Resultats de la cerca

S’educà a la capital francesa, on es traslladà amb la seva família quan tenia dos anys, i posteriorment anà a Bilbao Després de viatjar arreu del món, ja d’adult retornà a París, on, a més d’altres activitats empresarials, es dedicà a la promoció d’espectacles musicals El 1876 fundà el Fantaisies Oller, el primer music-hall que s’obrí a París, i alguns anys més tard, associat amb altres empresaris, inaugurà sales que han esdevingut tan emblemàtiques com el Téâtre des Nouveautés 1878, dedicat a l’opereta i el vodevil, el Moulin Rouge 1889 o la sala Olympia 1893

Orquestra de referència a l’Espanya de la segona meitat del segle XX, l’Orquestra Simfònica de la RTVE debutà el 1965 dirigida per Odón Alonso al Festival Internacional de la Societat Internacional per la Música Contemporània, si bé la seva presentació oficial la feu alguns dies més tard al Teatro de la Zarzuela sota la batuta del seu director i fundador, Igor Markevitch A més del mateix Markevitch, n’han estat directors titulars Antoni Ros Marbà 1965-67, Enrique García Asensio 1966-84 i des del 1998, Odón Alonso 1968-84, Miguel Ángel Gómez Martínez 1984-87, Arpad Joó 1988-90 i…

Començà els estudis musicals al Conservatori d’Irkutsk El 1959 es matriculà a l’Escola Central de Música de Moscou i més tard continuà la seva formació al conservatori de la ciutat, on es graduà l’any 1970 El 1966 obtingué el primer premi del Concurs Internacional de Piano Cajkovskij, cosa que li obrí les portes de les principals sales de concerts europees i nord-americanes L’any següent debutà a Londres amb la Royal Philharmonic Orchestra Considerat un intèrpret excellent del repertori del segle XIX, té un estil en què s’evidencien algunes de les característiques emblemàtiques de l’escola…

El 2001 s’incorporà Eduard Font als teclats, i el 2006 Salva Racero substituí Pemi Fortuny El seu debut discogràfic tingué lloc el 1989 amb el disc Vas de punt o què , seguit per Lax’n’Busto 1991, Inurted 1992, Qui ets tu 1993, La caixa que puja i baixa 1995, l’acústic Lax’n’Busto a l’Auditori 1996, Sí 1998, Llença’t  2000, premi SGAE al millor disc en català i cinc premis Enderrock, Morfina 2003, Amb tu en directe 2004, que rebé tres premis Enderrock, Relax 2007 i Objectiu la lluna  2008 És un dels grups de més èxit del rock català L’any 2011 el grup publicà el disc Simfònic , un…

Estudià al conservatori Pablo Sarasate de Pamplona i a l’escola superior de música Detmold Alemanya Es donà a conèixer el 1988 en obtenir el primer premi i altres deu mencions en el concurs Belvedere de l’Òpera de Cambra de Viena Ha desenvolupat una important trajectòria operística en la qual ha destacat tant per les seves qualitats vocals com pel rigor interpretatiu amb què resol els personatges El seu repertori va des del Barroc al segle XX, amb una especial predilecció per Mozart i Rossini Entre les seves creacions més emblemàtiques destaquen la Susanna de Les noces de Fígaro, la Musetta…

Vida Inicià els estudis musicals a Granollers, on es traslladà amb la seva família quan tenia nou anys, i els continuà a Barcelona amb Enric Morera, Joan Baptista Lambert i Joan Lamote de Grignon L’any 1921 s’estrenà a Granollers la seva primera sardana, Aires del Vallés , i inicià una llarga relació amb el món sardanista, al qual aportà una bona colla de grans obres Començaren uns anys prolífics que ja feien entreveure la interessant personalitat musical de Ruera, amb sardanes tan emblemàtiques com Tocs de festa 1930 o l’excellent Meditació , per a clarinet/flauta i piano 192 El moment més…

Vida Estudià amb Elvira de Hidalgo al Conservatori d’Atenes i a quinze anys debutà com a Santuzza de la Cavalleria Rusticana , de P Mascagni Entre el 1940 i el 1945 actuà a la companyia de l’Òpera d’Atenes, fins que arribà el seu debut italià amb La Gioconda , d’A Ponchielli, que cantà a l’Arena de Verona el 1947 sota la direcció de Tullio Serafin, amb qui inicià una intensa collaboració El 1948 es casà amb Giovanni Battista Meneghini El 1950 substituí Renata Tebaldi a la Scala de Milà, on debutà amb Nabucco Aviat s’interessà per Mozart El rapte del serrall i Gluck, i incorporà també al…

Llicenciat en ciències polítiques i en sociologia 1994 per la Universitat Autònoma de Barcelona, és autor dels reculls de poesia  La casa del temps 1993, Jardí de silencis 1994, El somni del colleccionista 1999,  Les edats del fred 2005,  La casa del tiempo 2007,  Elogi de la veritat 2011,  Solo la verdad es sexy Poesía completa 1993-2020 2020 i Barcelonàutiques 2024 Ha dedicat treballs biogràfics a figures de la cultura catalana com Joan Capri 1998, Tísner 2001, el seu pare Salvador Escamilla 2003, Raimon 2004, Joan Manuel Serrat 2005, La Trinca 2006, 2007 i 2010 i Pepe Rubianes 1999 i 2009…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Escolania del Santuari de Pompeia amb A Català, i els de piano amb C Pellicer A dotze anys ingressà a l’orde dels caputxins i cursà els estudis religiosos a Igualada, Manresa, Olot i Barcelona, on rebé l’ordenació sacerdotal el 1935 Estudià harmonia amb J Pahissa, i en esclatar la Guerra Civil marxà a Itàlia, on completà els estudis de piano, orgue i composició al Conservatori de Milà amb A Galliera posteriorment 1940-42 es perfeccionà en composició amb J Lamote de Grignon i J Zamacois Entre el 1946 i el 1970 estigué al capdavant de l’Escolania i de la…

Té el seu origen en l’antic Institut Espanyol de Musicologia IEM , fundat a Barcelona el 1943 pel prestigiós musicòleg Higini Anglès , amb l’objectiu d’impulsar oficialment els estudis i la investigació musicològica a Espanya Des del 1968, forma part del Departament de Ciències Històriques de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats IMF creada amb la finalitat d’agrupar en una sola institució tots els centres d’humanitats que el CSIC tenia a Barcelona  Té com a funcions principals conservar, investigar i inventariar la música històrica hispana —tant la culta com l’etnogràfica…