Resultats de la cerca

Forma binària tipus suite amb tres frases © Fototecacat/ Sarsanedas/Azcunce/Ventura És, juntament amb la forma ternària, un dels models formals més importants de la música i fou molt utilitzada en els moviments de dansa de la suite barroca Les dues parts d’una forma binària, que s’acostumen a representar per || A || A’ || o per || A || B ||, es caracteritzen per una complementarietat harmonicotonal, un parallelisme temàtic, una clara delimitació cadencial final i una relativa equivalència quant a dimensions ex 2 La repetició de cadascuna de les parts subratlla el seu caràcter…

Aquesta connexió formal, que s’oposa a les connexions formals denominades encadenament i encavalcament , s’esdevé quan el compositor vol accentuar l’articulació formal entre dues parts, per exemple, entre les dues parts d’una forma binària vegeu l’ex 2 de forma binària , entre la primera i la segona part d’una forma ternària vegeu l’ex 1 de forma ternària o entre l’exposició i el desenvolupament d’una forma sonata Així mateix, la juxtaposició és un fenomen freqüent entre les parts que componen les formes enumeratives, com ara la cançó estròfica, les variacions o en el rondó D’…

L’encadenament dona dinamisme al discurs musical i n’assegura la continuïtat, sense afectar, però, la segmentació lògica de les parts L’encadenament ritmicomètric més habitual té lloc quan el final d’una unitat formal coincideix amb el començament de la següent ex 1 Aquest fenomen rep també el nom de doble funció per ellipsi, ja que es considera que la segona unitat formal s’avança una unitat mètrica compàs, semicompàs, temps, grup de compassos coincidint amb el final de la primera, de manera que hi ha una unitat mètrica que té la doble funció de final i principi alhora En realitat no s’…

a Dues frases juxtaposades b Les dues frases connectades per una soldadura - HC Koch Verusch einer Anleitung zur Composition © Fototecacat/ Jesús Alises La soldadura és usual quan dues unitats formals consecutives no encaixen, no es complementen mètricament, i es produeix entre elles un buit que pot estar representat per un silenci o un estancament vegeu exemple a La soldadura, amb la seva presència, elimina el silenci vegeu exemple b o l’estancament procurant així una continuïtat musical Aquesta connexió melòdica té un caràcter anacrústic amb relació a la segona…

Al s XVIII esdevingué gairebé normatiu de repetir les frases finals

Presumiblement derivava del jig , una dansa popular britànica i irlandesa Al final del segle XVII se n’establiren dos models la gigue francesa i la giga italiana La primera, amb frases irregulars en 6/4, 3/8 o 6/8 i tempo moderat o ràpid, es caracteritzà per una textura imitativa, sovint amb inversió del motiu inicial a la segona secció, i l’ús de síncopes, hemiòlies i ritmes creuats Formà part del repertori habitual per a llaüt i clavicèmbal E i D Gaultier, JC de Chambonnières, JH d’Anglebert En la música escènica JB Lully la relacionà amb el canario en utilitzar l’anacrusi que el…

Habitualment les dues parts, anomenades antecedent i consegüent antecedent/consegüent , presenten un equilibri harmònic ja que la primera queda oberta sobre el V mentre que la segona conclou sobre el I, una simetria mètrica totes dues acostumen a tenir les mateixes dimensions i un parallelisme temàtic totes dues utilitzen el mateix material temàtic Quan es donen aquestes característiques es parla de període ’parallel’ o ’regular’ vegeu l’exemple 2 de frase Aquest model fou freqüent en les frases clàssiques de vuit compassos vegeu l’exemple anterior, tot i que també es pot…

Es caracteritza pel començament anacrústic i una estructura regular en dues seccions amb frases de dos a quatre compassos La seva coreografia utilitzava els mateixos passos que el minuet -tot i que executats de manera més ràpida- En la seva modalitat més simple, però, era ballada per diverses parelles a la manera de la contradansa Era freqüent l’ús de l’hemiòlia, especialment a les cadències de final de secció Amb el mateix nom de passepied fou coneguda al segle XVI un tipus de dansa ràpida de metre binari -amb frases de tres compassos, seguint el model de la branle…

Tocà amb l’orquestra de Duke Ellington i fou un dels millors representants de l’estil de Nova Orleans Eren característiques les seves llargues inflexions, la seva imaginació, la riquesa de sonoritat i les frases musicals plenes d’arabescs

Derivà de la paròdia que H Purcell i els seus contemporanis feren de la gavota Descente de Cybelle pertanyent a l’acte I de l’òpera Atys de GB Lulli Escrit normalment en compàs binari, les frases comencen i acaben a mig compàs com en les gavotes