Resultats de la cerca
Es mostren 124 resultats
caixa expressiva
Música
Cambra que aïlla una part dels tubs de l’orgue i que permet de graduar-ne la intensitat sonora sense canviar-ne el timbre.
Generalment només conté els jocs corresponents a un teclat Anglaterra n'introduí l’ús al començament del s XVIII
caixa d’expressió
Música
En l’orgue, caixa acústicament estanca que amorteix el so dels tubs de tot el cos d’instrument situat en el seu interior.
Consta d’una obertura en la part frontal en la qual hi ha collocades unes persianes, gelosies o ventalles verticals que es tanquen o s’obren mitjançant un pedal basculant emplaçat en la consola, sobre el centre del pedaler La qualitat del seu efecte, de pianissimo a fortissimo i viceversa, és més gran com més petita és la relació entre la capacitat volumètrica de la caixa i la superfície de sortida del so Té el seu origen en l’arca d’ecos de l’orgue castellà El primer exemple conegut és el de l’orgue de Juan de Andueza, a Alcalá de Henares, el 1669 Aristides Cavaillé-Coll la perfeccionà i la…
arca d’ecos
Música
En l’orgue, caixa que tanca completament un joc labial o de llengüeta, generalment una corneta o un clarí, dotada d’una tapa que, en ser accionada per l’organista, permet de regular l’expansió sonora, de fluix a fort.
És l’origen de la caixa expressiva final del segle XVII
Loyset Compère
Música
Compositor flamenc de misses i motets, cançons i frottole
.
Manllevà tonades del cant gregorià per a la part de tenor de les seves composicions i practicà un contrapunt imitatiu rigorós Excellí en l’art de les cançons per la seva melodia fluida i fantasiosa, subordinada al text i expressiva, i per la claredat de la forma
cantilena
Música
Mot emprat com a sinònim de melodia lírica i expressiva, tant vocal com instrumental.
Antigament, però, fou emprat sovint com a sinònim de càntic o carmen , en el sentit de peça cantada En el terreny profà s’aplicà a la cançó èpica, a la d’amor, als laments, etc També s’usà en el domini sacre en substitució de mots com himne, antífona o seqüència, així com per a anomenar un cant religiós en llengua profana Del segle XIII al XV indicà una cançó polifònica, sovint a tres veus, en l’estil de la chanson francesa Zarlino 1558 l’usà, més en general, com a sinònim de peça polifònica i Dante el definí com "una petita cantio "
Sidney Bechet
Música
Clarinetista i saxofonista de jazz nord-americà.
El 1919 actuà a Londres Després recorregué els EUA i Europa, fins que 1949 s’installà definitivament a França, amb King Oliver i Duke Ellington Fou un dels millors clarinets dins l’estil Nova Orleans i un notable solista del saxòfon soprano, amb una interpretació molt expressiva i un vibrat lent
trèmolo
Música
Terme musical que indica la repercussió o reiteració ràpida d’un so o d’un acord i que produeix un efecte de tremolor.
En els instruments d’arquet hom l’efectua marcant amb l’arc una repetició ràpida o moderada d’una nota en els instruments de cordes percudides amb teclat hom percudeix una nota seguida de la seva tercera, quinta i octava superior o inferior Hom l’utilitza com a funció expressiva i també sovint com a acompanyament del recitatiu en l’orquestra
Johannes de Quadris
Música
Compositor actiu al Vèneto cap a mitjan segle XV.
Sovint s’havia parlat de dos compositors amb el mateix nom, però recentment s’ha demostrat que es tracta de la mateixa persona Escriví molta música religiosa, entre la qual destaca un cicle complet de lamentacions També se n’ha conservat un magníficat, un motet, un himne i algunes altres composicions litúrgiques El seu estil evolucionà des de la rigidesa de les formes gòtiques del nord fins a una música molt més simple i expressiva pròpia del Renaixement italià
Bernd-Alois Zimmermann

Bernd-Alois Zimmermann
Música
Compositor alemany.
Després d’una formació acadèmica a Berlín i a Munic, amplià els seus coneixements amb W Fortner i R Leibowitz És autor dels ballets Kontraste 1953 i Giostra Genovese 1962, de l’òpera Die Soldaten 1958-60, d’una Oda a Eleutèria 1967, per a quintet de jazz , i de Photoptosis 1969, per a gran orquestra La seva música té una gran riquesa tímbrica i força expressiva Representació de Die Soldaten al Festival de Salzburg 2012 © Ruth Waltz / Salzburg Festival
estil sacre
Música
Estil del Classicisme que s’aplica a les obres musicals religioses que es decanten per l’ús de la polifonia imitativa característic del llenguatge musical d’autors com T. L. de Victoria o G.P. da Palestrina.
Si bé en aquestes obres se sol combinar aquesta lingüística amb altres llenguatges de tall més líric i expressiu provinents del món de l’òpera, la presència d’aquest fa pensar en una voluntat expressiva d’entroncar amb una tradició coral pretèrita pel fet d’aplicar aquest llenguatge contrapuntístic majoritàriament als passatges corals La Gran missa en do menor , KV 427, de WA Mozart n’és un dels paradigmes més reeixits, encara que els precedents es troben ja en la Missa en si menor , BWV 232, de JS Bach
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina