Resultats de la cerca

Un dels compositors europeus més importants de la generació nascuda després de la Segona Guerra Mundial Ha escrit un gran nombre d’obres, tant vocals com instrumentals, i algunes de les composicions escèniques més impressionants de la segona part del segle XX Estudià amb K Stockhausen i Klaus Huber Professor de composició des del 1985 al Conservatori de Karlsruhe, és una figura clau en la nova estètica dins la música alemanya d’ençà dels anys setanta En les Fünf Abgesangsszenen 'Cinc escenes cantades', 1979-81 mostra una continuïtat amb la tradició orquestral austroalemanya Les…

Es traslladà a Madrid l’any 1919 Escriví Cinc cançons 1912, d’Apelles Mestres, i nombroses obres escèniques amb text castellà

A dotze anys inicià els estudis de composició amb E Goossens al Conservatori de Sydney, estudis que compaginà amb els de piano i trompa El 1950 deixà el conservatori i es traslladà a Europa, on completà la seva formació, primer amb E Luytens a Londres i després amb N Boulanger a París El 1953 s’installà definitivament a la capital britànica El 1975 fou nomenat Master of the Queen’s Music Exercí també la crítica musical És autor de composicions escèniques, orquestrals, de cambra i vocals Produí més de 250 obres La seva primera obra escènica fou l’òpera Our Man in Havana 1963,…

Vida Tot i pertànyer a un orde religiós regular, Ariosti abandonà el seu monestir de Bolonya l’any 1696 per iniciar una vida itinerant Primer s’estigué a la cort de Màntua Llombardia, però ben aviat anà a Berlín com a músic de l’electora Sofia Carlota Malgrat les polèmiques que creà la presència d’un monjo catòlic a la cort, continuà component òperes i altres obres vocals, com ho havia fet fins llavors per al duc de Màntua Ignorant el requeriment fet pels seus superiors religiosos de tornar a Itàlia, s’installà a Viena, on aconseguí introduir-se a la cort imperial Malgrat tot, en morir l’…

El terme fou utilitzat des del final del segle XVIII, especialment a Anglaterra, en obres escèniques de caràcter popular que procedien de la burlesca i que van tenir molta acceptació al principi del segle XIX

Estudià al conservatori de París Autor de l’òpera Embrassons-nous , estrenada a París, i d’obres escèniques, com El colegial i Don Serapio de Bobadilla Escriví obres per a veus a cappella i publicà un mètode de solfeig

Sovint vinculat a les manifestacions militars, processons o altres solemnitats, sol ésser de ritme binari És molt freqüent en obres escèniques com la marxa nupcial de Lohengrin , de Wagner, o la triomfal d' Aïda , de Verdi i en algunes òperes i obres orquestrals de Mozart

Estudià al conservatori de Madrid i fou deixeble de Ruperto Chapí A partir del 1887 dirigí l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid Escriví un centenar d’obres escèniques, alguna de les quals en collaboració amb Joaquín Valverde fill Era conegut com a mestre Torregrossa

Actuà a Roma a partir del 1619 Publicà diversos madrigals, àries, misses i salms a diferents veus Autor de diverses obres escèniques imitades de les òperes florentines, com Il Sant'Alessio 1634, amb fragments monòdics que alternen amb uns altres de corals i instrumentals

Estudià amb J Viñas, Mas i Serracant i J Marraco Dirigí l’Orfeó Montserrat i altres agrupacions corals De la seva àmplia producció destaquen harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes Cançó de bressol, Cançó del lladre, Muntanyes regalades, El mestre i Cançons de segadors La seva obra religiosa ha estat molt difosa Escriví també obres de cambra i escèniques