Resultats de la cerca

Després d’haver estudiat al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, guanyà el premi Barrientos i amplià estudis a París 1935-36 amb Louis Bleuzet Més tard estudià a Düsseldorf 1940 i actuà com a solista per Alemanya i Suïssa Professor del Conservatori Municipal de Música i del del Liceu, fou solista d’oboè i ocasionalment de corn anglès de l’Orquestra Simfònica del Liceu, de l’Orquestra Municipal i de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Ordenat de sacerdot, fou mestre de capella de la catedral d’Urgell Estigué al servei de la infanta Isabel de Borbó al palau de La Granja Segòvia Els seus dos germans Josep Ferrer i Domènech Alcover 1880 — Toledo 1936 i Lluís Ferrer i Domènech Alcover 1882 — Toledo 1936 foren també sacerdots, organistes i compositors Lluís havia estudiat amb Joan a la Seu d’Urgell i fou mestre de capella 1929-36 de la catedral de Toledo Foren assassinats en esclatar la guerra civil de 1936-39

Després d’haver estudiat composició i orgue a Estocolm i a Viena, obtingué els llocs d'organista 1962-1979 i director de cor 1962-1984 a l’església del rei Òscar d’aquesta ciutat Fou també professor de la Universitat d’Uppsala 1965-70 i de l’Institut de Teologia d’Estocolm 1964-1970 Immers en la comesa de donar un nou impuls a la música eclesiàstica, compongué moltes obres per a ésser interpretades a l’església, gènere del qual esdevingué un pioner Nox Angustiae , Crucifigatur , i altres

Després d’haver estudiat a Nàpols debutà com a compositor d’òpera el 1784 amb L’avventura di Bertoldino Esdevingué ràpidament un dels més prestigiosos compositors del gènere buffo Per exemple, a l’òpera Le cantatrice villane 1798, l’humor té molt a veure amb el joc intelligent i els estils musicals del seu temps, parodiant no sols l' opera seria , sinó també el món de la pedagogia del cant Les seves gairebé vuitanta òperes inclouen també algunes opera seria , les quals, a diferència d’alguna de les còmiques especialment Le cantatrice villane , han quedat en l’oblit

Després d’haver estudiat a la seva ciutat natal, a Milà i a Florència, el 1940 debutà en aquesta ciutat amb Il matrimonio segreto , de Cimarosa, i dos anys més tard ho feu a la Scala de Milà amb Falstaff , de Verdi Després de la guerra abordà papers de tessitura més dramàtica, i s’especialitzà en els personatges verdians més representatius, com Ulrica, Amneris o Azucena A Barcelona, es presentà al Gran Teatre del Liceu el 1957 amb Il trovatore i hi actuà sovint fins el 1974 En cinema, interpretà el paper de Giovanna al Rigoletto dirigit per Jean-Piere Ponnelle 1983

Músic d’orquestra de formació, ha estudiat sobre el terreny la complexitat de les músiques centreafricanes Ha recollit i enregistrat les pràctiques musicals de prop d’una seixantena d’ètnies, a partir de les quals n’ha descrit i analitzat els sistemes musicals És autor de diversos llibres i de nombrosos articles, i ha dirigit o collaborat en l’enregistrament d’algunes desenes de discos La seva obra més important és Polyphonies et polyrythmies instrumentales d’Afrique centrale structure et méthodologie 1985 Fou director del departament d’etnomusicologia del Laboratoire de Langues…

Durant la seva infantesa estudià clarinet i, més tard, saxòfon El 1990, després d’haver estudiat sociologia i dret, s’inicià professionalment com a músic L’any següent guanyà el primer premi del Thelonious Monk International Saxophone Competition i ben aviat es convertí en un dels noms més sollicitats de l’escena mundial Ha collaborat amb Elvin Jones Youngblood , 1992, Joe Lovano Tenor Legacy , 1993 i Milt Jackson The Prophet Speaks , 1993, entre d’altres, i alhora ha realitzat llargues gires amb el seu propi quartet, amb el qual ha enregistrat Moodswing 1994, Spirit of the…

Després d’haver estudiat música a França, es graduà al Conservatori Verdi de Milà De retorn a París, perfeccionà la seva tècnica i debutà amb el paper de Mélisande al Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença Com a membre de l’Òpera Còmica de París actuà en diverses gires El 1974 debutà al Palais Garnier amb Diàlegs de Carmelites , escenari on actuà de manera pràcticament ininterrompuda al llarg de més de deu temporades El 1981 hi estrenà El gran macabre , de G Ligeti El 1986, i parcialment apartada dels escenaris com a cantant, assumí la direcció del Théâtre de Paris…

Estudià cant i piano al Conservatori del Liceu i després perfeccionà la seva tècnica vocal al Mozarteum de Salzburg amb Liselotte Egger i Paul Schilhawsky A la ciutat austríaca obtingué el grau cum laude en cant i lied Especialitzada en oratori i lied , ha desenvolupat una important activitat concertística a Europa i a l’Amèrica del Sud Ha treballat i estudiat el repertori francès amb Gérard Souzay i ha efectuat diversos enregistraments discogràfics, i també per a ràdio i televisió La seva tasca docent l’ha duta a diferents conservatoris i escoles musicals dels Països Catalans i…

Fill del músic Josep Vicens i Mornau, després d’haver estudiat amb el seu pare es traslladà, gràcies a una beca de la Generalitat de Catalunya, a Barcelona per formar-se al Conservatori del Liceu amb Guillem Garganta El 1937 es presentà en públic amb el concert per a piano de R Schumann opus 54 amb la Banda Municipal de Barcelona Posteriorment, estudià harmonia i composició amb Josep Barberà, Francesc Montserrat i Josep Muset Feu concerts per tot Catalunya com a solista i també en diverses formacions de cambra Pianista amb carrera internacional, és autor de peces per a piano,…