Resultats de la cerca

Fou deixebla d’I Albèniz i d’A Martorell i, segons algunes fonts, sembla que es traslladà a París per estudiar al conservatori A Barcelona, exercí la docència i feu concerts, a més de collaborar en les revistes Feminal i Catalònia Fundà l’Institut Musical de Barcelona Compongué algunes obres de saló, les quals signà amb el pseudònim ML d’Orsay Entre les obres que obtingueren més ressò cal esmentar Suite espanyola , per a piano, i Himne a Catalunya

El seu pare era Pere Lloret, un dels fundadors de la Societat Lira d’Orfeu Fou alumna seva i de Miquel Mas a l’Escola Municipal de Música de Barcelona A catorze anys feu la seva primera aparició pública, i el 1925 es presentà a Madrid amb un concert al Círculo de Bellas Artes Posteriorment actuà en nombrosos concerts per tot Espanya i França Publicà un llibre sobre guitarra titulat Desenvolupament històric de la guitarra clàssica 1933 Fou professora de l’Institut Feminal de Barcelona i, des del 1934, catedràtica de guitarra i teoria de la música de l’Escola Municipal de Música de…

Filla de Pere Freixas i Sabater , juntament amb Carme Karr, fou una de les primeres dones que es dedicaren a la composició a Catalunya, i alguns dels seus manuals pedagògics s’han emprat fins ben avançat el segle XX Fou deixebla de Joan Baptista Pujol, Felip Pedrell i Enric Granados El 1900 publicà uns quaderns titulats Cançons catalanes , sobre textos de poetes catalans L’any 1905 guanyà un premi a la Segona Festa de la Música Catalana per un recull de cançons Cançons infantils i el 1908 rebé un guardó als Jocs Florals de Girona per una segona sèrie de Cançons infantils  La revista …

Segona filla de l’industrial Eusebi Güell , primer comte de Güell, i d’Isabel López, de la família dels marquesos de Comillas Després d’una estada a París en què conegué el moviment impressionista 1885, l’any 1888 la seva família s’installà al palau Güell, al carrer Nou de la Rambla de Barcelona, on es feu installar un taller i desenvolupà l’afició per la pintura Els seus quadres de motius florals, de tècnica impressionista i d’influència japonesa, obtingueren un èxit notable, i arribà a exposar a la Sala Parés Tanmateix, de les seves pintures signades sovint amb les inicials MLG, només se’n…

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de…

En aquest últim cas, de vegades no és clara la distinció entre la crítica i l’estudi musicològic o l’anàlisi filosòfica d’una obra musical De tota manera, hom tendeix a considerar més pròpiament com a crítica els comentaris que apareixen en publicacions periòdiques, especialitzades o no Hom troba ja alguns comentaris crítics aïllats en alguns tractats del s XVI, com el Dodekachordon 1547, de Glareanus Al s XVII les polèmiques entre compositors com ara la suscitada entre Artusi i Monteverdi referents a la pràctica correcta en la composició i la interpretació incorporen molt del que actualment…