Resultats de la cerca

Deixeble de Respighi, fou catedràtic de direcció a l’Accademia di Santa Cecilia de Roma, director de l’orquestra del Maggio Musicale Fiorentino 1937-44 i director artístic de la RAI de Torí d’ençà del 1946 Actuà internacionalment a Barcelona d’ençà del 1963 i enregistrà L’Estro armonico de Vivaldi

Continua com a escola de música del Vaticà i actua en les cerimònies pontifícies

El quartet vocal polifònic, ja emprat a l’edat mitjana, fou divulgat pels compositors flamencs d’ençà del s XV En la música instrumental, el quartet esdevingué freqüent d’ençà de la fi del s XVII, i al XVIII es generalitzà, especialment el quartet de corda per a dos violins, viola i violoncel, considerat per molts com la forma ideal de música de cambra per la seva austeritat Sovintejà, però, el quartet basat en altres instruments sovint una flauta, un oboè, un clarinet, etc, feia les funcions de primer violí, amb acompanyament de la resta de la corda També s’introduí el quartet per a piano i…

Format amb Conrado del Campo, pertangué a l’anomenada Generació de la República La seva producció, eclèctica i refinada, inclou el ballet Corrida de feria 1930, les òperes Charlot, Fuenteovejuna i El estudiante de Salamanca , música instrumental i unes conegudes 14 canciones españolas D’ençà del 1939 visqué exiliat a París

Fou professor de l’Escola Municipal de Música de Barcelona 1914-19 i del Conservatori del Liceu d’ençà del 1919 Formà part de diverses orquestres, com l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou sotsdirector a partir del 1943 Fou també director de la Banda Municipal de la mateixa ciutat, i membre fundador del Sextet Granados

Estudià amb GBPescetti a Venècia i féu una carrera brillant a Itàlia d’ençà de l’èxit assolit amb l’òpera Il Bellerofonte 1767 Els italians canviaren el seu cognom enrevessat per Venatorini , i l’anomenaren també il divino boemo Assolí èxits amb altres òperes, com ara Moctezuma 1771, Olimpiade 1778, i amb oratoris, com Abramo ed Isacco 1776

Es formà a la Universitat de Drake, però s’orientà cap al cant i el 1960 debutà com a Masetto en el Don Giovanni de Mozart Aviat fou conegut als EUA, i el 1965 debutà al Metropolitan de Nova York La seva carrera s’estengué a Europa Londres, d’ençà del 1971, Viena, Salzburg, etc Ha enregistrat òpera verdiana i verista en discs

Es formà a Londres amb Vera Rozsa Destacà al festival de Camden Londres del 1969 i d’ençà el 1970 cantà ja al Covent Garden amb fama creixent S'ha distingit en papers mozartians i verdiants El 1978 interpretà el paper de Donna Elvira en l’òpera Don Giovanni filmada per J Losey i ha enregistrat molts discs L’any 2009 anuncià la seva retirada dels escenaris per al 2010

Format a Barcelona, amplià estudis a Itàlia i guanyà el concurs Achille Peri, de Reggio de l’Emília 1967 i el mateix any hi debutà amb L’elisir d’amore De veu lírica lleugera, s’ha especialitzat en Rossini, Donizetti, Cimarosa, Mozart i autors del segle XVIII Ha actuat per tot el món i especialment a Itàlia sovint al Teatro alla Scala de Milà A Barcelona ha actuat regularment al Liceu d’ençà del 1970 Ha enregistrat òperes i un disc de cançons tradicionals catalanes 1982

Feu els primers estudis musicals a València amb Joaquim Moanzonís i anà després a París, Viena i Budapest on estudià amb Jenö Hubay, per tal d’ampliar-los amb una beca de la Diputació Provincial de Còrdova Fou membre de l’Orquestra Municipal de València d’ençà de la seva fundació 1943 fins al 1958, any que s’incorporà a l’Orquestra Simfònica de Madrid com a concertino Mantingué el càrrec fins a la seva jubilació El 1974 fou nomenat catedràtic de música de cambra del Conservatori de València