Resultats de la cerca

Nascut com a concurs de piano, l’èxit assolit feu que el 1958 entrés a formar part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música Per suggeriment de H Gagnebin, el 1962 s’obrí a altres branques de la interpretació musical i, amb la incorporació de la percussió el 1979, completà les vuit categories que inclou actualment piano, cant, violí, violoncel, música de cambra, guitarra, flauta i percussió El concurs de piano continua celebrant-se anualment, mentre que les altres especialitats es convoquen de manera alternada Els jurats estan formats per persones rellevants del món de la…

Dos anys abans, atès el desencant existent a Europa per la música romàntica, el professor Jarzy Zurawlew decidí organitzar un concurs de piano per a joves músics dedicat a la interpretació de l’obra de F Chopin La primera edició del concurs se celebrà a la Sala Filharmònica de Varsòvia al gener del 1927, i s’ha anat repetint cada cinc anys, amb un parèntesi obligat durant la Segona Guerra Mundial Els primers certàmens foren organitzats per l’Escola Superior de Música i la Societat Musical de Varsòvia, però després de la guerra el concurs fou impulsat des del Ministeri de Cultura polonès i la…

Ornament característic dels instruments de teclat i de corda pinçada -especialment de l’arpa, d’on deriva el seu nom-, s’indica generalment amb una línia ondulada vertical a l’esquerra de l’acord, on, a més, s’explicita el sentit ascendent o descendent La velocitat d’execució varia segons el tempo i el caràcter del passatge Normalment s’ha de fer coincidir la primera nota de l’ornament amb el moment en què comença l’acord En els instruments de corda, a més, s’anomena arpegiat la manera de tocar un acord fent rebotar l’arc passant d’una corda a l’altra a cada rebot

Hom considera que aquesta ha d’ésser fidel al pensament de l’autor de l’obra, però la interpretació pot alhora proposar-ne l’anàlisi des de punts de vista inèdits, en la qual pot desenvolupar-se també la personalitat i la creativitat de l’intèrpret

És present tant en les cultures musicals dels pobles primitius com en la dels més desenvolupats, i en la música occidental té un protagonisme indiscutible en el jazz En la música polifònica medieval, hom improvisava sobre un cant donat en l' organum , el discant i el fals bordó A partir del s XVI fou la base de la música instrumental que acompanyava i ornava el cant formes musicals instrumentals basades en la improvisació foren el preludi, el tiento , la intonatio , la fantasia i el ricercare Als ss XVII i XVIII fou limitada als instrumentistes de teclat, que improvisaven sobre tema lliure o…

S'utilitza en l’execució de passatges enèrgics

Aparegué al s XVI i fou molt utilitzat als s XVII i XVIII per a l’execució de baixos continus

Generalment, en tota improvisació hi ha elements predeterminats a partir dels quals s’improvisa La improvisació, doncs, no sol afectar tots els paràmetres musicals alhora És molt freqüent, per exemple, improvisar una melodia a partir d’una progressió harmònica preestablerta, o bé improvisar ornamentacions sobre una melodia donada La improvisació és un element essencial en molts tipus de música, entre els quals mereix un lloc destacat el jazz Però també en la música culta de tradició europea sempre hi ha estat present, per exemple en l’ornamentació de melodies, en la realització del baix…