Resultats de la cerca

És usat en oposició a heterocord En alguns instruments de la família de les cítares populars, les cordes es tallen a partir del mateix material que la taula de ressonància, aixecant-les, per facilitar-ne la vibració, amb petits ponts que fan de falca entre la corda i aquesta part rígida Aquest terme fou introduït per la classificació Hornbostel-Sachs És el cas de les cítares africanes tubulars senzilles i les de forma de rai, les cordes de les quals són fetes aixecant l’escorça en el sentit longitudinal A les primeres es tallen diverses cordes que es mantenen separades amb un…

És usat en oposició a heteroglot En alguns instruments de l’àmbit popular, una o més llengüetes fixades a un marc rígid o una taula de ressonància actuen com a generadors de so en ser pinçades amb els dits o els plectres Quan aquestes són fetes del mateix material que la resta de l’instrument es defineixen amb aquest terme introduït pel sistema de classificació Hornbostel-Sachs En moltes sanses africanes, les llengüetes de fusta es fixen sobre una taula del mateix material, de la mateixa manera que a les guimbardes idioglotes les llengüetes metàlliques són fixades a un marc del…

Hom valora les emissions fetes amb nitidesa o potència

És autor d’un gran nombre de comèdies i sarsueles, algunes d’elles fetes en collaboració, molt conegudes al seu temps Genio y figura, El asombro de Damasco, etc

Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre de maig, per Sant Joan i…

Alumne de Louis Dupré, primer ballarí de l’Òpera de París, deixà de ballar el 1747 per dedicar-se a la coreografia El 1752 coreografià Les fêtes chinoises , a Lió, i el 1754 fou nomenat mestre de ball a l’Òpera Còmica de París L’any següent rebé la invitació del cèlebre actor anglès David Garrick per a dirigir una companyia de ballet al Drury Lane Theatre de Londres, on presentà Les fêtes chinoises El 1760 entrà a la cort del duc Carles Eugeni de Württemberg a Stuttgart, i hi escriví el seu tractat de reformes del ballet Lettres sur la danse et sur les ballets , publicat el mateix any El…

La part superior, sempre cantada, es caracteritza per la continuïtat de la línia melòdica les altres parts poden ésser fetes per les veus o les violes, el virginal o, més sovint, el llaüt

Fou violí primer a l’Òpera de París del 1728 al 1752 Escriví, a més de l’òpera La Reine des Péris 1725 i el ballet Fêtes champêtres et guerrières 1746, una gran quantitat de música per a instruments de corda, i també per a flauta i oboè

Director d’orquestra i compositor de bandes sonores per al teatre i el cinema The French Lieutenant's Woman , 1981 Widow's Peak , 1994 De la seva obra destaquen les bandes sonores fetes per a films de l’època muda Napoleon d’AGance, The Wind de VSjöström, The Big Parade de KVidor, Intolerance de DWGriffith, etc

Al s XVI tingueren un caràcter còmic i utilitzaren melodies de cançons de moda Al s XVIII en foren fetes versions instrumentals Amb el nom de Noël d’orgue hom coneix un tema amb variacions sobre temes populars, com el Livre de Noëls d’orgue 1757 de LCd’Aquin, que en conté un de basat en el tema d' El desembre congelat