Resultats de la cerca

Músic de formació fonamentalment autodidàctica, estudià guitarra i llaüt S’interessà fonamentalment per la música medieval El 1974 fundà l’Ensemble Guillaume de Machaut amb Jean Belliars És l’autor de la música del film d’Eric Rohmer Perceval le gallois 1978, amb motiu de la qual fundà l’Ensemble Perceval, que també dirigí Aquesta formació té cinc membres permanents, als quals se n’afegeixen d’altres en determinades ocasions Durant molts anys el conjunt combinà la interpretació musical amb intervencions en el teatre, però a partir del 1984 es dedica exclusivament a…

Com a musicòleg es dedicà fonamentalment a la música de cort i de les capelles reials espanyoles, des de Felip II fins a Carles IV Compongué nombroses sarsueles, i és autor del Cancionero Asturiano

Estudià orgue amb LV Vierné i composició amb G Fauré i ChM Widor Després d’una primera etapa dedicada a la composició, es consagrà fonamentalment a l’ensenyament Fou professora d’harmonia al Conservatori de París 1909-24, a l’École Normale de Musique 1920-39 i al Conservatori Americà de Fontainebleau des del 1921 El 1949 tornà al Conservatori de París com a professora d’acompanyament Per les seves classes van passar figures com A Copland, E Carter, J Françaix, I Markevitch o W Piston Desenvolupà una gran activitat com a directora i fou una de les primeres dones que dirigí una…

Les poques dades de la seva vida provenen del pròleg que ell mateix escriví en el tractat Portus musice Estudià a la Universitat de Salamanca i fou cantor del collegi de San Bartolomé d’aquesta ciutat La seva contribució teòrica més important és el tractat Portus musice correctus seu emendatus in quo nemo periclitabitur , publicat a Salamanca el 1504 L’obra, de només vint-i-quatre pàgines, està escrita gairebé en la seva totalitat en llatí Fonamentalment, segueix les teories de B Ramos de Pareja, tot i que dedica molta més atenció a les qüestions d’ordre pràctic Tracta sobretot…

També pot contenir responsoris o altres cants del repertori Per a cadascun d’aquests cants es dona la fórmula salmòdica i la terminació o diferència que ha de permetre un millor encadenament de la cadença final amb la repetició de l’antífona La seva finalitat és fonamentalment pràctica ajudar el cantor eclesiàstic a aprendre de manera metòdica els elements variables de la salmòdia Sovint apareix incorporat en altres tipologies com antifonaris, graduals, tropers, prosers o costumaris També es troba sovint vinculat a volums on hi ha tractats teòrics Foren especialment freqüents…

Estudià a Itàlia i el 1650 s’installà a Königsberg, on arribà a ser kantor 1661 i mestre de capella 1663 de la catedral Aquest darrer any, el príncep elector de Brandenburg el contractà com a mestre de capella de la cort, càrrec que mantingué fins el 1679 És autor d’obres sacres, cançons i altres peces per a celebracions i cerimònies diverses La seva composició més reeixida és una Passió segons sant Mateu 1672, per a cinc veus i conjunt instrumental de dos violins, quatre violes i baix continu Aquesta obra és representativa de les passions que componien, a la segona meitat del segle XVII,…

Fou alumne de Lily Laskine al Conservatori de París Es diplomà el 1950 amb un primer premi en arpa i es perfeccionà amb Pierre Jamet Membre fundador de l’Orquestra de París 1967, destacà fonamentalment per les interpretacions de música contemporània, sovint com a membre de formacions com le Domaine Musical, Ars Nova i Musique Vivante També actuà com a solista en festivals de música contemporània -entre d’altres, els de Darmstadt i Donaueschingen- i en altres festivals, com el Festival Internacional d’Art Líric d’Ais de Provença o el Festival de Varsòvia El 1972 fundà el Trio…

Feu els estudis musicals al Conservatori de París i, entre el 1908 i el 1928, formà part de diversos quartets de cambra com el Capet, del qual fou segon violí Aquest any fundà el Quartet Hewitt, i en fou primer violí fins el 1948 Installat a Cleveland, als EUA, formà el quartet Cleveland i impartí lliçons a l’Institute of Music de la ciutat El 1934 retornà a França, on fou nomenat professor del conservatori americà de Fontainebleau El 1939 fundà una orquestra de cambra amb la qual interpretà fonamentalment repertori barroc i clàssic, amb què contribuí a la recuperació d’obres de JPh Rameau, F…

Està format per una barra metàllica, doblegada en forma de U, i un mànec del mateix material En ser colpejat un dels extrems de la barra doblegada produeix un so de gran puresa harmònica i d’intensitat gairebé constant, però tan petita que per a percebre’l s’han d’acostar els extrems de la barra a l’orella també es pot posar en contacte el mànec amb els ossos del cap Aquestes característiques del so, juntament amb la solidesa, les petites dimensions i l’estabilitat als canvis de temperatura i humitat, fan del diapasó una eina molt útil com a patró freqüencial Acostuma a estar afinat a 440 Hz…

Estudià amb Roger Voisin a Boston i amb Adolph Herseth a Chicago Completà la seva formació a la Schola Cantorum de Basilea amb Leo Schrade Interessat fonamentalment per la música antiga, el 1967 fundà l’Edward Tarr Brass Ensemble, amb el qual interpretà sobretot música del Renaixement i el Barroc El 1977 publicà un llibre sobre la història de la trompeta També fou responsable d’una edició completa de la música per a trompeta de G Torelli Fou professor de la Rheinische Musikschule de Colònia 1968-70, de la Schola Cantorum de Basilea 1972-2001 i del conservatori d’aquesta ciutat L’any 2001…