Resultats de la cerca

Vers el 1713-14 es traslladà a Madrid, on probablement fou deixeble de José de Torres El 1717 accedí al càrrec d’organista de la catedral de Salamanca, i per l’octubre del 1733 obtingué el lloc de mestre de capella de la catedral de Màlaga, càrrec que exercí fins l’abril del 1766, pocs mesos abans de la seva mort Autor d’una copiosa obra litúrgica i de romanç que frega el miler de composicions, Iribarren palesa una evolució que, partint del Barroc tardà, arriba a les galanteries típiques del preclassicisme mediterrani

Estudià piano i cant i el 1898 debutà al Teatro Real de Madrid amb Lohengrin Posteriorment cantà amb èxit a Sevilla, Barcelona i València S’especialitzà en el repertori wagnerià al costat de F Viñas, E Tetrazzini i T Arkel, però també feu incursions en el terreny de l’òpera italiana G Donizetti i francesa G Meyerbeer Estrenà El soñador , de Salvador Giner, al Teatre Principal de València 1901, i Akté , de Joan Manén, al Gran Teatre del Liceu durant la temporada 1903-04

Inicià els estudis musicals amb el seu pare i els continuà a la seva ciutat natal Per la vàlua que mostrà, la Diputació d’Alacant li concedí una beca per a anar a Madrid, on estudià composició amb Zabalza i Emilio Arrieta, i harmonia amb Miquel Galiana El 1883 fou nomenat professor d’harmonia del Conservatori de Madrid, i posteriorment es dedicà a la composició Alguna de les seves obres fou interpretada per la Sociedad de Conciertos de Madrid, dirigida llavors per Tomás Bretón El seu Poema sinfónico guanyà un dels premis de composició simfònica convocats amb motiu del quart centenari del…

Estudià amb el seu pare, Francesc Cantó i Botella 1811-86 El 1876 es traslladà a Madrid, on fou nomenat professor d’harmonia del conservatori Autor d’un Poema sinfónico 1892, de diverses misses, obres per a piano i per a banda el popurri El pardalot , 1886

De formació musical eclesiàstica, a vint-i-set anys era director de cor i organista de l’església de Sant Josep, a Boulogne, càrrec que abandonà set anys més tard per dedicar-se a la docència del piano i el cant La projecció internacional li arribà amb la publicació del Système nouveau pratique et populaire pour aprendre à accompagner tout plaint-chant à première vue au moyen d’un clavier transpositeur, sans savoir la musique et sans qu’il soit nécessaire de recourrir à aucun maître 1860 Amb Le pianiste virtuose 1873, se situà en el corrent de l’època que, amb un esperit positivista i…

S’inicià en la música amb la seva família, de tradició musical, i posteriorment ingressà al Conservatori de París, on estudià arpa, harmonia, fuga i composició, tot assolint diversos premis El 1956 guanyà a Besançon el primer premi de direcció d’orquestra Fou professor d’arpa del Conservatori de París 1963-92 i de direcció d’orquestra a l’Escola Normal de Música de la capital francesa 1986-87 El 1970 assumí la presidència, fins el 1990, i la direcció de l’orquestra permanent de l’Associació de Concerts Pasdeloup Desenvolupà una intensa carrera com a compositor

Vida Quan només tenia tres mesos, Ravel es traslladà amb la seva família a París De ben petit mostrà uns dots especials per a la música i el seu pare, enginyer de professió, donà suport a la vocació del seu fill El 1882 començà a estudiar piano amb H Ghys i el 1887 inicià els estudis de composició Durant l’adolescència, el seu millor amic fou el pianista català Ricard Viñes Amb ell descobrí E Chabrier i E Satie, els autors que més influència tingueren en les obres primerenques de Ravel Del 1889 al 1895 estudià al Conservatori de París, on cursà harmonia i piano i demostrà ser un estudiant de…

A onze anys obtingué el primer premi de piano al Conservatori de París, a la classe d’AF Marmontel, i cinc anys més tard debutà a la Sala Pleyel de la capital francesa Fou amic de G Rossini i F Liszt Un dels pianistes francesos més destacats de la seva generació, durant onze anys 1861-72 abandonà els escenaris per tal de treballar aspectes tècnics, però hi retornà amb nova energia i arribà a convertir-se en un dels intèrprets més prestigiosos del moment Cultivà especialment el repertori romàntic i també participà del corrent de recuperació de l’obra de WA Mozart Es retirà de nou entre el 1900…

Vida La seva importància rau principalment en el mestratge que exercí al Conservatori de París com a professor de violí A deu anys ja interpretava concerts per a solista de GB Viotti Gràcies a l’ajut dels ciutadans de Baiona, es pogué traslladar a París per a estudiar al conservatori, i es formà amb FA Habeneck i FJ Fétis N Paganini en lloà la tècnica en el seu debut a la Societat de Concerts del Conservatori Entre les seves obres destaquen el mètode pedagògic École du violon 1844 i una antologia de 56 obres per a violí dels segles XVIII i XIX Obra Violí Fantasia sobre temes de ’Norma', op 9…

Fou professor al conservatori de París Compongué 39 òperes, entre les quals cal esmentar Le postillon de Longjumeau 1836, Si j'étais roi 1852 i el ballet Giselle 1841