Resultats de la cerca

Es formà a l’escolania de l’església de la Mercè de Barcelona, i més tard estudià piano amb Joan Quintana Aprengué a tocar el violoncel de forma autodidàctica i esdevingué professor d’aquest instrument al Conservatori de Música del Liceu i també professor de direcció orquestral del Gran Teatre del Liceu És autor de diverses obres religioses

Des del 1911 fou mestre de capella de Santa Maria de Mataró, en substitució de Francesc Mas i Oliver Cofundà i dirigí l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró, un cor d’homes i nens, que l’any 1918 començà les actuacions El grup, acompanyat ocasionalment per una petita orquestra de corda i de vent dirigida per Josep Castells, es constituí amb la idea de conrear la polifonia clàssica i d’actuar durant les funcions litúrgiques Fargas compongué una gran quantitat d’obres religioses, moltes de les quals publicades per la Unión Musical Española UME, com ara el càntic a la Mare de Déu A la…

Sacerdot, fou mestre de capella de la basílica de Santa Maria de Mataró Autor d’una Missa de la Immaculada Concepció , de sardanes i del drama líric Lo safraner 1908 Fou cofundador i director de l’Acadèmia Musical Mariana de Mataró

Rebé la formació musical com a estudiant de violí, i des de molt jove participà activament en la vida musical de Barcelona Impulsà nombrosos concerts, fundà la Societat Filharmònica de Barcelona 1844-54, després 1850 Centre Filharmònic, per la qual passà, entre d’altres, Franz Liszt, i dirigí l’orquestra de la societat Destacà especialment en la seva faceta de crític musical, i ha estat considerat un dels iniciadors de la crítica catalana Collaborà en diferents diaris del 1838 al 1841, fent una especial defensa de les òperes catalanes Substituí Pau Piferrer en la crítica musical del Diario de…

Vida Fill de Joan Marsillach i Parera , estudià música amb Anselm Barba, i medicina amb Josep de Letamendi , que també influí en la seva formació musical Durant una estada a Suïssa per a superar la tisi —que finalment el portà a la mort— entrà en contacte amb la música de R Wagner i en quedà fascinat Anà a Alemanya a conèixer-lo personalment, i assistí a la inauguració del Teatre dels Festivals de Bayreuth 1876 —en fou membre del patronat— i al primer festival de música que s’hi celebrà  La seva tasca com a crític se centrà quasi exclusivament en la difusió de la música wagneriana a Catalunya…

Rebé la seva formació musical de P Fargas, al Conservatori de Música del Liceu, on acabà els estudis el 1873 En pocs anys es convertí en un dels violoncellistes més prestigiosos del seu temps, començà a fer gires i tocà a duo amb Isaac Albéniz Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals quan Josep García oferí un concert al Vendrell, fou…

Fou fundada el 1844 amb la finalitat de cultivar la música Durant més d’una dècada reuní les més destacades personalitats del món cultural i artístic d’aquella època Manuel Milà i Fontanals, Víctor Balaguer, Joan Mañé i Flaquer, Joan Illas i Vidal, etc Des de l’inici, Antoni Fargas i Soler actuà com a secretari i principal orientador de la societat, i Bernat C Puig en fou un dels principals directors artístics Entre altres modalitats de soci, tenia els de "mèrit", que no pagaven quota i disposaven d’entrada lliure en canvi de fer concerts sense cobrar, i els "d’artista", amb…

La formació inicial comprenia Eduard Costa Garangou veu i instruments diversos , Joan Enric Barceló veu i guitarra, Ferran Piqué Fargas veu, guitarra i percussió i Dani Alegret Ruiz veu i piano Es donà a conèixer amb la maqueta Catalonautes , que guanyà el concurs Sona 9 al millor grup en votació popular 2005 El novembre del 2018 Eduard Costa abandonà el grup Després de Roulotte Polar 2006, en el mateix format, l’any 2008 publicaren el primer disc, Castafiore Cabaret , al qual seguí Bed & Breakfast 2009, que guanyà deu premis de la revista Enderrock i el premi al Disc Català de l’Any de…

Així com als països germànics la denominació comuna d’aquesta mena d’obres és generalment lexikon , als països llatins i saxons s’usa indistintament el nom de diccionaris i enciclopèdies, segons les preferències dels editors Les primeres obres dedicades a recollir d’una manera sistemàtica el coneixement humà daten del principi de la nostra era Entre les set arts liberals en què estava organitzat el Disciplinarium de Varró segle I dC -un dels primers reculls amb voluntat enciclopèdica-, ja figurava la música Les Etymologiae d’Isidor de Sevilla 560-636 dC, recopilació sistemàtica de la ciència…

Un fet determinant de l’òpera com a espectacle és, amb poquíssimes excepcions, el seu contingut profà, i no pas religiós altrament, el gènere rebria un altre nom oratori, passió i, malgrat les similituds, el seu esperit i la seva mentalitat no serien els mateixos Hi ha nombroses varietats d’òpera, des de la qualificada com a seriosa, fins a l’ opera buffa italiana des de la completament cantada fins a la que empra la fórmula mixta de cant i parla, sigui l’ opéra-comique , a França, el singspiel alemany, el masque anglès o, a Espanya, la sarsuela Del llenguatge comú de l’òpera en nasqué, al…