Resultats de la cerca

Participà activament en l’elaboració de les melodies del saltiri hugonot Autor de salms a 4 veus, cançons a 4 veus i del llibre didàctic Le droict chemin de musique 1550

Més en general, s’aplica aquest terme a qualsevol peça o moviment ràpid o moderadament ràpid -especialment de sonata, simfonia o concert-, tot i no portar l’indicatiu allegro Per als primers moviments de les sonates i simfonies, s’acostuma a usar el terme allegro de sonata forma sonata que assenyala una certa extensió i elaboració, i una manera determinada d’ordenar i tractar el material temàtic

Normalment té més amplitud que el motiu i que la cèllula, ja que és format per un conjunt d’elements que formen una unitat que dóna suport al conjunt de la composició L’elaboració del tema de manera profunda s’inicià amb la sonata A partir de Beethoven el desenvolupament del tema s’intensificà i els temes adoptaren una diversificació que es concretà en dues i tres parts En ple Romanticisme aparegué el tema cíclic que dóna unitat a tota la composició, com en determinades obres de JBrahms i de CFranck

Eina fonamental per a la recerca en música, proporciona informació sobre la bibliografia més recent en totes les llengües Creat l’any 1966, té la seu a la Graduate School de la City University of New York Es concebé seguint l’exemple de projectes similars que ja existien per a altres disciplines, com el RILA Répertoire International de la Littérature de l’Art El seu naixement i la seva història estan lligats al del projecte RISM El seu primer editor fou Barry S Brook i actualment ho és Barbara Dobbs Mackenzie Classificada per temes, aquesta bibliografia inclou títols originals, títols…

Ideat el 1961 per Alan Lomax com a programa de recerca multidisciplinària, fou una temptativa per a la individualització de les possibles relacions entre els estils de cant, els comportaments culturals i les estructures socials de les diverses cultures del món A l’estudi dels estils de cant, s’hi afegiren els de les articulacions fonètiques, dels textos de les cançons, dels tipus d’orquestra que acompanyen el cant i de les danses L’elaboració estadística dels resultats obtinguts proporcionà els elements necessaris per a la definició d’un mapa del món, constituït per sis grans regions…

Deixeble d’Arnold Schönberg, formà, amb el seu mestre i Alban Berg, l’anomenada escola de Viena Utilitzà el mètode dodecatònic a partir del 1924, i convertí la melodia de timbres, die Klangfarbenmelodie , en una sèrie de caràcter tímbric Les seves obres més notables són Passacaglia 1908, Sechs Stücke für Orchester ‘Sis peces per a orquestra’, 1910, Bagatellen 1913, Variationen , per a piano 1936, i dues cantates amb text de Hildegard Jone La seva aportació en l’elaboració del llenguatge musical de mitjan s XX ha estat decisiva Hom publicà pòstumament el seu breu tractat, Der Weg zur neuen…

Amb la voluntat d’igualar el nivell organístic coneixement, restauració i difusió de l’orgue català al de la resta de països d’Europa, entre els seus objectius primordials hi ha la creació d’un cens actualitzat dels orgues catalans, l’elaboració d’una història completa de l’orgue a Catalunya i la sensibilització tant de les institucions públiques com del públic en general sobre la pèssima situació de conservació en què es troben la majoria dels orgues catalans Des del 1994 s’ocupa de l’organització del cicle anual de concerts "Els orgues de Catalunya" Bibliografia Complement bibliogràfic…

Es doctorà a la Universitat de Berlín l’any 1930 amb un treball sobre la música malaia i de Samoa Del 1926 al 1933, any en què hagué de fugir d’Alemanya a causa del nazisme, treballà al Phonogramm-Archiv de Berlín sota la direcció d’Erich von Hornbostel El 1951, després de llargues estades a Praga 1933-38 i Bèlgica 1938-51, es desplaçà a Nova York, on treballà com a terapeuta musical Cofundador de la Society for Ethnomusicology 1955, en fou president durant els anys 1958-59 Del 1966 al 1976 dirigí els cursos d’etnomusicologia a la Universitat de Toronto Fou especialment conegut pel seu…

Abandonà els estudis de medicina per a dedicar-se a escriure drames en un estil deutor d’Eugène Scribe Com aquest, aconseguí els primers èxits amb vodevils i comèdies lleugeres, alguns de to marcadament reaccionari Posteriorment conreà el drama medievalitzant i patriòtic El 1878 fou elegit membre de l’Académie Française Molt exigent pel que fa a l’acompanyament musical de les seves obres, requerí la collaboració de compositors de renom, com ara Jacques Offenbach La haine , 1874 i Jules Massenet Le crocodile , 1886 Escriví alguns llibrets, dels quals destaquen Le Roi Carotte 1872, òpera amb…

Inicià els estudis musicals a Estocolm, on fou alumne de composició d’A Hallén Posteriorment es traslladà a París, on visqué entre el 1920 i el 1932 i estudià composició i instrumentació amb V d’Indy Quan tornà al seu país natal es dedicà, entre altres coses, a la crítica musical, faceta en la qual destacà per la radicalitat de les seves idees i l’agressivitat del seu llenguatge Influït en les primeres obres pel llenguatge musical impressionista de C Debussy i M Ravel, les seves recerques en la música barroca el portaren a l’elaboració d’un llenguatge musical més dens i complex Viatjà per la…