Resultats de la cerca

Protagonista, juntament amb Tristany , d’una llegenda, d’origen medieval, que simbolitza l’amor sublim, la seva figura fou immortalitzada per Wagner en l’òpera Tristany i Isolda

Hi ha dues versions de la llegenda d’Eurídice Segons una d’elles, mentre passejava amb les seves amigues les nàiades, fou mossegada per una serp, fet que li provocà la mort Però, segons Virgili l’incident es produí mentre fugia d’Aristeu, que estava enamorat d’ella Orfeu volgué recuperar la seva estimada i davallà a l’hades, el país dels morts Els déus, commoguts pels seus cants, li permeteren endur-se-la amb la condició que no la mirés fins que haguessin arribat al món dels vius Ell, però, no en pogué resistir la temptació i Eurídice fou arrossegada de bell nou a l’hades Aquesta llegenda ha…

Mort l’heroi, es casà amb Etzel, rei dels huns, i intentà de venjar la mort de Sigfrid, però hi fracassà

Té per objectiu preservar i gestionar el patrimoni que la família Casals deixà a Catalunya quan s’exilià el 1939, com també potenciar la figura del compositor i divulgar la seva música Inicialment, la fundació estigué gestionada per un patronat presidit per l’abat de Montserrat, els membres del qual eren els presidents de diverses institucions catalanes i amics personals del matrimoni Actualment, a més del patronat, una comissió executiva i el director de la fundació s’encarreguen del seu funcionament La seva principal missió és la conservació de la casa que Pau Casals feu…

Estudià a Leipzig, a París i a Mannheim Passà a Praga, on aviat fou, amb Smetana, un capdavanter de l’escola romàntica i nacionalista txeca Escriví òperes, com Nevěsta Messinská ‘L’esposa de Messina’, 1884, Bouŗe ‘La tempesta’, 1895, basada en l’obra de Shakespeare i Šárka 1897, simfonies, i un conegut Poème per a violí i orquestra

Fill d’una família modesta del sud dels EUA, és considerat una de les principals figures del rock-and-roll Aprengué a tocar el piano molt aviat, i se situà entre els millors intèrprets gràcies a la seva energia, precisió, rapidesa i eclecticisme Es caracteritzà per fer un ritme boogie molt marcat amb la mà esquerra, mentre amb la dreta feia filigranes amb les tecles més altes L’espectacularitat dels seus concerts també contribuí molt a la seva popularitat Els seus èxits principals, Whole lotta Shakin’ Goin’ On i Great Balls of Fire , entre d’altres, aparegueren al final dels anys cinquanta…

Després de les primeres actuacions en públic, l’any 1844 esdevingué alumne d’I Moscheles Fou conegut per tot Europa i també a l’Amèrica del Nord com a virtuós del piano en gires en les quals participava també la seva esposa, la pianista Marie Trautmann la futura professora d’Albert Schweitzer Jaëll fou un defensor de la música de la seva època i gran amic de F Liszt En els seus concerts interpretava també composicions pròpies de caràcter virtuosístic

Estudià al Landeskonservatorium de Graz entre el 1946 i el 1949 Més tard feu cursos de perfeccionament a l’Acadèmia de Música de Viena amb Joseph Dichler També fou alumne del pianista Arturo Benedetti Michelangeli i estudià composició amb Paul Hindemith El 1952 fou guardonat al Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni, i el 1953, al Concurs Long-Thibaud de violí i piano El 1963 començà a actuar formant duo amb el violinista austríac Wolfgang Schneiderhan i també realitzà concerts a quatre mans amb la seva esposa, la pianista Beatrice Klien Realitzà…

Orfe de pare, la seva mare es casà amb un físic alemany, per la qual cosa s’educà a Alemanya Estudià inicialment amb Bernhard Cossmann i posteriorment ingressà al Conservatori de Stuttgart El 1886 emigrà als Estats Units amb la seva esposa, i hi treballà com a membre de diferents formacions orquestrals Posteriorment ocupà el càrrec de director a la Pittsburg Symphony Orchestra El 1909 fundà la Societat Americana de Compositors, Autors i Editors Del seu catàleg destaquen importants obres orquestrals i per a l’escena, entre les quals cal citar la composició de la primera banda…

Fou el tercer fill d’ Armand-Louis Couperin i Elisabeth-Antoinette Blanchet, dels quals obtingué tota la seva formació musical Seguint la tradició familiar, fou organista a diversos centres parisencs, com ara la Sainte Chapelle i les esglésies de Saint-Gervais, Saint Jean i Sainte Marguerite També substituí el seu pare a Notre-Dame El 1792 esposà la cantant Hélène-Narcisse Frey, deixebla seva Arran de la reobertura de l’òpera el 1793, interpretà aires patriòtics amb un petit orgue, i després de la revolució compartí, des del 1810, les funcions d’organista de l’església de Saint Merry amb el…