Habitualment les dues parts, anomenades antecedent i consegüent (antecedent/consegüent), presenten un equilibri harmònic (ja que la primera queda oberta sobre el V mentre que la segona conclou sobre el I), una simetria mètrica (totes dues acostumen a tenir les mateixes dimensions) i un paral·lelisme temàtic (totes dues utilitzen el mateix material temàtic). Quan es donen aquestes característiques es parla de període ’paral·lel’ o ’regular’ (vegeu l’exemple 2 de frase). Aquest model fou freqüent en les frases clàssiques de vuit compassos (vegeu l’exemple anterior), tot i que també es pot trobar en unitats més petites, com per exemple la subfrase inicial d’una frase tipus sentence (vegeu l’exemple 5 de frase), o més grans, com ara les dues seccions d’una forma binària (vegeu l’exemple 2 de forma binària). Cal assenyalar que el terme, en consonància amb el seu origen gramatical, també podia designar una unitat formal delimitada per una cadència conclusiva i composta per un conjunt de frases. Igualment s’ha utilitzat el període per a designar el que en l’article frase s’anomena semifrase, és a dir, una subdivisió de la frase.
Bibliografia
- Ratner, L.G.: Teorías del XVIII sobre la estructura del periodo musical, "Quodlibet", 12, octubre del 1998