Resultats de la cerca
Es mostren 157 resultats
trigon
Música
Neuma que equival a tres notes, les dues primeres de so idèntic i la tercera més aguda, o bé la segona d’alçada més elevada que les altres dues, aquest cas menys freqüent que l’anterior.
El mot llatí trigon o trigonus , derivat del grec trígonos 'triangular', li ve de la forma per mitjà de la qual es representa tres punts situats als vèrtexs d’un triangle precedits de la lletra q, equivalen a l’abreviatura de la paraula llatina quae , per la qual cosa no tenen un significat melòdic concret, cosa que en dificulta la interpretació Alguns creuen que l’interval que separa la primera de la segona nota, en el cas més freqüent, és inferior al semitò El trigon acostuma a aparèixer en contextos neumàtics que suggereixen una interpretació lleugera
escapada
Música
Ornament consistent en la introducció d’una nota estranya, en situació mètrica dèbil, que ve d’una nota real per moviment conjunt i que es resol per salt, normalment de 3a i en la direcció contrària al moviment anterior (ex.1).
També és conegut per la forma francesa échappée Aquesta nota estranya, que es pot considerar com una brodadura incompleta ex 2, és molt menys freqüent que la nota de pas, la brodadura o el retard Tanmateix, l’escapada superior és característica de les cadències i acostuma a estar situada en el soprano ex 3 tot i que també es pot produir en dues veus ex 4 En el Classicisme era freqüent l’escapada a distància de 2a de la 5a de la dominant ex 5, que ja en el Romanticisme s’atacà sense preparació ex 6 Exemples 1 i 2 © Fototecacat/ Jesús Alises Exemples 3 i 4 ©…
popurri
Música
Nom donat a una peça musical formada per una successió de melodies o temes de cançons populars, d’àries d’òpera, etc, reunits mitjançant alguns compassos d’introducció i de connexió.
És una pràctica freqüent des del s XVIII
acciaccatura
Música
Ornament consistent en una brevíssima nota que, atacada simultàniament amb la principal, produeix una dissonància.
Freqüent en la música de teclat del segle XVIII
batut
Música
Gest enèrgic del braç i de la mà amb què hom fa sonar diverses cordes de la guitarra, com un acord arpegiat, molt ràpidament, i tocant les cordes amb tots els dits, llevat del polze, pel costat de les ungles.
És un procediment molt freqüent en l’acompanyament del cant flamenc
politonalisme
Música
Modalitat d’escriptura musical que empra simultàniament diverses tonalitats en les diferents parts d’un mateix fragment.
Emprat ocasionalment des del s XVII, ha esdevingut freqüent en els compositors contemporanis
parlato
Música
En algunes formes de música vocal, indicació amb la qual hom adverteix al cantant del pas del cant a la recitació en un determinat passatge.
És especialment freqüent en gèneres com l’opereta, el singspiel i l’òpera còmica
missa plenària
Música
Composició unificada del propi i l’ordinari de la missa.
No és gaire freqüent, llevat del cas particular del rèquiem, en el qual és habitual fer-ho així
pasticcio
Música
Nom donat a una obra musical composta per més d’un autor, o bé construïda amb peces d’autors diferents.
Fou una pràctica molt freqüent en l’òpera als s XVIII i XIX, però actualment ha caigut en desús
fragment
Música
Part destacada d’una composició musical.
Modernament, en l’edició de discs és freqüent de fer una selecció d’una obra extensa, reunió de fragments més remarcables