Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
hexacord
Música
Grup homogeni de sis notes consecutives.
En la didàctica musical medieval hom emprava els hexacords amb un sol interval de semitò al centre Això només feia possibles tres tipus d’hexacord els iniciats amb sol, do i fa
spiccato
Música
De fet, hi ha qui considera sinònims els termes spiccato i sautillé En la tècnica barroca, el terme spiccato s’emprava com a equivalenmt de staccato o detaché , en oposició a legato
línia
Música
Traç continu que serveix d’orientació per a indicar les diferents altures de les notes en una composició musical escrita.
Primitivament hom emprava una sola línia s XI com a pauta posteriorment foren dues, tres, quatre emprades encara en la notació gregoriana, cinc pentagrama i àdhuc sis o més Hom anomena línies addicionals les que acompanyen les notes que ultrapassen el pentagrama en un sentit o altre
Andrea Guarneri
Música
Violer italià.
Fou deixeble de Niccola Amati i seguí els models del seu mestre, que perfeccionà lentament Els seus fills, i especialment el seu net Giuseppe Guarneri Cremona 1698 — 1744, dit “del Gesù” perquè emprava com a distintiu l’anagrama IHS, crearen instruments d’una qualitat comparable a la dels de Stradivari
polca
Música
Dansa, apareguda a Bohèmia cap al 1830.
De compàs 2/4 i temps ràpid, es balla amb passos laterals i evolucions ràpides, motiu pel qual es féu molt popular a Europa i a Amèrica s’emprava encara en festes i balls públics fins a mitjan s XX BSmetana i ADvořák la introduïren en la música culta Una variant de ritme ternari dins el compàs binari és la polca paraguaiana
Alois Hába
Música
Compositor txec.
És autor d’un cèlebre sistema d’escriptura on emprava microintervals quarts, sisens i dotzens de to Capdavanter de l’atematisme musical, escriví obres de grans dimensions sense que el material temàtic tingués cap funció estructural Deixà 14 quartets basats en diferents sistemes 1920-64 i les òperes Die Mutter ‘La Mare’, 1931 i Nová země ‘Nova terra’, 1935 El seu germà, Karel Hába Vizovice 1898— Praga 1972, fou també compositor i violinista
pentagrama
Música
Conjunt de cinc línies i quatre espais on s’hi representen les notes musicals.
El sistema data del segle XII i és original de Guido d’Arezzo, bé que ell només emprà tres línies anteriorment hom emprava una línia que servia per a separar els neumes greus dels aguts hom n'emprà quatre per al cant gregorià el pentagrama apareix ja en alguns manuscrits del segle XIII però no es generalitzà fins més tard Algunes vegades foren emprades sis línies Per a escriure notes fora del pentagrama hom utilitza les línies addicionals o bé la indicació octava alta o octava baixa
quintet
Música
Composició musical per a cinc veus o cinc instruments.
Aquests poden formar combinacions diverses, però ha predominat la de corda Boccherini, principal conreador de la forma, hi emprava dos violins, una viola i dos violoncels, però la majoria d’altres autors Mozart, Mendelssohn, Brahms, etc l’han format amb dos violins, dues violes i un violoncel També pot incloure piano, com el de La truita , de Schubert, els de Schumann, Dvořák, etc, o bé piano, clarinet i corda Brahms, o bé només instruments de vent, combinació en la qual es destacà FDanzi Als Països Catalans han assolit fama mundial els d’Antoni Soler, per a corda i baix continu…
tedesca
Música
Terme genèric per a anomenar una dansa de caràcter o a l’estil germànic (alla tedesca).
Aplicat des de la darreria del segle XV a les danses, al final del XVI s’emprava a Itàlia per a designar també peces vocals properes al madrigal que imitaven l’accent germànic en els seus textos En les suites del segle XVII i començament del XVIII, l' allemande fou de vegades denominada Teutscher Tanz o tedesca Els darrers anys del segle XVIII i els primers del XIX, el terme s’aplicà a les danses ràpides en compàs ternari pròpies d’Àustria i del sud d’Alemanya, les principals de les quals eren la deutscher Tanz , el ländler i el vals En aquesta època, el terme fou reemplaçat…
Georges Brassens

Georges Brassens
© Fototeca.cat
Música
Autor i intèrpret de cançons francès.
Llançat per la Patachou el 1952, la seva obra assolí una gran difusió durant els anys setanta Componia la música d’arrel popular, gairebé sempre al servei del text i les lletres, les quals, editades com a poemes 1963, obtingueren el premi de poesia 1967 de l’Académie Française Autodidacte, coneixia a fons la poesia francesa, que sovint musicà i fou influït sobretot per Villon Construïa les lletres amb un gran rigor tècnic, sota una aparença a vegades vulgar emprava sovint obscenitats i argot Milità 1946 en grups anarquistes, i la temàtica de la seva obra ha conservat un to àcrata…