things Never Change

Estudià a la Universitat de Heidelberg, on es titulà el 1584 i on, alguns anys més tard, començà la seva tasca docent El mateix 1584 marxà a Ratisbona i hi restà durant sis anys El 1600 retornà a Heidelberg i ocupà la plaça de mestre de capella a la cort del príncep elector del Palatinat, Frederic IV Escriví treballs teòrics de caràcter didàctic que inclouen molts exemples musicals Les seves obres més influents foren Hexacordum seu Questiones musicae practicae Nuremberg, 1591 i Dodechachordi vivi , que no arribà a editar-se Compongué abundant música religiosa, molt sovint a…

Fundat per Joan-Carles Doval, procedent d’Edigsa, nasqué amb la intenció d’editar l’obra de grups catalans, amb especial interès per la música cantada en català El 1984 publicà les primeres quatre referències del seu catàleg Oslo, Programa, Rockson i Javier Asesin El seu extens catàleg inclou obres de pop, rock , jazz , flamenc i folk i hi destaquen treballs de noms de referència de la música catalana, com ara Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, Raimon, Sau, Pep Sala, Adrià Puntí, Al Tall, Grup de Folk, Joan Amèric, Max Sunyer, Héctor Vila i Xesco Boix El 25 de setembre de 2004…

Fill del violoncellista Joseph Weigl i germà del compositor del mateix nom, fou deixeble de JG Albrechtsberger El 1795 començà a treballar com a arranjador per a l’editorial del Burgtheater i l’any següent l’empresa l’envià en viatge de negocis per Europa Després d’haver-li estat concedit el permís per a editar 1801, el 1803 fundà la seva pròpia editorial, on publicà obres del seu germà i d’altres contemporanis vienesos El 1831, però, la casa feu fallida Weigl treballà també com a director assistent del seu germà al Burgtheater i realitzà una important tasca de reorganització…

S'inicià com a líder del grup Nosaltres 1969-1972 El 1973 actuà per primera vegada en públic, i després d'editar dos discos senzills, el 1975 publicà el seu primer elapé, És tard El seguiren Viure 1977, Barcelona ciutat gris 1980 i Inesperat 1984 El 1998 retornà al panorama musical amb la publicació del disc Planeta sileci Posteriorment ha editat De vacances 2000, Joies robades 2002, Només han passat cinquanta anys 2004, De profundis 2006, Duets 2007, La vida al sol 2008, Auteclàssic 2009,  cançons de Luis Eduardo Aute en català,   Em declaro innocent 2011, l'antologia Piano,…

Al gener del 1567 fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Àvila com a successor de Juan Navarro, càrrec en què es mantingué durant vint anys Algunes informacions que el situen a València entre el 1564 i el 1568 i del 1576 al 1578 no han pogut ser verificades El seu pas per la catedral d’Àvila no estigué exempt de polèmiques amb el capítol, que li retreia constantment la seva deixadesa i l’abandonament de les funcions que li eren pròpies Finalment, el 1587 el capítol determinà jubilar-lo i promoure al càrrec de mestre de capella Sebastián de Vivanco, natural d’Àvila, que en aquell…

Estudià música a casa de V Novello, on conegué el poeta PB Shelley i els músics T Attwood, JN Hummel, F Mendelssohn i F Liszt Fou crític musical de les revistes "Atlas", "The Spectator", "Fraser’s magazine" i "Musical Times" Arran d’un viatge per Alemanya publicà un fresc de l’actualitat musical germànica A Ramble among the musicians of Germany , 1828 que conté valuoses informacions sobre intèrprets, compositors i el funcionament institucional de la música en ciutats com Berlín, Colònia, Munic, Viena o Praga L’entusiasme de Holmes per Mozart, que ja es respira en aquestes pàgines, el portà a…

Granjon ha passat a la història de la música sobretot pels seus dissenys en tipografia La seva primera publicació fou una edició en llatí i grec del Nou Testament, apareguda a París el 1549 El 1550 rebé un privilegi reial que li permeté editar música Treballà sol i també associat amb altres editors i combinà la tasca de publicació amb la de tipògraf Entre els llibres de música que edità hi ha, per exemple, dos volums de peces per a guitarra Le premier livre de chansons París, 1552 i Le troysieme livre París, 1551, de diversos autors També fou actiu a Lió, on el 1559 publicà…

Inicià la seva educació musical de molt petit, i a sis anys ja compongué peces senzilles Estudià composició a Mannheim amb GJ Vollweiler 1792-93 i el 1796 ingressà a la Universitat de Jena per a estudiar belles arts Aviat retornà a Offenbach per a dirigir l’editorial musical de la família El 1799, durant un viatge de negocis per Alemanya i Viena, adquirí a Munic el procés litogràfic de Senefelder i Gleissner de mans dels propis creadors, que passaren a formar part de la plantilla de l’empresa Aspirà a editar un catàleg cronològic dels manuscrits mozartians des del 1784 fins al…

Estudià harmonia amb Felipe Larios, piano amb Julio Ituarte i composició amb Melesio Morales, al Conservatori Nacional de Mèxic Fou reconegut com el nou valor de la composició mexicana i, juntament amb un grup de companys d’estudis, formà l’anomenat Grup dels Sis, en el qual hi havia també Ricardo Castro, Felipe Villanueva i Carlos Meneses Es relacionà amb el català Felip Pedrell i amb Maurice Kufferath, els quals l’animaren a compondre en un estil nacionalista L’any 1900 fou enviat a París com a representant oficial de Mèxic en un congrés de música Entre el 1907 i el 1913 fou inspector…