Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
meistersinger
Música
Poetes populars que formaven part d’un moviment literari i musical alemany dels segles XIV, XV i XVI.
El terme es pot traduir per ’mestres cantaires' Els meistersinger eren individus de classe menestral que formaven part de gremis o confraries i que, en certa manera, eren una continuació dels minnesänger medievals, amb la diferència que aquests acostumaven a pertànyer a l’estament nobiliari Els membres de les confraries de meistersinger eren poetes i músics afeccionats d’extracció burgesa i installats en un medi urbà, generalment artesans, que es reunien de forma regular cada setmana per participar en torneigs musicopoètics El funcionament era similar al d’una escola de cant on…
chiavette
Música
Grup de claus que formaven part del sistema d’escriptura vocal dels segles XVI i XVII.
Les chiavette sol en 2a, superius do en 2a, altus do en 3a, tenor fa en 3a, bassus substituïen les claus habituals, chiavi naturali do en 1a, do en 3a, do en 4a i fa en 4a, en funció del mode de la composició per tal d’evitar l’ús de línies addicionals També existien les claus greus, chiavi transportati do en 2a, do en 4a, fa en 3a i fa en 5a, l’ús de les quals es relacionava principalment amb la música fúnebre La manca de referències clares sobre quina era l’entonació absoluta d’aquestes obres no permet establir un criteri definitiu sobre això
banda turca
Música
Grup d’instruments de percussió emprats en les bandes militars turques.
Aquests instruments de percussió eren el cimbaler, la timbala, el gran tambor, els platerets i el triangle, i formaven part de les bandes militars turques juntament amb alguns instruments de vent, com la xeremia i el pifre A Europa, durant el segle XVIII es despertà el gust per tot el que era exòtic, particularment per la cultura turca Sembla que ja durant el primer terç del segle Polònia tenia la seva pròpia banda turca amb músics turcs Més tard, aquests conjunts s’estengueren a Rússia, Àustria, la Gran Bretanya i Prússia La música militar turca, anomenada també música dels…
dissonància
Música
Qualitat d’alguns intervals o acords que produeixen un efecte subjectiu d’insatisfacció auditiva.
En l’harmonia tradicional havia d’anar seguida de la seva resolució Eren dissonants els intervals que no formaven part dels acords perfectes, mejors o menors, o de llurs inversions, els intervals de segona, els de sèptima i tots els augmentats o disminuïts En la música moderna la dissonància ha adquirit valor per ella mateixa
estàndard
Música
Terme utilitzat per a definir un tipus de cançons i melodies creades a partir del jazz dels anys trenta i molt influïdes pels musicals dels Estats Units, que per la seva flexibilitat i facilitat d’adaptació s’anaren convertint, amb el pas del temps, en clàssics més enllà de les modes.
Acostumaven a ser balades o temes de ritme suau, que formaven part del repertori d’artistes com Frank Sinatra, Fred Astaire, Ella Fitzgerald o Yves Montand i dels quals es feren nombroses versions, tant per cantants melòdics com per músics de jazz o fins i tot per grups de rock i orquestres simfòniques Entre els seus compositors més destacats cal esmentar Cole Porter, Irving Berlin i George Gershwin Una de les intèrprets que més estàndards ha cantat en català ha estat Núria Feliu
branle
Música
Dansa popular d’origen francès, molt ballada a Europa fins al final del segle XVII.
Sorgida d’una de les figures de la dansa baixa, al segle XV n’era el pas concloent, i al segle XVI era ja una de les danses de grup més populars a França Els balladors, agafats per les mans, formaven un cercle o una cadena, i es desplaçaven amb un moviment lateral característic La música podia ser cantada o instrumental Thoinot Arbeau, en la seva obra Orchésographie 1588, en distingí quatre tipus principals i més d’una vintena de variants que diferien en caràcter i ritme
Alessandro Moreschi
Música
Castrat italià.
El 1871 començà a estudiar cant amb G Capocci Del 1883 al 1913 fou cantor de la Capella Sixtina i també cantà a la Capella Laterana i a la Capella Giulia En una època en què els castrats formaven ja part del passat, Moreschi gaudí de fama mundial i rebé el sobrenom d' Angelo di Roma El 1900 fou escollit per a cantar en el funeral del rei Humbert I És recordat bàsicament pel fet de ser l’últim castrat conegut i el protagonista dels únics enregistraments que han quedat d’aquest cantants, realitzats en 1902-03
tetracord
Música
Successió melòdica de quatre sons, les notes extremes de la qual formen un interval de quarta justa.
Aquests dos sons del tetracord són els únics fixos, i entremig s’afegeixen les dues notes complementàries Els tetracords poden classificar-se en diatònics, cromàtics i enharmònics És la unitat bàsica en la formació de les escales melòdiques En la música grega clàssica era un grup de quatre cordes o sons que se succeïen per graus conjunts dos tons sencers i un semitò descendent Quan dos tetracords se succeïen, eren anomenats disjunts i no tenien cap nota en comú si eren conjunts formaven l' heptacord , car dues notes, una de cadascun dels tetracords, es fusionaven en una
Orquestra Filharmònica de Londres

L'Orquestra Filharmònica de Londres en el Royal Festival Hall
Música
Orquestra fundada el 1932 per Thomas Beecham.
Durant la Segona Guerra Mundial, el fet que el seu fundador estigués allunyat d’Anglaterra la féu perillar, però aconseguí salvar-se i es convertí en una cooperativa autogestionada pels músics que en formaven part La dirigiren, a més de l’esmentat Thomas Beecham, Adrian Boult 1951-57, William Steinberg 1958-60, John Pritchard 1962-66, Bernard Haitink 1967-79, György Solti 1979-83, Klaus Tennstedt 1983-87, que fou succeït després d'un període sense titular per Franz Welser-Möst 1990-96, situació que es repetí fins el 2000, que fou nomenat Kurt Masur, el qual el 2007 fou rellevat…
caramelles
Folklore
Música
Cançons populars que canten les colles a la festa de les caramelles per a la celebració de la Pasqua.
Els goigs de caràcter exclusivament religiós, especialment a la Mare de Déu del Roser, semblen ésser les caramelles més antigues en algunes localitats els gojaires formaven una colla a part dels caramellaires, que cantaven cançons profanes, als quals precedien Entre les cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió, algunes són les fetes per a demanar els menjars típics goigs dels ous, del Rosselló, goigs de les botifarres , unes altres tenen caràcter amorós goigs de les donzelles, cobles de les minyones , i unes altres són corrandes circumstancials cantades A les…