Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Tomás de Iriarte
Música
Escriptor canari.
Vida Fou bibliotecari a la cort La seva obra, de la qual sobresurten les Fábulas literarias 1791, és un exponent del Classicisme del segle XVIII El 1779 la Inquisició el processà per les seves opinions El mateix any publicà La música , poema on analitza les sensacions associades als estils musicals i comenta l’obra de compositors contemporanis L’obra fou molt ben acollida, i traduïda al francès, l’anglès, l’italià i l’alemany Iriarte fou també el compositor i llibretista del melòleg Guzmán el bueno 1790, i autor del text i probablement també de la música de la sarsuela Donde menos se espera…
Anton Carrera i Busquets
Literatura catalana
Música
Poeta i rapsode.
Vida i obra Llicenciat en filologia catalana, la seva vocació literària i el seu contacte amb cantants —participà del moviment de la Nova Cançó— el dugueren a emprendre una tasca recitativa força notable, producte de la qual són els discs Anton Carrera diu els seus poemes 1969, Anton Carrera 1971 i Piràmide 1974 La seva poesia primera, Poemes 1970 i Tribu 1973, té un caràcter popular i una clara intenció lírica i social, que esdevé més analítica i rigorosa formalment en Volum inevitable 1975, Les gestes essencials 1979 i Nívia 1981 Durant la dècada dels vuitanta, la seva poesia guanyà…
,
Ferran Ardèvol i Miralles
Música
Compositor, pianista i pedagog català, pare de Josep Ardèvol i Guimbernat.
Vida Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres J Rodoreda i CG Vidiella i més tard fou director de l’Orfeó Nova Catalònia 1901-04 i de l’Orfeó Canigó 1910-12 Durant aquest període realitzà les seves primeres composicions, com el Quartet en sol menor 1908 i la Missa en si menor , estrenada pel mateix Orfeó Canigó El seu interès per la pedagogia musical el dugué a fundar, l’any 1917, l’Institut Musical Acadèmia Ardèvol Aquesta institució va contribuir a la creació de diferents formacions musicals, com ara el Trio Ardèvol, juntament amb el violinista Ferran Guerin i el…
encadenament
Música
Connexió formal que es produeix quan dues unitats formals (frases, seccions, moviments, etc.) queden enllaçades per motius ritmicomètrics o per motius temàtics.
L’encadenament dona dinamisme al discurs musical i n’assegura la continuïtat, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encadenament ritmicomètric més habitual té lloc quan el final d’una unitat formal coincideix amb el començament de la següent ex 1 Aquest fenomen rep també el nom de doble funció per ellipsi, ja que es considera que la segona unitat formal s’avança una unitat mètrica compàs, semicompàs, temps, grup de compassos coincidint amb el final de la primera, de manera que hi ha una unitat mètrica que té la doble funció de final i principi alhora En realitat no s’…
Arnold Schönberg

Arnold Schönberg
© Fototeca.cat
Música
Compositor austríac.
Estudià contrapunt amb Avon Zemlinsky, i les seves obres són molt influïdes per Brahms i per Wagner Les seves primeres composicions, Die verklärte Nacht ‘La nit transfigurada’, 1899 i els Gurrelieder 1901 desorientaren el públic i la crítica Amb Pelléas et Mélisande 1902 inicià l’escriptura tonal, que s’intensificà en la Simfonia de cambra 1906 i en el Segon Quartet de corda 1908 Juntament amb els seus deixebles ABerg i AWebern formà l’anomenada escola de Viena Des del 1908 fins al 1913 escriví una sèrie d’obres expressionistes on renuncià a la tonalitat com a principi constructiu Les més…
José Antonio Labordeta Subías

José Antonio Labordeta
© Ministerio de Trabajo e Immigración
Música
Cantautor, escriptor i polític aragonès.
Fill d’un catedràtic de llatí i germà de l’escriptor Miguel Labordeta, es llicencià en filosofia i lletres i exercí com a professor d’institut L’any 1968 inicià la seva activitat d’intèrpret i autor de cançons i el 1974 enregistrà el disc Cantar y callar , seguit d’altres, entre els quals Tiempo de espera 1975, Que no amanece por nada 1978, Cantata para un país 1979, Las cuatro estaciones 1981 Qué queda de ti, qué queda de mí 1984, Aguantando el temporal 1985, Qué vamos a hacer 1987, Trilce 1989, Tú, yo y los demás 1991, Canciones de amor 1993, Paisajes 1991, 30 canciones en la mochila…
expressionisme
Música
Terme que designa diversos moviments pictòrics i literaris de les primeres dècades del segle XX que tendiren a intensificar de manera extrema l’expressió, arribant eventualment a la deformació i a l’acceptació del que fins aleshores s’havia considerat mancat de bellesa per tal d’assolir l’objectiu buscat.
És més un tret comú a diversos artistes que no un moviment artístic en si mateix Les seves principals manifestacions es troben en la pintura, la literatura, el teatre i el cinema, i molt sovint el terme s’ha aplicat també a la música L’obra d’A Schönberg, molt especialment en el període anomenat atonal, té característiques expressionistes que poden tenir el seu màxim exemple en el monodrama Erwartung 'Espera' Les emocions de la protagonista, pertorbada fins a la bogeria, es reflecteixen en la virtual dissolució de la tonalitat, l’ús extrem de la dissonància i dels més complexos colors…
Alexander von Zemlinsky
Música
Compositor i director austríac.
Vida Fill de pare catòlic convertit al judaisme, una de les seves primeres influències musicals fou la de la sinagoga Estudià al Conservatori de Viena amb Anton Door piano i Robert Fuchs composició Les seves primeres obres -cançons i peces pianístiques i de cambra- foren elogiades per J Brahms L’any 1895 conegué A Schönberg, del qual esdevingué amic íntim i a qui orientà en el seu aprenentatge autodidàctic de la teoria i la composició -més endavant, el 1901, esdevingueren cunyats arran del casament de Schönberg amb Mathilde Zemlinsky, germana del compositor- Al principi del segle XX la…
enharmonia
Música
Relació entre notes, conjunts de notes o intervals que, malgrat ser de diferent nom, tenen la mateixa acuïtat en el sistema del temprament igual, és a dir, corresponen a les mateixes tecles en un piano.
Així, es diu que les notes do♯ i re♭ són enharmòniques, o que un interval de 3a m és enharmònic d’un de 2a aug tots dos tenen tres semitons Aplicat als acords, per exemple, es pot dir que les tríades do♯ M i re♭ M i les tonalitats del mateix nom són enharmòniques Una nota, un interval o un acord pot tenir més d’un nom perquè aquests noms expressen en certa manera una funció dins del sistema musical Per exemple, quan en la tonalitat de do M s’escriu o es diu fa♯, no tan sols es vol designar ’aquella tecla negra que també es pot anomenar sol♭', sinó que s’especifica que es tracta d’un 4t grau…