Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
tambor parlant
Música
Instrument membranòfon de membrana doble, originari de l’oest d’Àfrica, constituït per una caixa de ressonància en forma de rellotge de sorra, amb les membranes unides per diverses cordes, i que emet sons que recorden els d’una llengua tonal.
Es toca, subjectat sota el braç, amb una baqueta corbada mentre s’exerceix més o menys pressió sobre les cordes per ajustar l’afinació
barra d’harmonia
Música
Llarga tija adherida a la cara interior de la tapa dels cordòfons de corda fregada paral·lela a les cordes, que fa de reforç per a sostenir la pressió que produeixen les cordes sobre la tapa a través del pontet i per a comunicar-ne les vibracions.
Mentre l'ànima exerceix una funció semblant sota el peu dret del pontet, la barra d’harmonia és situada sota el peu esquerre al costat de la corda més greu
flexatò
Música
Instrument idiòfon de percussió consistent en una làmina metàl·lica flexible fixada a un mànec, a cada banda de la qual hi ha un ressort amb una bola a l’extrem.
Es toca sacsejant-lo amb una mà mentre amb el dit polze d’aquesta mateixa mà s’exerceix més o menys pressió sobre la làmina metàllica per a ajustar l’afinació
kantor
Música
A l’Església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue, la composició d’obres adients, l’assaig i la direcció del cor i de la capella.
Antigament, en llocs petits, aquesta responsabilitat anava aparellada a la de mestre d’escola A les escoles protestants segle XVI, el kantor era professor de música i figurava com a ajudant del director Un dels músics més coneguts que exercí aquest càrrec fou JS Bach, kantor de Sant Tomàs de Leipzig des del 1723 i fins a la seva mort A l’Església catòlica, la persona que exerceix aquest càrrec rep el nom de cabiscol
I Musici
Música
Orquestra de cambra italiana.
Fou fundada el 1952 per estudiants de l’Acadèmia Santa Cecília de Roma, al voltant del seu mestre Remy Principe El violí solista, plaça ocupada successivament per Félix Ayo 1952-67, Roberto Michelucci 1967-72, Salvatore Accardo 1972-77, Pina Carmirelli 1975-1986 i Federico Agostini 1986, exerceix també funcions de direcció Hom els considera una de les principals formacions especialistes en barroc italià, per bé que han dut a terme nombroses interpretacions d’obres d’altres èpoques
tecla
Música
Cadascuna de les palanques que permeten accionar el mecanisme de producció del so en determinats instruments, on apareixen arrenglerades formant un teclat.
Són de diferent grandària segons que siguin per a tocar amb els peus o amb els dits de les mans, però les diferències de forma i de color en un mateix teclat responen a la necessitat d’identificar-les fàcilment Cadascuna té un moviment independent, que permet seleccionar els sons desitjats per mitjà de la pressió que exerceix l’intèrpret sobre el seu extrem anterior L’altre extrem, en bascular, pot accionar diversos tipus de mecanisme tibar un tirador, impulsar una peça lliure o fixada a la mateixa tecla, o bé provocar un contacte electrònic
Nigel Osborne
Música
Compositor anglès.
Feu estudis de composició i tècniques dodecatòniques a Oxford i els continuà a l’Acadèmia de Varsòvia i a l’Estudi Experimental de la Ràdio Polonesa 1970-71 Fou professor a la Universitat de Nottingham en 1978-90, i des del 1990 exerceix la docència a la Universitat d’Edimburg Les seves composicions han estat interpretades en diversos festivals internacionals, com ara el Festival de Varsòvia, i ha rebut nombrosos premis La seva música reflecteix una preocupació per les qüestions estructurals Dins del seu catàleg destaquen la cantata Seven Words 1971 i Concert de flauta 1980
roseta
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI…
Jean-Pierre Dupuy
Música
Pianista francès.
Realitzà els estudis musicals a París, on fou deixeble de Joseph Benvenutti i Magda Tagliaferro S’ha especialitzat en la música del segle XX El 1975 fixà la seva residència a Catalunya, des d’on exerceix la seva activitat de promotor cultural És el fundador i el director del conjunt instrumental Solar Vortices, a Perpinyà, en conveni amb el Ministeri de Cultura francès Com a divulgador de la música contemporània, ha estrenat obres de compositors tan diversos com L de Pablo, M Feldman, J Cage, G Scelsi, JM Mestres Quadreny, B Maderna, K Stockhausen oT Marco, i ha…
José María Sánchez Verdú
Música
Compositor i director d’orquestra andalús.
Alumne del Real Conservatorio de Madrid i de la Musikhochschule de Frankfurt, on estudià amb Hans Zender, és un dels noms més destacats de la seva generació Ha rebut diversos premis internacionals de composició, com ara l’Ernst von Siemens 2000 i el Nacional de Música 2004 Les seves obres han estat interpretades per tot Europa i ha estat convidat especial del Festival de Tardor de Varsòvia 2008 Entre les seves obres destaquen les òperes Gramma, estrenada a Munic al maig del 2006, El viaje a Simorgh , basada en la novela de Juan Goytisolo, i Las virtudes del pájaro solitario , estrenada al…