Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Sheila Ann Armstrong
Música
Soprano anglesa.
Estudià a la Royal Academy of Music de Londres i poc després d’haver finalitzat el seu aprenentatge guanyà els premis Kathleen Ferrier i Mozart Interpretà la Despina del Così fan tutte mozartià al Sadler’s Wells de Londres i posteriorment actuà amb nous papers del mateix autor al Festival de Glyndebourne Pamina, Zerlina, on també interpretà la Fiorilla d' Il turco in Italia de Rossini L’any 1973 debutà al Metropolitan de Nova York John McCabe compongué per a ella Notturni ed alba , que estrenà l’any 1970
Jussi Björling
Música
Tenor suec, de nom originari Johann Jonatan Björling.
A cinc anys rebé lliçons de cant del seu pare, el tenor Karl David Björling, i de piano de la seva mare A partir del 1928 estudià amb el baríton John Forsell L’any 1930 debutà a l’Òpera Reial d’Estocolm amb un breu paper, però el mateix any hi interpretà el Don Ottavio del mozartià Don Giovanni Vinculat al teatre suec fins l’any 1935, posteriorment inicià una esplendorosa trajectòria professional que el dugué a Viena 1936 per a cantar-hi Aïda Dos anys després debutà al Metropolitan de Nova York amb La bohème , al costat de Mafalda Favero Durant la Segona Guerra Mundial tornà a Estocolm…
Georg Joseph Vogler
Música
Pianista, pedagog, teòric i compositor alemany.
Vida El 1763 començà els estudis de dret i humanitats a la universitat de Würzburg El 1770 anà a Mannheim, on entrà al servei de la cort del Palatinat Les obligacions que contragué no li impediren sojornar per un període de cinc anys a Itàlia -on conegué el Pare Martini- per tal d’ampliar els estudis de música i teologia El mateix papa Pius VI el nomenà cavaller de l’Orde de l’Esperó d’Or, honor del qual també gaudiren CW Gluck i WA Mozart Un cop finalitzat aquest viatge, el 1775 retornà a Mannheim com a segon kapellmeister i fundà la Mannheimer Tonschule, institució dedicada a…
Béla Bartók
Música
Compositor, pianista, etnomusicòleg i professor hongarès.
Vida Hereu de la tradició musical romàntica germànica, essencialment de Johannes Brahms, s’involucrà en la crisi del llenguatge musical a la vegada que ho feren els seguidors de la Segona Escola de Viena i altres compositors com ara Claude Debussy, Maurice Ravel o Igor Stravinsky Des del moviment noucentista, la seva solució a l’esmentada crisi vingué a través d’una particular visió de la música folklòrica zíngara, que el convertí en un exponent del nacionalisme musical hongarès, juntament amb Zoltán Kodály La música popular l’ajudà a constituir una proposta alternativa a la problemàtica…
Projecció exterior de la cultura catalana 2010
Lingüística i sociolingüística
Cinematografia
Art
Literatura catalana
Música
La cultura catalana es va projectar amb força a l’exterior de les seves fronteres, sobretot durant els primers compassos del 2010 Entre el 3 i el 6 de febrer, la llengua catalana va ser la convidada d’honor de la fira de llengües i ensenyament Expolangues 2010, durant la inauguració de la qual el ministre francès de Cultura, Frédéric Mitterrand, va afirmar que “el català és una llengua de veïns i amics, una llengua de França, una llengua que no ens és estranya”, i va assegurar que “aquell que no coneix una llengua…