Resultats de la cerca

A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/32 La pausa de fusa s’indica amb el signe ww

A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/2 La pausa de blanca s’indica amb el signe ww

Modernament, consisteix en una fracció -dues xifres l’una al damunt de l’altra, normalment sense ratlla divisòria- que indica la proporció entre el valor total de cada compàs i el d’una rodona Així, 34, que es llegeix "tres per quatre" o simplement "tres quatre" i que, fora de la partitura, sol escriure’s en forma de fracció convencional 3/4, assenyala que a cada compàs hi entren figures per valor equivalent a tres quartes parts de la rodona una blanca amb punt, tres negres, sis corxeres, etc També s’utilitzen amb relativa freqüència uns altres signes que són herència dels sistemes d’…

A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/4 La pausa de negra s’indica amb el signe ww Dins els compassos simples amb denominador 4, que són els més utilitzats, representa la unitat de temps La mateixa figura amb puntet representa la unitat de temps en els compassos compostos de denominador 8

A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/8 Quan es troben, de manera consecutiva i en una mateixa unitat mètrica generalment el temps de compàs, més d’una corxera o una corxera amb altres figures més breus, sovint s’uneixen amb una barra La pausa de corxera s’indica amb el signe ww

A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/64 La pausa de semifusa s’indica amb el signe ww Es tracta d’una figura poc utilitzada, tret de les composicions escrites en compassos on la unitat de temps és més curta que la negra, amb puntet o sense, o les que s’executen en tempo lent

A l’indicador mètric, es representa amb la fracció 1/16 La pausa de semicorxera s’indica amb el signe ww Als compassos simples de denominador 4 constitueix la divisió del temps en quatre parts iguals, la qual cosa dona lloc a una sèrie de fórmules rítmiques molt freqüents Als compassos compostos de denominador 8, cada temps és format per sis figures

A partir del seu coneixement sorgit de l’estudi de B Khristov Bases rítmiques de la música popular búlgara 1913, B Bartók -un dels autors que més han emprat el terme- el definí com " aquella espècie de ritme en què el valor donat pel denominador de la fracció que indica el compàs és extraordinàriament breu prop de 300-400 de metrònom i en què tals valors fonamentals brevíssims, dins del compàs, no s’agrupen en valors majors iguals, és a dir, no s’agrupen simètricament"

Consisteix en l’alternació de sons forts i febles, llargs i breus en una successió de sons i sorgeix de l’autodesenvolupament de la frase musical La sistematització del ritme és el pols regular, o temps que apareix en grups de dos o tres i en llurs combinacions compostes La música és sempre ritmada, però pot no tenir compàs, que és la unitat mètrica que serveix per a organitzar esquemàticament el ritme Bé que en certa manera antagònics, ritme i compàs es complementen, car gràcies a la regularitat del compàs pot copsar-se la llibertat del ritme Es divideix en ritme isomètric si cada temps és…

El tipus més habitual de classificació i denominació dels intervals és el del sistema compost de dos elements que defineixen l’interval, en primer lloc en funció de la quantitat de graus que comprèn comptant el grau de sortida i el d’arribada en l’escala diatònica a la qual pertanyin o puguin pertànyer les dues notes i, en segon lloc, precisant el tipus de relació entre aquests graus grau Per exemple, l’interval entre les notes do3 i la3 s’anomena 6a M ’6a’ perquè implica sis graus de l’escala do, re, mi, fa, sol, la i ’M’ major perquè, dels dos tipus de 6a diatònica que hi ha, és la més…